POLLANCRE BORDILENC  (arbre protegit per l’Ajuntament de Bordils).                 Gener 2018

El Populus Nigra “Bordils” es de la família de les Salicàcies, arbre alt que pot arribar fins als 30 metres. Es fa a les vores dels rius, torrents i prats humits.

El Bordils, conegut com a Bordilenc, es va obtenir a mitjan del segle XIX a través de millores genètiques per a l’obtenció de varietats més bones. Es van començar a fer plantacions regulars de pollancres al Ter i Tordera i s’agafaven els brots de “Nigra” més resistents, de creixement superior i de millor qualitat de fusta. Segons estudis es creu que el Bordils es un híbrid entre un Populus Nigra local i la varietat introduïda Populus Nigra “Itàlica “.

Durant molts anys s’havia cultivat pel seu bon creixement i bona qualitat de la fusta i es va anar abandonant quan es van introduir les varietats híbrides Euroamericana i Deltoide.

Encara és un clon utilitzat per creuaments genètics per obtenir noves varietats.

 

Alzina Reclamadora de La Canova. Gener 2018

L’alzina reclamadora era un tipus d’alzina que antigament s’utilitzava com a parany per a caçar ocells. Constava d’una gran alzina generalment isolada enmig dels camps, a la qual, mitjançant podes adequades i la col·locació de pesos a les branques baixes, se li conferia forma de campana, deixant certes obertures al brancatge.

El procediment de captura de les aus consistia a recobrir les branques interiors amb alguna substància enganxifosa, generalment extracte de vesc, i el reclam realitzat per algú situat dins l’alzina. Les aus entraven per les obertures del brancatge i quedaven impregnades de la substància enganxifosa, que els impedia alçar de nou el vol i queien a terra, on eren atrapades.

Es conserven encara algunes alzines reclamadores, com les dues de Fontcoberta(Pla de l’Estany)) o l’Alzina de la Canova, de Bordils.

Alzina Reclamadora de La Canova. Gener del 2018

L’alzina reclamadora era un tipus d’alzina que antigament s’utilitzava com a parany per a caçar ocells. Constava d’una gran alzina generalment isolada enmig dels camps, a la qual, mitjançant podes adequades i la col·locació de pesos a les branques baixes, se li conferia forma de campana, deixant certes obertures al brancatge.

El procediment de captura de les aus consistia a recobrir les branques interiors amb alguna substància enganxifosa, generalment extracte de vesc, i el reclam realitzat per algú situat dins l’alzina. Les aus entraven per les obertures del brancatge i quedaven impregnades de la substància enganxifosa, que els impedia alçar de nou el vol i queien a terra, on eren atrapades.

Es conserven encara algunes alzines reclamadores, com les dues de Fontcoberta(Pla de l’Estany)) o l’Alzina de la Canova, de Bordils.

 

Placa on hi ha reproduïdes les paraules que l’escriptor Josep Pla va escriure sobre Bordils.