Concert de Nadal a l’església de Bordils a càrrec de la Coral Vergelitana.Desembre 2018
Categoria: Fotografies
2018_12_22_Costums populars_002211
Cagatió al Casal del Poble.Nadal del 2018
El tió de Nadal (també dit simplement tió, tronc de Nadal, soca o xoca) Malgrat les múltiples variants locals, la tradició consisteix a aplegar un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal, normalment el 8 de desembre, dia de la Puríssima Concepció se’l col·loca en algun racó de casa amb una manta perquè no tingui fred i on se l’alimenta diàriament fins al dia que es fa cagar. Hi ha llars on el tió és simplement una peça de fusta (una o diverses cadires, per exemple), un tros de suro, o una caixa, de mides diferents segons convingui per l’espai i mides dels regals, que haurà de cagar
Es tracta d’una tradició amb segles d’història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d’hivern El tió és un ritual d’origen rural, significa l’abundància, un tronc vell i sec regala de les seves entranyes llaminadures i llepolies. És l’auguri del renaixement de la natura després de l’estació hivernal. Amb el temps i la desaparició del foc a terra de les llars, també ha desaparegut el costum de cremar-lo després de la cagada i també els costums al voltant de les cendres que quedaven. Aquestes eren utilitzades com a elements de protecció contra el llamp, les cuques, etc. a les cases i als camps.
També existeix la denominació cagatió referida a la festa de fer cagar el tió. És adequada per a referir-se a la festa, però no al tió en si mateix. La paraula té l’origen en les cançons tradicionals que comencen amb aquests mots, en què «caga» és un verb en imperatiu, per exemple: “Caga, tió,/ ametlles i torró”.
2018_12_21_El Ban_002209
Soca de plàtan. El Ban de Bordils
2018_12_21_El Ban_002208
Feixa tallada. Al fons a la dreta el mas de Can Batista(Barri de Rissec). Hivern 2018
Un cop plantat l’arbre, ja només cal esperar que creixi i que es faci prou gros per tallar-los. Normalment el cicle de creixement s’acabava al cap de deu o quinze anys.
2018_12_21_El Ban_002207
El Ban.Feixa tallada (hivern del 2018)
2018_12_05_Cases i carrers_002201
Pedra de la façana de la Rectoria de Bordils. Es pot llegir Reverent Lvdovico Gibert 1680
2018_12_05_Cases i carrers_002200
Vista de la casa Rectoria de Bordils. 2018
2018_12_05_Carrer Esteve_002199
Carrer Sant Esteve de Bordils, amb l’església parroquial al fons i la casa de la Rectoria a la dreta. (2018)
2018_12_05_Cases pairals_002196
El castell de Bordils. El 1212 es cita “el castell de Bordils”en un testament corresponent a Arnau de Llers, senyor de Cervià, on deixaven en llegat el castell de Bordils al seu fill Berenguer de Cervià. En el document es fa una descripció de com era el poble aleshores: estava envoltat d’un recinte emmurallat amb quatre entrades.
2018_12_05_Cases pairals_002197
Portal del pati del castell de Bordils
Vista del pati del castell de Bordils