Categoria: Documents
1948_12_01_Rebut Séquia Vinyals-001898
LA CONCESSIÓ DE LA SÈQUIA VINYALS
Des de que el 15 d’abril de 1750, el Reial patrimoni atorgava a Mateu Viñals dues concessions per a l’aprofitament de l’aigua del Ter. La primera concessió atorgava a Viñals la concessió per fer un canal per regar terres de Celrà, Bordils, i també per moure els molins de Campdorà i Bordils. L’objectiu de la sèquia, doncs, consistia en usos agrícoles –regar els conreus d0’aquesta planúria- com industrials, ja que pretenia també moure els molins.
Per tant, la sèquia havia estat sol·licitada per un particular i des de llavors el privilegi d’explotació del canal sempre havia estat per a la família Viñals de Flaçà. Desconeixem el que havien de pagar els regants en aquelles dates per a l’aprofitament de l’aigua de la sèquia, però si tenim coneixement d’un “Aviso Público”, amb data de 20 de maig de 1875, en el qual Bonaventura Viñals, descendent de la família Viñals de Flaçà i propietari de la sèquia, feia saber a la comunitat de regants lo següent:
“1º Los regantes de las aguas de la acéquia de mi propiedad que atraviesa el termino de Bordils tendrán la obligación de cerrar el ojo ó curso de las aguas, tan luego como hayan concluido el riego en los dias que la verifiquen; 2º Quedan por lo mismo responsables de los perjuicios que por negligència o descuido ocasionen las aguas en los terrenos de sus convecinos; 3º En el día quince de Agosto próximo deberán pagar al Sr. Viñals, en la casa de su encargado en este mismo pueblo, por vía de retribución, un cuartan de trigo limpio por cada vessana de tierra campa que regaren, y si fuese huerto dos pessetes por cada cuarto de vessana; 4º Ningún regante podrá reclamar del Sr. Viñals abono ni descuento ó rebaja alguna de dicha retribución por falta de aguas en la acéquia, ya provenga esta de sequía, é ya reparación en la misma, ni por otras causas; 5º Todo regante tendrá obligación de dar paso a las aguas por sus tierras para el riego de los demás regantes, sin derecho á indemnización alguna por este concepto. Cualquier perjuicio que los mismos regantes ocasionen al facilitarles dicho paso, serà de su exclusiva cuenta y riesgo; 6º La duración del riego á que se refiere este aviso, empezará a contarse des de primero Junio de este año, y finirá en treinta Mayo de mil ochocientos setenta y seis”
Rebut per tenir dret a l’aigua de rec de la séquia Vinyals. 1948
El 1933 Bonaventura Viñals i Font passava a ser propietari del canal, però arran de la mort d’aquest sense descendència, la sèquia fou heretada pel seu germà Luís Viñals Font, que havia estat cònsol general d’Espanya.
A la mort d’aquest, la propietat de la sèquia fou heretada pel seu fill José Luis Viñals Gomes i per Irene Gomes Barbosa. Aquests havien de ser els darrers descendents de la família Viñals amb la propietat sobre la sèquia.
El 20 d’agost de 1981 la Comunitat de Regants de la Sèquia Vinyals va comprar-los els drets d’aprofitament de l’aigua. La Comunitat de Regants estava constituïda per una sèrie de propietaris de terres dels pobles tradicionalment beneficiats per les aigües de la sèquia.
1947_12_30_Full parroquial_003535
1947_12_19_Bàsquet femení_001031
1947_12_19_Bàsquet femení_001031
Notícia del campionat de bàsquet femení de la “Sección Femenina”. 1947. Los Sitios de Gerona.
1947_04_27_Programa Cinema_003035
1947_01_23_Economia_001754
Factura de l’empresa Luis Amagat, on es pot saber el preu que costava una hora de feina d’un operari de l’època. 1947
1946_12_30_Full parroquial_003537
1946_12_29_Economia_001776
Factura d’un constructor per les feines fetes el 1946. Hi podem observar, entre d’altres preus, el que guanyava un paleta de l’època.
1945_10_21_Fons personal_001483
Targeta d’Abastiment .El 14 de maig de 1939, quaranta-quatre dies després del final de la guerra civil, el govern del general Franco implantava la cartilla de racionament, un document que afectaria a tota la població i que donaria dret a rebre una sèrie de productes racionats proporcionats setmanalment per la Comissaria de Proveïments ( cridada amb major precisió “Comisaría General de Abastecimientos y Transportes” ). Entràvem en els anys quaranta i amb ells arribaven les cartilles de racionament i de gana. Es va dir llavors que calia racionar els aliments i que calia desenvolupar una política econòmica autàrquica destinada a aconseguir el l’autonomia de productes alimentaris. Teòricament, les cartilles de racionament tindrien caràcter provisional, només per assegurar el proveïment a la població mentre arribaven temps millors. La mesura provisional va acabar sent una espècie de llarga condemna que va durar tretze anys, un mes i un dia.
1944_03_01_Contribució vehicle_000851
Rebut contribució de circulació per un vehicle Citroën. Any 1944