Categoria: Festes Religioses

1941_06_12_Festes religioses_003186

SuperAdmin Banc de Memòria de Bordils

Processó de Corpus passant pel c. Ample. Juny  1941.

La processó del Corpus Christi va ser la manifestació religiosa més important que durant segles s’havia fet pels carrers del poble, els quals estaven guarnits i encatifats. Després de la funció religiosa de la tarda, sortia de l’església parroquial amb la participació de tots els organismes religiosos de la parròquia portant el seu estendard, seguien les nenes i els nens d’edat escolar, després les noies i dones, els joves i homes, sempre darrera del tàlem* que aixopluga la custòdia* * i les autoritats locals.

*Tàlem :Tendal sostingut amb quatre o més vares llargues per aixoplugar, en les processons, al sacerdot que porta la custòdia o una imatge sagrada.

** Custòdia : peça d’or o d’ar4gent en què s’exposa el Santíssim sagrament a la veneració pública.

 

1930_00_00_d_St. Antoni_000587

Banc de Memòria Digital Bordils

1930_00_00_d_St. Antoni_000587

Festa de Sant Antoni. Benedicció dels animals. Com a tradicional protector dels animals útils per a les feines del camp, se celebren en honor seu gran nombre de festes populars relacionades amb ells, per tal d’obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la seva purificació. Es tracta de la festa per excel·lència de l’hivern, preludi del carnaval, formant part del patrimoni cultural o etnològic.

Aguantant el cavall, Frederic Joher; genet Hermenegild”Quildo” Olivé.

1924_03_05_Festa religiosa_001167

Banc de Memòria Digital Bordils

1924_03_05_Festa religiosa_001167

 

La Santa Missió era una “sèrie continuada de prèdiques, lliçons doctrinals i exercicis pietosos que són fets durant alguns dies en una parròquia o localitat per un o uns quants sacerdots, anomenats missioners”.

Els actes de la “Santa Missió” (el rosari de l’aurora, la catequesi, les confessions i comunions, les novenes, les concentracions multitudinàries, les benediccions públiques de malalts, les processons….) estaven plens de sermons abrandats gairebé monotemàtics: la por a la fi del món i l’amenaça de l’infern.

Banc de Memòria Digital Bordils

1923_08_01_Fulls parroquials 30_001634

Full parroquial nº 30. Contraportada . Agost 1923

La tradició litúrgica de temps enrere aconsellava, en data del 2 d’agost –festivitat de la Mare de Déu dels Àngels-, guanyar-se el Jubileu de la Porciúncula. Era una de tantes ocasions que tenien els fidels per assegurar-se un tros de cel i deixar de banda els pecats comesos durant l’atzarosa vida quotidiana.

La Gran Enciclopèdia Catalana explica que es tracta d’una “indulgencia que hom guanya en la visita a la capella de la Porciúncula, prop d’Assís, on sant Francesc d’Assís establí el primer centre de l’ordre franciscà” i afegeix que “testimoniada ja al segle XIII, la indulgencia –atribuïda a Honori III- s’estengué a d’altres esglésies, franciscanes sobretot, que amb aquesta finalitat hom freqüenta del 2 d’agost al diumenge següent”. La tradició, d’acord amb la referència esmentada, diu que va ser una petició del mateix sant Francesc, feta el 1216, per tal que, com es feia en d’altres casos, es guanyessin la indulgència plenària els qui assistissin a l’església on va néixer l’orde franciscana. Aquest costum, en el decurs dels temps, es devia estendre per molts llocs de la cristiandat. Dins l’església calia fer les oracions oportunes, confessar els pecats i participar de l’eucaristia.

 

1922_04_20_Fulls parroquials_001629

Banc de Memòria Digital Bordils

1922_04_20_Fulls parroquials_001629

1922_04_20_Fulls parroquials_001630

Full parroquial nº 15. Observem els nombrosos actes religiosos que hi havia per la Setmana Santa. També podem que es feia el salpàs*.

*El salpàs és una tradició cristiana que consistia en una visita anual que realitzava el rector durant la Pasqua a totes les cases d’una parròquia eclesiàstica, especialment a les de pagès, per beneir-les amb aigua i sal. Un costum que troba el seu origen en la tradició jueva en record de la pintada amb sang que van fer els hebreus a les portes de les cases per alliberar-se de les plagues d’Egipte. Adoptada pel ritu cristià, consistia a beneir un recipient amb aigua i un plat amb sal amb una espelma dreta al mig. Llavors es barrejaven aigua i sal i s’aspergia, amb l’ajut de la caldereta i el salpasser, les portes i llindes de la casa, i també dels corrals. Les diferents consuetes – llibres que recullen les pràctiques i cerimònies d’una parròquia – manifesten diverses variants d’aquesta tradició que tenia, a més, un caràcter marcadament territorial i administratiu de reconeixement d’un terme parroquial.