Bordils. Creu del Padró. Dècada dels anys 90 (s. XX). En aquest indret si feia una processó religiosa el dia 3 de maig, festivitat de la Santa Creu, per beneir el terme municipal.
Bordils. Creu del Padró. Dècada dels anys 90 (s. XX). En aquest indret si feia una processó religiosa el dia 3 de maig, festivitat de la Santa Creu, per beneir el terme municipal.
Catifa de flors de la festa de Corpus. Any 1980
Les enramades o catifes de flors és el costum de guarnir els carrers amb catifes efímeres per a celebrar el Corpus i el floriment de la primavera. Tradicionalment s’elaboraven amb pètals de flors, flors senceres i herba. S’hi representen motius diversos, que poden anar lligats a la religiositat pròpia de Corpus, a temes locals, a efemèrides, etc. Tants com la imaginació i la tècnica dels catifaires permetin.
Tenen orígens molt remots, des de les decoracions amb flors i herbes que es feien a les llars romanes a la primavera, com les enramades, per bé que les decoracions florals són comunes a totes les cultures.
Recordatori. Maig del 1975
Comunió Solemne grup de nenes. 9 de juny 1974
D’esquerra a dreta: Genoveva Agustí, Paquita Ángel, M.Àngels Bosch, M.Àngels Carreras, Anna Estragó, Dolors Estragó, Rosa M. Jaumà, Amàlia Martí, Carme Riera, Rosa Ros, M.Teresa Vilanova.
Relació de nens i nenes confirmats a Bordils el 1970
La Rosa M. Frigola, amb la palma el dia de Rams. 1970
Processó de Corpus pels carrers del poble de Bordils . Juny del 1968
El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») és una festa de l’església Catòlica destinada a venerar l’eucaristia. És una festa mòbil dins del calendari litúrgic que la situa el dijous següent a l’octava de Pentecosta.
Una altra de les expressions característiques del Corpus són les enramades o catifes de flors, elements habituals anys enrere en moltes poblacions catalanes.
Era costum que la gent engalanés els carrers amb flors i els balcons i finestres hi pengessin vànoves. Es feien catifes amb pètals de flors. A Bordils n’hi havia dues de més rellevància, ja que hi havia un petit altar on la processó hi feia una parada. Una era davant a Can Gasau de la Creu i l’altre a la placeta de davant a Can Grau del Torrent; una al principi del carrer Ample i l’altre al final.
Els homes portaven el pal·li o tàlem* que protegia El Santíssim Sagrament ( la eucaristia) del sol i la pluja. També hi desfilaven les nenes i els nens que aquell any havien fet la Comunió
*S’anomena pal·li o tàlem a una espècie de tendal, ricament brodat en les seves bambolines i al sostre, sostingut per vares que s’utilitza en les processons religioses per a protegir al sacerdot que porta el Santíssim Sagrament, alguna relíquia o imatge, o també, pel mateix efecte l’utilitzen reis, el Papa o altres personalitats en certs actes protocol·laris.