Maquinària del rellotge del campanar. Hi ha veus que diuen que era l’antic rellotge de la catedral de Girona. ´Es tracta d’un mecanisme que funcionava amb dos grans contrapesos que calia rebobinar-los cada 24 hores, feina feixuga que calia fer-la manualment. Va deixar de funcionar a mitjans del anys 70, tot i que el mecanisme no està malmès.
Frontis, bastit amb carreuada, presenta una porta decorada i coronat per una galeria d’arcades i , en els extrems, per dues altes garites ornamentals de forma cilíndrica acabades en uns prominents i punxeguts pinacles cònics.
Campana de les hores. Actualment n’hi ha dues. Durant la Guerra Civil es van treure dues d’altres per fondre-les i fer-ne armament.
Vista de l’església mirada de la part nord. El Casal és l’edifici de l’esquerra. La casa blanca d’enfront, és a can Sipi (carrer Ample) on durant un temps fou l’estanc del poble.
Carta de Mn. Melcior Jou(novembre 1979) on demana als feligresos aportació econòmica per pagar les obres de l’església parroquial de Bordils
1979. Vista de l’interior de la nau amb la porta d’entrada; a l’esquerra, l’antic emplaçament de la pila baptismal on s’observa la pintura mural, obra del pintor Josep Mª Prim. A dalt, el cor amb el rosetó.
1979. Vista de l’altar major . Els tres sants eren : al centre Sant Esteve, a la dreta Sant Antoni, i a l’esquerra , Sant Isidor.
Pintura mural obra de Josep Mª Prim i Guytó* a la pila baptismal que estava a l’entrada de la nau, a mà dreta. Avui està tapada.
*Josep Maria Prim i Guytó Pintor.(Barcelona, 1907 — Barcelona, 1973)
Fill d’un advocat. Originari familiarment de Bordils (Gironès), hi sojornà sovint. Dibuixant vocacional, el 1924 publicà il·lustracions a El Autonomista de Girona i l’any següent il·lustrà amb linòleums el llibre L’estàtua de la dansarina de J. Rodríguez Grahit. Estudià xilografia i pintura a Barcelona, a l’Ateneu Polytechnicum que dirigia Francesc d’A. Galí, al FAD i al Cercle Artístic. Dins el grup Merli el 1929 exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona i els anys trenta participà als salons de Primavera. Féu des d’aleshores diverses exposicions individuals a Barcelona i el 1932 exposà col·lectivament als EUA. Relacionat amb el grup de Destino, col·laborà en aquesta revista des de la immediata postguerra, il·lustrà l’|lbum de habaneras de N. Luján i X. Montsalvatge i col·laborà amb J. Janés en la col·lecció bibliogràfica “La Rosa Vera”, entre altres col·leccions editorials. Afermà la seva reputació com a pintor i es caracteritzà per una visió fugaç i lleugera del paisatge i més sovint de la marina; hom ha relacionat el seu estil amb el fauvisme d’un Dufy. Conreà també el muralisme (parròquia de Camallera —Saus, Alt Empordà— pica baptismal de l’església parroquial de Bordils).
*
Església de Bordils. 1979
Altar major de l’església de Sant Esteve que, degut a les noves normatives que sortiren del Concili Vaticà II, havia d’estar de cara als filigresos. Foto Mitjans any 70 (s,XX)