En aquests comptes de l’arrendatari podem trobar-hi: que el maig del 1940 es van retornar als seus propietaris les terres ocupades pel camp d’aviació de la guerra civil. També hi podem observar els preu que es pagaven el blat, la civada, les faves, les avellanes, el blat de moro i les mongetes.
Categoria: Economia
1940_00_00_d_Ofici de carreter_000692
Josep Batlle“El Carreter” en plena feina i amb l’ajuda de la seva mare al taller que tenia al carrer de la Creu. Dècada dels anys 40
1940_00_00_d_la barca_000097
Travessant gent pel riu Ter de Bordils a Cervià i viceversa.
1939_01_01_urbanisme_000841
Carretera de Palamós . La casa de l’esquerra era la botiga de Can Vicens(Can Batlle) de queviures, estanc, carnisseria, cafè. 1939
1938_11_11_Document_002901
Rebut de contribució Rústica l’any 1938
1938_01_12_Llista expropiacions del BAN_000672
DECRET DE COL.LECTIVACIÓ DEL BAN
Aquest document hi podem trobar els noranta tres propietaris de “feixes del Ban de Bordils” que es van veure afectats per l’Apropiació per part del Consell Municipal(Ajuntament) el gener del 1938, en plena Guerra Civil.
Emparant-se en el criteri que un espai col·lectivitzat(apropiat) és un bé comunal obert a la comunitat i de profit per a tothom i justificant-se que antigament aquestes terres eren terres comunals on els pollancres eren plantats col·lectivament per la gent de Bordils i, generalment, destinades a un ús directe. Com que més tard, al segle XVIII es van transformar en propietat privada, esmicolada en parcel·les d’extensió variable segons el seu propietari i les seves possibilitats, en un procés de repartiment, ara les tornaven a declarar terres comunals.
1938_01_01_Fons Personal_001751
Cobraments de l’arrendatari als masovers durant el període 1936-38.
RECURS DEL GENER (000807)
INFORME ALCALDIA
(MOTIUS PER TALLAR ELS ARBRES DEL BAN)
En aquest informe d’Alcaldia, autoritza la tala dels arbres dels terrenys col·lectivitzats del Ban amb els arguments següents : 1) Que els arbres ja eren grossos i que es podrien replantar aquell mateix any. 2) Per ser un acord unànime del Consell Municipal de Bordils recolzat pels sindicats i partits de la població. 3) Per ser plantes criades en terrenys municipalitzats. 4) Per cobrir despeses urgents i imprevistes, que el municipi necessitava, com podien ser: a) Atendre a un centenar de refugiats de guerra, que Bordils va acollir. b) Atendre gent gran que no tenien família. c) Donar feina a obrers desocupats. d) Per abastir de llenya a moltes famílies i altres col·lectius. e) Per evitar haver d’incrementar els impostos a la població i no deixar desatesos serveis que aleshores funcionaven. F) Perquè amb la tala augmentaries les terres de conreu, mentre els arbres replantats fossin petits, ja que la superfície de terres cultivables s’havia vist reduïda amb motiu de la construcció del Camp d’Aviació.
11 desembre del 1937
1937_05_20_Fons Administració Local_001022
Val de 50 cèntims emès pel Consell Municipal de Bordils. 1937.
Durant la Guerra Civil, l’economia en general i el sistema monetari, en particular, sofriren canvis importants. Així varen començar a ser escadusseres les monedes d’argent, les quals eren guardades pels qui en tenien i retirades de la circulació pel Govern Republicà. També anà desapareixent la moneda de coure, perquè era utilitzada per les indústries de guerra.
Davant de tota aquesta problemàtica, el Govern de la Generalitat creà el Paper Moneda Nacional Català garantit per les reserves d’aquesta institució. Ambo tot, els valors emesos, de 10 ptes., 5ptes., i 2’50 ptes., eren poc fraccionats per l’època, i, sobretot els comerciants, varen crear vals, bons i tiquets, per suplir aquesta mancança de xavalla.
Per tal de posar una mica d’ordre en tota aquesta situació, els Ajuntaments crearen la seva moneda, molt fraccionària, que esdevingué de curs legal a cada municipi.
1937_05_20_Fons Administració Local_001021
Bitllet emès pel Consell Municipal de Bordils. 1937
Durant la Guerra Civil, l’economia en general i el sistema monetari, en particular, sofriren canvis importants. Així varen començar a ser escadusseres les monedes d’argent, les quals eren guardades pels qui en tenien i retirades de la circulació pel Govern Republicà. També anà desapareixent la moneda de coure, perquè era utilitzada per les indústries de guerra.
Davant de tota aquesta problemàtica, el Govern de la Generalitat creà el Paper Moneda Nacional Català garantit per les reserves d’aquesta institució. Ambo tot, els valors emesos, de 10 ptes., 5ptes., i 2’50 ptes., eren poc fraccionats per l’època, i, sobretot els comerciants, varen crear vals, bons i tiquets, per suplir aquesta mancança de xavalla.
Per tal de posar una mica d’ordre en tota aquesta situació, els Ajuntaments crearen la seva moneda, molt fraccionària, que esdevingué de curs legal a cada municipi.