Treballadors del Ban fent un descans de la feina. Mitjans anys 50(s.XX)
Categoria: El Ban
1955_07_18_El Ban .Document_001723
1955_07_18_El Ban .Document_001723
Llibreta on s’explica els repartiments del Ban.
1955_04_17_Publicació_002532
1938_01_12_Llista expropiacions del BAN_000672
DECRET DE COL.LECTIVACIÓ DEL BAN
Aquest document hi podem trobar els noranta tres propietaris de “feixes del Ban de Bordils” que es van veure afectats per l’Apropiació per part del Consell Municipal(Ajuntament) el gener del 1938, en plena Guerra Civil.
Emparant-se en el criteri que un espai col·lectivitzat(apropiat) és un bé comunal obert a la comunitat i de profit per a tothom i justificant-se que antigament aquestes terres eren terres comunals on els pollancres eren plantats col·lectivament per la gent de Bordils i, generalment, destinades a un ús directe. Com que més tard, al segle XVIII es van transformar en propietat privada, esmicolada en parcel·les d’extensió variable segons el seu propietari i les seves possibilitats, en un procés de repartiment, ara les tornaven a declarar terres comunals.
RECURS DEL GENER (000807)
INFORME ALCALDIA
(MOTIUS PER TALLAR ELS ARBRES DEL BAN)
En aquest informe d’Alcaldia, autoritza la tala dels arbres dels terrenys col·lectivitzats del Ban amb els arguments següents : 1) Que els arbres ja eren grossos i que es podrien replantar aquell mateix any. 2) Per ser un acord unànime del Consell Municipal de Bordils recolzat pels sindicats i partits de la població. 3) Per ser plantes criades en terrenys municipalitzats. 4) Per cobrir despeses urgents i imprevistes, que el municipi necessitava, com podien ser: a) Atendre a un centenar de refugiats de guerra, que Bordils va acollir. b) Atendre gent gran que no tenien família. c) Donar feina a obrers desocupats. d) Per abastir de llenya a moltes famílies i altres col·lectius. e) Per evitar haver d’incrementar els impostos a la població i no deixar desatesos serveis que aleshores funcionaven. F) Perquè amb la tala augmentaries les terres de conreu, mentre els arbres replantats fossin petits, ja que la superfície de terres cultivables s’havia vist reduïda amb motiu de la construcció del Camp d’Aviació.
11 desembre del 1937
1928_08_27_Economia Ban_001781
Notes que l’any 1928, fetes pel Sr. Mir respecte a la venda dels arbres de les seves feixes.
1927_07_18_Economia Ban_001780
Anotacions i comptes fetes pel Sr. Mir respecte a les mesures el diàmetre dels arbres de les seves feixes del Ban . Juliol 1927
1910_00_00_d_el Ban_Serradors_000090
Durant molts anys, el Ban de Bordils fou una font de treball i de riquesa, sobretot pels propietaris dels arbres. En aquesta fotografia de més de 100 anys d’antiguitat es veu una colla de bosquetans tallant els taulons o cairats amb una “pollina” a l’interior del mateix Ban de Bordils.
ELS SERRADORS
Quan s’havia fet el tracte entre el negociant i el propietari, el negociant contractava una colla de serradors perquè tallessin els arbres. Aquests homes, dirigits per un cap de colla, després d’un bon esmorzar, molt matiner entorn de la foguera, anaven per feina. Una feina molt dura ja que treballaven de sol a sol, i calia tallar els arbres, polir-los i fer-ne taulons.
Tot anava per passos. La tala es feia primer amb dos homes, un a cada banda de l’arbre(amb la qual cosa un d’ells havia de ser sempre esquerrà) amb una destral cadascun que, a compàs, feien una entalla que marcava la direcció cap a on hauria de caure l’arbre. Després serraven amb un xerrac oposat, i així, l’arbre queia en la direcció desitjada. Un cop tallat, passava un home amb una mida, que podia ser d’uns dos metres i marcava el tronc. Darrera seu, el tallaven(o “capolaven”) segons les marques que havia fet el company. Per últim, al darrera un altre home s’encarregava de netejar els troncs de branques i fulles.
Un cop el tronc era polit, calia fer-ne taulons. Es disposava el tronc en horitzontal sobre uns altres socs clavats a terra en forma de creu, o “pollina”, que feien de suport, i començava la delicada operació de serrar, que requeria una feina de tres homes. La serra s’anava empenyent cap endavant, dos homes a peu de terra i el tercer a dalt el tronc. Cal dir que la serra tallava en el moviment cap avall. Com es pot suposar, aquesta era una tasca molt delicada, ja que calia anar recte, i això no era fàcil. Era una feina d’especialistes, així com ho era també la del que llimava la serra que, com és evident patia un desgast, i el que calia procurar que les dents de la serra llisquessin bé per la fusta sense encallar-se.
1756_07_01_Document_002438
Coberta de la sentència provisional sobre el conflicte de propietat del Ban, entre els regidors de Bordils i un propietari. Juliol 1756