Jugant al pilota al carrer
Nens :Pere Pons(esquerra) Josep Garganta(dreta)
Categoria: Vida quotidiana i costums
1960_00_00_d_joves motoritzats_000139
Els joves privilegiats que podien gaudir d’una motocicleta i, si res més no, d’una bicicleta per anar a donar voltes, un dels pocs passatemps que hi havia aleshores. Els joves són, de esquerra a dreta: Eduard “Dardo” Mitjà, Josep Olivet”en Sureda“,Joan Solés, Josep Marés (sense vehicle) i en Joaquim Juncà “Quim Magí“. Estan situats davant de la casa de Can Torra , al carrer Almeda.
1960_00_00_d_vida quotidiana_matança del porc_000063
Escorxant un porc. L’escorxador és en Jaume Prats”Met Barraca“. L’adult en Miquel Pou. Nena amb l’escaleta Montse Pou.
1960_00_00_d_vida quotidiana_Joc pilota_000070
El més alt del grup : Joan Casas. Fotografia feta a la Pista Vella.
1960_00_00_d_Aplec dels Àngels_000062
Gent de Bordils en l’Aplec del santuari dels Àngels.
1960_00_00_d_Pedra de ca l’Aliu_000138
A Ca l’Aliu “de les bicicletes”, era el centre de trobada de molts bordilencs. A fora hi havia una gran pedra situada a la façana ombrejada per una planta que feia molta ombra a l’estiu i allà els tertulians si podien passar molta estona xerrant i fent intercanvi de xafarderies, parlar de futbol, “balonmano” o de qualsevol altra tema. Podríem dir que era l’Oracle de la Carretera. En aquesta fotografia( d’esquerra a dreta) hi veiem en Joan Costa”en Patró“, en Salvador Feliu”en Vadó de la Pepa” i en Joaquim Juncà “en Quim Magí“. Davant seu hi podem veure una VeloSolex que era una espècies de bicicleta amb motor i una moto Guzzi, molt popular els anys 50 i 60.
1960_00_00_d_riu Ter_jocs_000621
Nens jugant al riu Ter. Anys 60
1959_01_01_Costums_002599
Matança del porc. 1959
D’esquerra a dreta: Lola”Galià“, el nen en Xavier Joher; amb l’ansat, Catalina Julià; Teresa Joher, i a la dreta , el matador de porcs, en Francisco Almar” en Xico Cabrit“
1959_01_01_Costums_002789
Trobada a Juià de jovent de Bordils i dels pobles del contorn . Finals dels anys 50(s.XX). Aquestes trobadas estaven organitzades per l’Església per controlar la moralitat de la gent jove i adoctrinar-los en els principis catòlics-nacionalistes del franquisme.
Recordem que : L’Església és l’encarregada de controlar la moral col·lectiva i també l’educació dels joves. L’assistència als actes litúrgics i la confessió esdevé obligatòria per els infants i el jovent. A més el sistema educatiu passa a estar sota el control de l’Església, els antics docents o estan a presó o no poden exercir com a mestres —són el col·lectiu laboral més reprimit—, els capellans assumiran les seves tasques… però no els seus mètodes.
Un dels pilars bàsics de l’estructura social que l’extrema dreta i l’Església proposen és la família. Però la família tal i com ells la volen. Per sotmetre i controlar a la societat cal instal·lar el procés repressor a l’àmbit domèstic. Els capellans i les monges encarregades de fer de mestres educaran les criatures i els adolescents preparant-les per separat per al rol social que ells consideren adient:
- La dona representa l’amor i la dolçor maternal. Ha d’estar a casa criant als nens, netejant, cosint, cuinant i obeint al seu marit per tota la vida (ni l’Església ni el nou règim accepten el divorci). A les nenes se les ensenya a fer labors domèstiques. Les úniques feines que poden realitzar sense ser mal vistes per la societat és de criades, infermeres, perruqueres, botigueres… Una dona ja no ha de fer “coses d’homes”. És una forma d’allunyar a la dona del mercat laboral reduint l’atur a la meitat.
- L’home representa l’autoritat domèstica i l’aportació econòmica fonamental per a la família. Ha de ser un treballador submís a la patronal i que no presenti problemes. L’únic lloc on pot fer “la seva” és a la llar.
1958_07_13_festes populars_002625
Balls Tradicionals organitzats per la “Sección Femenina” per celebrar l’aniversari del 18 de Juliol. Acte dut a terme al pati de les escoles.
El mateix franquisme dins la Falange va organitzar la vida cultural i dins d’aquesta hi havia una Secció Femenina on s’instruïa a les noies joves sobre com ser bones espanyoles, bones esposes i bones cristianes.
Podem observar, la caseta blanca que hi havia al pati de l’escola que era on, a l’hora del pati, ens donaven un got de llet. Aquesta llet era donació dels americans durant la postguerra, i venia en uns bidons de cartró. Com que costava molt desfer-se, volia un procés i d’això s’en cuidava la Sra. Ampar Solés “L’Amparo“. Tots els nenes i nenes anàvem a l’escola amb una bossa de roba , amb el got, el sucre, el Cola-Cao i la cullereta.