Nens davant d’un carro. Feta al carrer Ample. Anys 70(s.XX)
Categoria: Vida quotidiana i costums
1970_00_00_d_Festa Major_Jocs infantils_000610
Tradicional joc de “trencar l’olla“. Jocs infantils de la Festa Major. Dècada dels 70. En Pere Costa és el noi de dalt de l’escala i que estira la corda.
1970_00_00_d_Festa Major_000525
En la dècada dels 70, el diumenge de la Festa Major, era costum fer un concurs de veure qui podia despenjar dos pollastres lligats a dalt d’un pal ensabonat. El noi que ho intenta és en Josep Garganta.
1967_01_01_Vida quotidiana_002603
La Conxita Olivé, donant menjar a les gallines. 1967
1965_01_01_Costums populars_002621
Un gronxador, una gronxadora, és un seient penjat utilitzat pels nens per a la seva diversió. Consisteix en un seti que penja amb unes cadenes o un llibant d’una estructura metàl·lica o de fusta, a vegades es penjava a una branca gruixuda d’algun arbre.. L’entreteniment es produeix quan la persona agafada als laterals s’impulsa o és empès balancejant-se endavant i enrere. També el coneixiem com un “trepeziu“, fruit del castellanisme.
Dreta, la Rosa M. Frigola i gronxant-se l’Amàlia Martí
1964_01-27_Costums populars_002546
Una colla de jovent de Bordils a l’Aplec de Sant Mer*. Fins no fa pas gaire , era costum que la gent d’aquest costat del Ter anessin a l’altra banda i seguint el camí que surt de Medinyà, es trobessin a St. Mer. Any 1964.
D’esquerra a dreta : Narcís Combis, Carme Brugués, M-Rosa Costa, Ferrer, Dolors Joher, Roser Balló, Lluís Oliver i Carles Samsó.
*Aplec de Sant Mer
Recordant l’home que va vèncer el monstre
Primer diumenge després del 27 de gener
Cada any moltes persones s’apleguen a Vilademuls per celebrar l’Aplec de Sant Mer, un esdeveniment que ret homenatge al sant fundador i heroi llegendari de la comarca, artífex, entre d’altres miracles, de la derrota del famós drac que vivia a l’estany de Banyoles.
Com passa amb el mite de Sant Jordi, la història de Sant Mer i la devoció que li professen al Pla de l’Estany és un bon exemple. Segons expliquen els erudits locals, Mer (o Emeri), era un jove tímid i de veu profunda, fill de Narbona (França), que va arribar a Catalunya amb les tropes de Carlemany per combatre l’exèrcit àrab. Diuen, que durant els ferotges combats de Girona, el jove va començar a ser conegut per que sempre duia un petit càntir amb uns quants peixos que repartia entre els soldats més necessitats. Amb el pas dels dies, les provisions i les forces minvaven, però els peixets del càntir d’en Mer mai s’acabaven.
Un dia, uns homes vinguts de Banyoles van explicar als soldats de Carlemany que al seu poble lliuraven una particular batalla contra una bèstia fantàstica que menjava nens i nenes per esmorzar. Mer va demanar permís per desplaçar-se fins a Banyoles. Quan va arribar va veure un drac blavós de mida colossal amb el cos cobert de pues i llargues ales, passejant tranquil·lament pels carrers de la vila. L’animal tenia un alè pestilent que enverinava les fonts, i els camps. Però sobretot era molt voraç. El bestiar desapareixia dins de la seva gola i cada dia els banyolins havien de sacrificar una criatura per tenir el monstre satisfet.
Segons explica la llegenda, Mer va apropar-se al drac i va demanar poder parlar amb ell una estona a prop del llac. Allà va llegir diversos passatges de la Bíblia i el va beneir. Immediatament la fera es va amansir i Mer va portar-lo de nou al poble i va passejar-lo pels carrers com si fos un gosset. Des d’aquell dia el drac es va amagar al fons de l’estany de Banyoles i mai més ningú no l’ha tornat a veure, tot i que molts creuen que encara viu allà. Els més escèptics, però, afirmen que l’autèntic monstre de Banyoles és la “Ramona”, una famosa carpa, de més de 60 quilos de pes que té una edat aproximada de cent deu anys.
El dia de l’Aplec
La comarca sencera celebra el dia de Sant Mer cada 27 de gener. L’Aplec congrega una gentada al voltant de l’ermita. De bon matí els boscos de la zona s’omplen de gent amb taules i cadires plegables esperant la solemne eucaristia que es fa a l’aire lliure. Després de la missa, es munta una fira amb paradetes que venen tot tipus de productes d’artesania i delícies de la gastronomia local(els torrons de St.Mer). També es realitzen actuacions de colles castelleres, sardanes i un curiós concurs anomenat «L’home més fort del món» on un seguit de proves estrambòtiques mesuren l’habilitat i la força dels participants.
1964_01_01_Festes religioses_001275
Nenes el dia de la seva Primera Comunió. 1964
D’esquerra a dreta : Glòria Casademont, Montserrat de Puig, Núria Suñer, Roser Garganta, Neus Jaumà.
1964_01_01_Costums_002602
Pescadors del Ter. 1964
De esquerra a dreta : Pere Brugués “en Perico Ruset“, Josep “Pitu” Saló, L’Amadeu Font, En Joaquim Congost “en Quim Ànec“, en Costa “el Xaxu” ,( ?) i en Josep Congost “en Pitu Ànec“
1960_00_00_d_Costums populars_002783
Grup de bordilencs que tenien el costum o l’afecció d’anar a pescar, a la platja, vàries vegades cada estiu. Principis dels anys 60(s.XX)
D’esquerra a dreta: 1- “en Nenci” 2- 3- Frederic Joher”l’avi Paraire” 3- Lluís Batlle” de Can Vicens” 4- Joan Serrats 5- 6-Josep Moret