1989_12_15_Costums populars_001434

1989_12_15_Costums populars_001434

Una de les tradicions més arrelades del Nadal i més difosa a  tota la Mediterrània és muntar el pessebre. La molsa, el suro i els troncs, juntament amb les figures del naixement, els pastors i el caganer, formen part dels símbols més nostrats. Fer el pessebre és una tradició popular d’arrels molt llunyanes en el temps.

Pessebre en construcció. L’autor, en Josep Congost, tenia  el costum de fer-lo  al seu garatge i  la gent que volgués, el podia anar a veure.    Any 1989

1972_01_01_Oficis_003377

L’Amparo Solés Darder fent de “mocadera”. Any 1972

Les tasques de la mocadera són diverses, entre elles, dirigeix i coordina les persones que intervenen, classifica la carn, controla els temps de cocció…

En el moment de la matança i en coordinació amb el matador o mataporcs, recull la sang amb un gibrell i la remou per evitar-ne la coagulació, després la cola i la reserva per fer la botifarra negra. Quan l’aigua de la caldera està a punt, escalda els peus de porc, la llengua, la careta … Posteriorment fa la mocada: renta els budells amb aigua calenta i un ganivet, i de seguida els esbaldeix amb aigua bullent i treu tot el que hi ha dins, i quan són nets els frega amb aigua, llimona i sal. Després separa i classifica les carns segons el destí final; la carn per fer les botifarres l’amaneix, i seguidament fa el tastet. A continuació emboteix la carn, lliga les botifarres i les cou.