Plans del món filmats pels alumnes de cinquè i sisè de l’Escola de Bordils , entre 2014 i 2019.
Categoria: Cultura
Minuts Lumière
Minuts Lumière realitzats entre el 2005 i el 2018 pels alumnes de sisè de l’Escola de Bordils.
CAN TORRA
Film filmat pels alumnes de l’Escola de Bordils (2014-2015)
Diaris de quan sortim a passejar
Film realitzat pels alumnes de 1r i 2n de l’Escola de Bordils (2016-2017 i 2017-2018)
Retrat de la Dolors de can Malhivern
Film realitzat pels alumnes de quart de l’Escola de Bordils (2017-2018)
Creixent els pollancres
Film realitzat pels alumnes de 3r, 4t i 5è de l’Escola de Bordils (2016-2017 i 2017-2018)
El mas de la Roda
Film realitzat pels alumnes de 1r i 2n de l’Escola de Bordils (2018-2019)
2ª edició Descobrim Bordils. Recorregut per l’exposició
Films i fotografies realitzats pels nens i nenes de l’Escola de Bordils, de P3 a 6è, s’exposen a diferents espais del poble.
2019_09_27_programa_002543
programa de la “clàssica” Cantada de finals de setembre que ja fa uns anys organitza la Penya Blaugrana de Bordils.
2019_09_07_Saco_002516
Paret del saco a la Plaça del Poble de Bordils
Partida de saco a 4 (set. 2019)
El saco, sense por d’equivocar-nos, podríem dir que, suposadament, és l’activitat esportiva més antiga de les que s’han “jugat” a Bordils.
Com tothom sap, el saco és aquest joc que consisteix a enviar la pilota, picada amb la mà, a la paret del campanar que dóna a la plaça del Poble, sempre mirant que toqui per sobre de la ratlla marcada a la paret i quan aquesta rebota, l’equip contrari l’ha de tornar sense que faci més d’un bot. Guanya el primer que arriba a 21 punts. Es pot jugar individual(1×1) o en parelles(2×2).
Aquest joc, practicat majoritàriament per homes fins que es demostri el contrari, era l’activitat lúdica preferida per les generacions dels nostres avis i besavis , més que res perquè no hi havia gairebé res més. Els dies de més activitat eren els festius a la sortida de missa. Noms de jugadors mítics que han quedat a la memòria dels més grans, podem citar a l’avi Llinàs i el seu fill Genís Llinàs,en Met “Barraca” (Prats), en Vador Feliu, els germans de Ca l’Ànec(Congost), en Miquel Combis, en Josep Casas, i una llista que no abastaria ja que gairebé tothom i jugava un moment o altre.
Des de fa un parell d’anys, hi ha un grup de joves i no tant joves que hem tornat als orígens i hem fet algunes trobades per jugar a saco. Han rememorat aquells disputadíssims partits per veure a qui li tocaria pagar el vermut a Can Sipi quan acabessin i amb la mà inflada i adolorida després de mirar de col·locar-la al “racó” , de fer “voleies” o de deixar-la “manyaga”.