La bruixa és, per als catalans, la personificació de totes les misèries, de totes les malalties, de tots els crims que pesen damunt la humanitat. És la bruixa dels untets i dels maleficis; la bruixa que congria els temporals; la que tira les sorts; la que pren d’ull; la que dóna tota mena de mals als homes i a les bèsties. Dóna, i també cura, els mals del cor i els de l’ànima, però ho fa per mitjà de conjurs i de males arts.

Ara fa més d’un segle Cels Gomis va recórrer el país, va preguntar i va escriure totes les llegendes i totes les tradicions que s’explicaven sobre les bruixes, els dimonis i les seves fetes, sobre la nit de Sant Joan i sobre els conjurs que feien servir els catalans per mirar d’aconseguir allò que volien.