LLIBRE RECOMANAT

El 23 d’agost de 1815, al castell de Sant Ferran, de Figueres, fou penjat a la forca Josep Pujol i Barraca. Boquica, com era conegut pels seus coetanis amics i enemics, havia nascut a Besalú feia 36 anys i havia estat traginer de professió fins al moment de començar la Guerra del Francès. Passà a combatre a favor de les tropes napoleòniques i actuà com a bandoler, sobretot per les terres de la Garrotxa. Joan López i Josep Riu situen el personatge en el context de la Guerra del Francès i analitzen com aquest conflicte afectà el seu poble i rodalia. Aquesta biografia posa els autors als antípodes de la bibliografia d’exaltació de la Guerra del Francès pròpia del segle XIX. D’una visió plena d’elements romàntics i d’esperit èpic, passen a la zona fosca de desercions, traïcions, col·laboracionisme, bandolerisme… en ocasions més tràgica que la història novel·lada.

MUSEU TERRACOTTA

El Terracotta Museu de Ceràmica té com a finalitat conservar i difondre el patrimoni científic, tècnic i industrial de la ceràmica bisbalenca, donar a conèixer el procés d’industrialització particular esdevingut dins l’àmbit específic d’actuació, fomentar el coneixement de la ciència i tècnica actuals i vertebrar la museologia científica i tècnica referent a l’aspecte de la industrialització que s’explica.

El fet que la seu del Museu estigui ubicada en un edifici industrial permet evidenciar i integrar en el discurs museogràfic tot un seguit d’elements arquitectònics característics de la producció: basses de colar la terra, xemeneies, dipòsits d’argila i engalba, forns…; sens dubte, la preservació i posta en valor d’aquests elements converteix Terracotta en un dels equipaments culturals més singulars de les nostres contrades.

El Museu té un fons de més de deu mil peces entre objectes ceràmics, eines i estris relacionats amb la seva fabricació, la majoria de les quals han estat donades pels fabricants bisbalencs. També pertany al seu fons una important col·lecció de ceràmica cedida per la Generalitat formada per més de tres mil atuells d’arreu de la península Ibèrica i de les illes Balears i Canàries.

El Museu va ser inaugurat per iniciativa municipal l’any 1991, moment en què es va obrir una sala d’exposicions temporal. L’any 1998, una vegada rehabilitat parcialment l’edifici es va obrir una primera exposició permanent. L’any 2009, el Museu tancava portes per tal d’iniciar el que serien les definitives obres de restauració de l’edifici, una actuació que es va perllongar fins a finals del 2015 quan el Museu reobria de manera definitiva.

Les obres suposaren la transformació radical de la institució i, sens dubte, varen marcar el seu esdevenidor. La reforma realitzada va comportar, d’una banda, la monumentalització de l’edifici per tal d’incrementar la seva capacitat de promoció i atracció, l’adequació i posada al dia dels diferents serveis i, de l’altra, la redacció i execució d’un nou projecte museogràfic que va permetre renovar l’exposició permanent i programar una oferta d’activitats culturals i de lleure renovada.

El Museu representa per a la indústria ceràmica de la Bisbal d’Empordà i de les comarques gironines un emblema sectorial de primer ordre que realça els seus valors de tradició (moltes de les empreses actuals són més que centenàries); sens dubte el Museu és, en aquests moments, l’aposta cultural de més projecció de la Bisbal i un dels museus de ceràmica més importants del país.

PREUS

Entrada individual: 5 €

Entrada reduïda: 2,50 €
– Jubilats
– Estudiants a partir de 10 anys
– Titulars del carnet jove
– Docents amb el carnet acreditatiu
– Famílies nombroses i famílies monoparentals amb possessió de carnet vigent emès per la Generalitat de Catalunya
– Grups a partir de 15 persones

Entrada combinada: 6 € (Terracotta Museu + Castell Palau)

Entrada gratuïta:
– Residents a la Bisbal
– Menors de 10 anys (excepte visites guiades)
– Persones amb discapacitat
– Membres Associació de Ceramistes de la Bisbal, Associació de Ceramistes de Catalunya, Associació de Museòlegs de Catalunya, Associació del MNACTEC i ICOM
– Persones en situació d’atur que presentin el full DARDO, i família que en depengui econòmicament

HORARIS d’OBERTURA

Mesos de setembre a juny

De dimarts a divendres: de 10h a 13h i de 16h a 19h.

Dissabte: de 10h a 14h i de 16:30h a 19:30h (Nou horari!)

Diumenges i festius (excepte dilluns festius), 24 i 31 de desembre i 5 de gener: de 10h a 14h

Tancat: dilluns (excepte festius), els dies 1 i 6 de gener, 1 de maig, 25 i 26 de desembre

 

Mesos de juliol i agost

De dilluns a dissabte: de 10h a 14h i de 16:30h a 20h

Diumenge i festius: de 10h a 14h

 

Si voleu també teniu la possibilitat de concertar una visita guiada, consulteu com fer la reserva, els preus i tota la informació relativa a Visites guiades.

Si veniu amb nens d’entre 5 i 12 anys podeu realitzar la visita familiar autoguiada El manual del petit ceramista, gratuïta amb el preu de l’entrada.

Adaptat a persones amb mobilitat reduïda, disposa d’ascensor. Disposa d’un ampli aparcament per turismes i autocars.

 

Terracotta Museu

Sis d’octubre, 99 | La Bisbal d’Empordà

Telèfon 972 642 067

 

 

SABIES QUE…

El 27 de juny de 1146

Es va publicar el testament de Berenguer davant del jutge Guillem i en presència del prior Arnall, el sacerdot Ramon i altres clergues i laics, Els testimonis, Bernat i Joan juren sobre l’altar de St. Bartomeu a l’església de St.  Esteve de Bordils les darreres voluntats de Berenguer; el qual nomenà marmessors* al seu fill Bernat, Vidal pvre., Bernat Adalbert, Joan i Bernat; i féu diversos llegats, en natura i en diners, a St. Esteve, a Sta. Maria de Cervià, als hospitalers, als templers, a la seva filla Berenguera, a Dolça, a St. Pere dels Galligans, a Guillem Gausfred, a la seva fillola Beatriu, a les filles de Bernat Adalbert i als seus fills Bernat i Berenguer

-Pergamí original (20×26 cm.), ACA, monacals, Sta. maria de Cervià, núm. 507

*Marmessor:  persona encarregada de fer cumplir i d’executar la darrera voluntat d’un testador.

SABIES QUE…

-El 22 d’octubre de 1381  Pere Ferrer i el seu fill Pere, de Bordils, permutaren amb Guillem Pere Riba i Bartomeua, esposa d’aquest i propietària del mas Riba, una feixa que havia estat del mas Bertran, situada en alou* de Dalmau de Pou, per altra semblant alou, situada al Pla de Suardell de Bordils

*alou : Propietat territorial lliure i exempta de tota càrrega i dret senyorial