1- ALCALDES/SES DE BORDILS

Teniu davant vostre la relació de persones que han ocupat l’alcaldia de Bordils,  des de principis dels anys 30 del segle  passat  fins avui.  Quins períodes hi podem diferenciar? 1)Primer període democràtic, abans del juliol del 1936 (època republicana2) Del juliol del 1936, al febrer del 1939 (Guerra Civil) 3)  Del  febrer del 1939 fins la mort del dictador novembre 1975 (règim franquista) 4)  del gener del 1976,  fins l’abril del 1979 (període de transició o pre-constitucional) i 5) de l’abril del 1979, fins avui (període democràtic).

Que podem comentar? Que l’alcalde JOSEP OLIVÉ MARTÍ, va ser executat pel Comitè Revolucionari, el 6 de novembre del 1936 a Foixà. Que en PERE GIBERT PRIM i en PERE ESTRAGÓ MELESI, van haver d’exiliar-se i no van tornar més a Catalunya. El primer va morir a l’Argentina el 1993 i el segon a Perpinyà. Que l’ALBERT SERRATS LLACH –alcalde actual-, és l’alcalde que ha estat elegit  més vegades (7) i el més efímer fou en JOSEP TORREMILANS MASSÓ (12 dies). Per acabar, dir que fins el  moment, només dues dones han ocupat l’alcaldia de Bordils, la MANELA BLÁZQUEZ BOYA i l’actual MONTSERRAT POU COSTA.

2017_12_30_Camp Aviació_001298

2017_12_30_Camp Aviació_001298

Plànol del Camp d’Aviació  de Celrà.

El Camp d’aviació de Celrà és un espai visitable construït al final de 1936 i que va ser un dels aeròdroms militar més importants a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola. Hi ha un itinerari senyalitzat al voltant del que va ser el camp d’aviació, on es poden apreciar, encara avui, diversos vestigis, com un búnquer, diversos refugis i la garita de vigilància.

La construcció del camp s’inicia al final de 1936. Situat al pla de Celrà, ocupava una extensió d’1.263.945,78 m2, dels quals 274.184,19 m2 corresponien al municipi veí de Bordils. El camp va ser militarment operatiu pel Govern republicà des del primer trimestre de 1937 fins al febrer de 1939. Si bé en un principi tenia com a funció la vigilància de la costa gironina, per defensar-la dels atacs, tant per part de la flota franquista com de l’aviació italiana que tenia les bases a Mallorca, més endavant va arribar a ser la principal base a Catalunya dels bombarders Katiusca, que sortien de Celrà per anar a bombardejar objectius militars del front d’Aragó, l’illa de Mallorca, de manera especial durant la batalla de l’Ebre, i ja més tard objectius a la Catalunya ocupada per les tropes franquistes.

També va servir, a l’inici, com a escola de vols nocturns. Complia també funcions de centre de re entrenament dels pilots que havien obtingut el títol i estaven a l’espera que se’ls donés un destí. Al final de 1937 es va instal·lar a Celrà un taller per al muntatge dels avions russos Polikarpov I-16 (coneguts com a Mosca), i un cop aquests eren engalzats els traslladaven al camp per fer-hi les proves de vol. Com que el camp era un objectiu militar important, durant els anys del funcionament va ser objecte de deu bombardeigs, que a més de les destrosses materials també van tenir un cost en vides humanes