Aspecte del riu Ter, zona del Sorralet, després de les crescudes del temporal “Glòria”. Febrer 2020
Autor: Banc de Memòria Digital Bordils
2020_02_10_El Ter_002583
Aspecte del Ter (febrer del 2020), zona darrera la Canova, després de les avingudes de la tempesta “Glòria”.
23- APLEC RELIGIÓS A BORDILS
APLEC RELIGIÓS a BORDILS
Introducció : El 1910, el Govern espanyol, presidit per José Canalejas Méndez , durant el període Constitucional del regent Alfonso XIII, va voler “regenerar i democratitzar” les velles estructures per treure de l’endarreriment que hi havia a l’Espanya de l’època.
Canalejas estava en l’ala radical del liberalisme i volia modernitzar el país. Per això, va haver de fer front a una forta oposició dels conservadors i de l’Església, per la qüestió religiosa, que fou una prioritat per poder avançar en les seves mesures progressistes per a la societat. El seu objectiu final, en aquest apartat, era aconseguir una separació “amistosa” de l’Església i de l’Estat, mitjançant unes negociacions amb el Vaticà, cosa que la santa Seu s´hi va negar. El president volia reduir el pes que les ordres religioses tenien, a partir d’una llei(Ley del candado) que les tractava com les demés associacions. El rebombori aixecat per les protestes dels poders fàctics i conservadors fou descomunal que titllaven al Govern de voler “descatolitzar “ Espanya i estar al servei de la maçoneria. La confrontació fou de tal magnitud que Espanya va retirar el seu ambaixador de la Santa Seu.
Aquest polític, no va poder portar a terme el seu programa progressista, de millora de la legislació social i també volia resoldre el “problema català” amb un projecte de Mancomunitat preparat conjuntament amb Enric Prat de la Riba, ja que fou assassinat a la Puerta del Sol a Madrid, el novembre del 1912.Aspecte d’un acte religiós celebrat el 1924, a la plaça del Poble de Bordils.
MITTÍNG POLÍTIC-RELIGIÓS a BORDILS
El 14 d’agost de 1910, a la plaça del Poble de Bordils –llavors de La Constitución-, va acollir un míting que fou multitudinari, diuen que unes 3 mil persones i a la que també s’hi van adherir nombroses personalitats eclesiàstiques com el cardenal de Toledo, l’arquebisbe de Tarragona,…, com també diferents Ajuntaments, diaris, associacions catòliques i tradicionalistes.
Si llegiu l’article de La Defensa que adjuntem*, veureu el fervor catòlic – patriòtic que s´hi va respirar en aquells dies, almenys per alguns sectors del poble i de crítica al Govern de Canalejas.
*Aneu al buscador : 002556 i 002557 Xevi Jou Viola (BMD)
2020_01_25_El Ter_002988
Vistes aèrees dels efectes de les inundacions(temporal Glòria) del Ter a la zona que va des del Congost fins al terme de Sant Joan de Mollet. 25 de gener del 2002
2020_01_24_Masos-Ter_002777
Aspecte del mas La Canova, envoltada d’aigua a causa de les riuades de finals de gener del 2020.
2020_01_20_Vista general_002581
Vista general des del campanar, amb el Ter desbordat per la crescuda del Ter a finals de gener del 2020
2020_01_20_La Canova_002579
Camí del mas de La Canova amb l’aigua del Ter a tocar, a conseqüència del temporal “Glòria” de finals de gener del 2020
2020_01_20_El Ter_002578
El riu Ter desbordat a finals de gener del 2020, arrel de la tempesta “Glòria”. La fletxa verda indica el gual del Torrent de can Coll. La fletxa taronja indica a Can Cua i la fletxa vermella veiem les cases de Cervià de Ter.
2020_01_20_El Ban_002582
Feixa del Ban d’Amunt inundada pel desbordament de les aigües del Ter, a finals de gener del 2020.
Abans de la construcció dels pantans de Sau i Susqueda, als any 60(s.XX), les pluges torrencials que sovintejaven per la tardor, provocaven fortes crescudes del riu, que sortia sovint de mare i inundava les terres del voltant. Aquestes inundacions esporàdiques, però més o menys regulars, eren clau pel creixement espectacular del pollancre de Bordils. A més, la proximitat del riu i el terreny sorrenc-argilós facilitaven la humitat natural a ben poca profunditat.
2020_01_20_El Ter_002577
Al fons, el riu Ter sortit de mare, després del temporal “Glòria”. Finals de gener del 2020. Les seves aigües van arribar a tocar el camí de Can Coll. El mas que veiem en primer terme és a Can Joher