1970_00_00_Escola nens_000317

1970_00_00_Escola nens_000317

Grup nens i nenes de l’Escola der Bordils . Curs 1969-79

D’esquerra a dreta i de dalt a baix:

1) 1-Joan Cornei 2-Fidel Egea 3-Josep Morales 4-Jordi Carreras 5-Josep Carreras 6-Anna Feliu 7-Glòria Casademont 8-Montse Poch 9-Isabel Sau 10-Dolors Batet

2) 1-Antonio Blázquez 2-Ramon Freixas 3-Antonio Úbeda 4-Josep Batet 5-Narcís Combis 6-Rosalia Serra 7-Roser Garganta 8-Nuri Carreras 9-Glòria Agustí 10-Dolors Fàbregas

3) 12-Josep Sasarols 2-Joan Oliveras 3-Josep Navarra 4-Narcís Codina 5-Maria Puig 6-Nuri Ribas.

Mestres: Sr. Josep Navarra                                                      Encarnació Mariné

1970_00_00_Escola nens_000316

1970_00_00_Escola nens_000316

Grup escolar de nens de l’Escola de Bordils. Curs 1969-70

D’esquerra a dreta i de dalt a baix:

1) 1-Josep Almar 2-Pere Mir 3-Paco Montiel 4-Enric Casademont 5-Josep Bossacoma 6-Màxim García 7-Josep Mª Collell 8-Carles Cassú 9-Eduard Carreras 10-Lluís Mas 11-Paco Jiménez 12- Lluís Cassú

2) 1-Carles Ros 2-Pere Palahí 3-Xavier Mora 4-Antoni Maneu 5-Josep Gallardo 6-Joaquim Llinàs 7-Narcís Arbat 8-Amador Fernández 9-Lluís Fàbregas 10-Lluís Olivé 11-Àngel Pibernat

3) 1-Joan Ferran 2-Josep Martí 3-Pere Heras 4-Pere Pons 5-Josep Aliu 6-Josep Escudero 7-Frederic Mitjà 8-Miquel Vilà 9-Josep Mª Olivé.

1970_00_00_d_Futbol Veterans_000170

1970_00_00_d_Futbol Veterans_000170

Formació de finals dels anys 70

D’esquerra -dreta .DRETS: Joan Casas, Francisco  Ramírez”El Rubio“, (         ) Joan Capdeferro, Carles Casademont, Eduard”Dardo” Mitjà; AJUPITS: (             ), Josep Mª Joher”Paraire“, Miquel Velázquez, Carles Samsó, Joan Costa “en Jan Patró“.

1970_01_01_Obres públiques_001146

1970_01_01_Obres públiques_001146

Safareig públic del carrer Almeda. Dècada dels anys 70

Antigament, als pobles, les dones eren les encarregades de rentar la roba de la família. Al no tenir aigua corrent, havien d’anar a fer la bugada a qualsevol corrent d’aigua propera. Era molt pesat , ja que era un medi canviant, estaven a la intempèrie, ho havien de fer agenollades al terra,…La construcció dels safareigs públics va representar certes comoditats a les veïnes : els permetia rentar la roba en un medi domesticat, i podien rentar sota sostre evitant les assolellades a l’estiu i les pluges sobtades, podien recolzar la roba i fregar-la dempeus, podien penjar la roba quan acabaven de fer-la neta.

Els rentadors eren, al mateix temps, lloc de trobada i socialització ja que, tot fent bugada, tothom s’assabentava del que passava al poble. És per això que la paraula “bugader”, a part de fer referència a algú que renta roba, també significa “persona embolicaire i xafardera”. O la de “fer safareig” vol dir intercanviar xafarderies.

Aquest que veiem, va ser construït en temps de la II República(1932) que fou  un període progressista i que va mirar de millorar la qualitat de vida de la gent humil , equipant els pobles més petits i les zones rurals  amb infraestructures bàsiques com safareigs, biblioteques, escoles, ateneus,…