L’ESCOLA DE BORDILS
L’escola pública de Bordils, la d’abans de l’actual, estava ubicada a la casa del carrer Migdia, coneguda com a “Ca les Batistes”. Aquesta escola, aviat va quedar petita i ja a l’any 1926 es va engegar un projecte per fer-ne una de nova; així ho va veure l’Ajuntament d’aleshores presidit per el Sr. Narcís Combis Mediñà i va adquirir uns terrenys del Sr- Francisco Clavaguera per 3.000 pessetes.
Passa el temps i després de molts estires i arronses amb el Gobierno de Madrid , que van durar uns quants anys, es va decidir que la construcció de l’edifici aniria a càrrec de l’Ajuntament, això sí, recolzat amb una subvenció estatal de 36.000 pessetes.
L’any 1934 el consistori havia fet una valoració de les obres que pujaven a 67.049,51 pessetes. Ho tiren endavant i encarreguen el projecte a l’arquitecte Isidre Bosch. Una vegada el van tenir, l’obra fou sotmesa a subhasta de la que en va sortir guanyadora la presentada per el Sr. Josep Capdeferro Guri de Bordils per 57.998 pessetes i les obres van començar aquell mateix any.
El juny de 1935 l’obra ja estava acabada amb un pati envoltat de reixes fetes per el Sr. Josep Ventura Mallorquí (“en Sisó”), el ferrer de la Plaça de Bordils.
Façana de l’escola de Bordils .Any 1935
Per a poder costejar aquesta obra l’Ajuntament es refiava de la subvenció estatal, la qual va costar Déu i sa mare que arribés, mentrestant el Consistori va haver de subscriure un crèdit de 70.000 pessetes amb la Caixa de Pensions de la Vellesa i Estalvis i, a més, van haver de vendre les escoles velles, operació amb la que van ingressar 8.530 pessetes.
No continuem amb més cronologia(*) ja que el que volem és parar esment en el projecte arquitectònic inicial de l’edifici.
Com ja hem dit, el disseny fou creat per jove arquitecte Ignasi Bosch Reitg, amb la col·laboració del seu pare Isidre Bosch, també arquitecte.
A partir del 1931, amb l’arribada de la Segona República, el govern de La Generalitat de Catalunya va manifestar la seva preocupació per la millora de les condicions materials de l’ensenyant primari a Catalunya. Des de l’administració es va potenciar la formació de mestres amb la creació d’Escoles Normals i es va intentar esmenar deficiències dels edificis escolars. En definitiva, calia dignificar l’escola seguint els preceptes del moviment de renovació pedagògica.
Plànol 1
Amb aquest objectiu, la Generalitat va encarregar el disseny de les escoles gironines a joves arquitectes com Emili Blanch Roig(1897-1996), Josep Claret Rubira(1908-1988), IGNASI BOSCH REITG (1910-1985), Pelai Martínez Paricio(1898-1978) o Josep Esteva(1896-1965), alguns dels quals relacionats amb el grup GATPAC(Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans pel Progrés de l’Arquitectura Contemporània).
Plànol 2.
Plànol 3
Plànol 3b. Ampliació parcial encerclada en el plànol 3
COMENTARIS:
Ens adonem que en el plànol 1, el del projecte final, hi trobem un altell que no sabem per què hi és; suposadament va ser un error o un descuit de no treure’l.
En el plànol 2 veiem que primerament s’havia projectat un altell al primer pis de la façana(plànol 3), per a fer lla funció de la sales de plens de l’ajuntament i de seu del jutjats municipals. No sabem perquè es van anul.lar; suposem per abaratir el cost final de l’obra.
XEVI JOU VIOLA
*Si esteu interessats en saber més sobre la cronologia de l’escola, podeu consultar el llibre “Bordils, passat i present” editat per l’ajuntament el 1999.