PARTITS D’AQUELLS D’ABANS (1): El DUQUE de AHUMADA
La violència és un fenomen enormement present en la nostra societat actual, i en l’àmbit de l’esport no és una excepció.
Però ara fem un salt en el temps i situem-nos a principis dels anys seixanta del segle passat; on l’esport estava en les seves fases inicials i on les rivalitats entre pobles era molt marcada. Tots hem sentit alguna vegada anècdotes de picabaralles, batusses ,…i partits que havien acabat a garrotades entre els jugadors, o entre jugadors i públic, sense oblidar algunes pallisses que s’havien emportat alguns àrbitres, o que la seva maleta havia anat a parar al rec Gran.
Ara bé, com veurem en aquest escrit, en transcriurem quatre versions i, a vegades, la visió d’un és diferent de la d’un altre que també hi estava present. La raó és que la memòria és un complex sistema de processament de la informació. El fet, és que no sempre recordem bé, que tendim a reconstruir el que recordem, i la prova està en el fet que cadascú en va ser testimoni, però, potser un era en una punta i l’altre a l’altra punta, i després quan se’n parla es van agafant dades i al final en surten les diferents versions i no emmagatzemem la informació tal com nosaltres la vam viure, ja que primer la passem per un filtre d’informació emocional , cosa que fa que hi hagi distorsions. Amb això no vol dir que els testimonis diguin mentida, sinó que és com ells creuen que ho han viure.
El partit que ressenyarem ara, no era per rivalitat veïnal, era per una aversió cap a un símbol repressor utilitzat pel franquisme per tenir atemorits a la gent que discrepava d’aquella dictadura que ens havien imposat.
Situem-nos: Anys seixanta, partit a la Pista Vella, superfície de terra, naturalment, partit de “balonmano” entre el Club Balonmano Bordils i l’equip del Duque de Ahumada (equip de la Guardia Civil) de Girona.
Vet aquí quatre interpretacions:
1) La d’en Pere C.
Creu que era per la Festa Major, però no n’està segur. Anys 59-60
-Àrbitre descarat a favor dels Duque de Ahumada. Ambient estava molt escalfat!
-A l’acabar en Josep M., carda cop de pilota a l’ àrbitre.
-En Climent P.B., carda hòstia, per darrere, a un jugador del Duque de Ahumada , suposadament guàrdia civil o fill de guàrdia civil. De seguida es gira i fot el camp.
-El jugador agredit es gira i fot hòstia al que va trobar a darrere, que era ni més ni menys un cabo de la Benemèrita. Precisament un cabo que feia poc havia arribat de servir de l’Àfrica !
-En el fervor de la batalla campal, aquest cabo, es posa a repartir a cop de culates amb el seu mosquetó i rep en Josep M.B.(el nostre porter)
En Toni A.E., li fot arpada al mosquetó i li arrenca de la mà, i el cabo , al quedar desarmat ja fot mà de la pistola. Sort que allà hi havia en Ponce que era sergento de Celrà i va posar ordre ordenant: -¡Venga, cada una pa su casa,conyo!
Diu que no es van emportar a ningú al “cuartelillo”. Sembla que havien agafat a Gaspar J.G.
2) La de l’Eduard M.S.
-Diu que era un partit que s’havia ajornat (no sé per què). El fet és que era l’últim que s’havia de disputar per acabar el campionat i, resulta que si el Duque de Ahumada guanyava es proclamava campió.
-El Bordils no s’hi jugava res! Per animar l’equip, van venir 2 0 3 camions plens de guardias Civiles, els que jugaven i amb la claca corresponent per celebrar el campionat. Venien, òbviament, uniformats i amb les armes reglamentàries.
-Comença el partit i el Bordils, molt tranquils, anaven fent i anaven molt igualats, ara un gol amunt ara un gol avall. Els àrbitres, que com podeu comprendre estaven pressionats per la presència de tants uniformats, i veient que el partit s’acabava, no van dubtar a assenyalar una falta de set metres(penal) molt dubtós.
-Llencen el penal, el porter del Bordils treu el braç i desvia la pilota; l’àrbitre diu que s’ha de repetir.
-Torna a parar-lo. L’àrbitre el torna fer repetir. El porter bordilenc, emprenyat, va cap a l’àrbitre i ja el té tombat.
-Ja estava liada: gent saltant al camp, la Benemèrita repartint, fins i tot a cops de culata, algun tricorni volant, en fi una batalla campal.
-En Climent P.B., va per darrere del sargento que estava a punt d’atonyinar un jugador del Bordils, li va fer la traveta i ja tens l’uniformat per terra, i en Climent mateix el va ajudar a collir dient-li: – Perdoni’ls, que esta gente no sabe lo que hace!
Total, un merder de campionat, però al final la Federació va sancionar ambdós equips i el que va quedar campió fou el que anava segon en aquell moment. Ah, això sí, en Josep M.H.”Jep de la …”(delegat), en Josep C.O.”Pitu ….” i en Gaspar J.G. “el sastre” van passar la nit al “quartelillo”
En fi, com veieu, la memòria ens falla a tots, però el que sí que és cert és que, aquest fet, ha passat a l’anecdotari popular de tota una generació, que els bordilencs d’aquella època han anat passant de boca en boca(transmissió oral) i que les versions són ben diferents. Ara bé, el que és cert és la batalla campal que es va organitzar i que el contrari era una institució, que en aquella època franquista, tenia molt de pes.
BMD
NOTA: Com que no teniem cap testimoni gràfic d’aquest fet, ens hem hagut d’inventar les il.lustracions, en les quals, qualsevol semblança amb la realitat que va passar, és pura coincidència,