UN BORDILS  A SES ILLES

 Diuen que l’any 990, el nom del nostre poble constava sota la grafia de Burdilis, que podria ser provinent de “borda”, que fa referència una construcció rural de pedra o de fusta utilitzada per paller o estable per guardar bestiar i/o per emmagatzemar eines de conreu.

A Mallorca, concretament a prop d’Inca, hi podem trobar una finca de nom SON BORDILS i, a la part antiga de la capital mallorquina, al carrer de l’Almudaina n.9, hi ha  la senyorial casa de CAN BORDILS, actualment seu de l’Arxiu Municipal de Palma.

Vista del pati interior de Can Bordils(Palma de Mallorca)

  Bé, d’on ve  que el nom d’un poblet de la Catalunya Vella, hagi arrelat a l’illa? Sembla ser que la nissaga familiar dels Bordils de Mallorca provenien de una branca sortida del nostre poble, d’això se’n té constància perquè hi ha documents que, ja al segle XIV, hi figura domiciliat un GUILLEM DE BORDILS segons trobem en l’Índex de tots els actes(Llabrés P.J. i Roselló R.-1998-) on s’esmenta de la presència del cognom Bordils a Inca: “ En el mismo año 1350, por primera vez se tiene constància de la existència del apellido Bordils en Inca, originario del pueblo de Bordils(Girona)…Consta en los censales(1).

Ens podem preguntar: per què o per quin motiu el primer Guillem de Bordils es ven les finques de Bordils i decideix anar a Mallorca? Sembla clar que, suposadament, no fou pas per necessitat econòmica ja que les seves propietats i el seu estatus eren considerables i, de les quals, en rebia delmes(2); així doncs, podríem conjecturar,  que va ser per embarcar-se a l’aventura de conèixer nous horitzons o, tampoc no  ho podem descartar, per circumstàncies familiars i/o personals? Ves a saber , el cas és que va prendre una decisió que va representar un canvi majúscul a la seva vida. No tenim cap  referència ja que no s’ha trobat cap documentació ni en l’Arxiu Municipal, ni en l’Eclesiàstic.

El  que sí sabem és que del cognom dels Bordils se’n poden trobar tres branques remarcables que visqueren a  : una a Girona ciutat, i les altres a Jafre i a Fornells de la Selva.

Els Bordils de Girona ja apareixen documentats a principis de segle XIII, eren una de les grans nissagues d’aquesta ciutat, i eren propietaris, d’entre d’altres, de les  finques situades darrera de l’actual ajuntament gironí i la plaça de les Albergueries(3) i que eren propietaris d’importants activitats com eren els molins i les draparies(4).

A Jafre, trobem la casa forta dels Bordils en el que fou el Mas Roig, i que a més, foren senyors d’una bona part del terme de Jafre els segles XIII-XIV, i tingueren drets sobre els molins del comte d’Empúries, inclòs els de Palol dins la parròquia de Jafre i  també s’esmenta participació en un monestir que era sota les ordres del Monestir de Cruïlles. A Fornells, avui encara trobem la Torre del Governador que fou propietat seva fins el segle XVI.

A Mallorca, també altres línies dels Bordils van tenir propietats  a d’altres indrets de l’illa, com per exemple fou la possessió de Can Bordils a Portocristo, prop de Manacor,; reminiscència d’això, encara avui hi trobem  el carrer d’en Bordils, un carrer important, ja que  és el que transcorre paral·lel a la platja.

L’altre nom que es deriva d’aquell primer Guillem de Bordils, és la finca vinícola de SON BORDILS, prop d’Inca a la carretera de Sineu. L’origen d’aquesta finca el trobem amb l’adquisició que va fer el Joan Bordils i Pont l’any 1433.  La revolta de La Germania(5) va ser molt activa al  centre de l’illa, on es van desbastar cases i terres. Aquest fet va fer decidir als Bordils a fugir d’aquells avalots i traslladar-se a la casa urbana de Palma, lloc de residència que ja no canviarien fins a finalitzar l’estirp i, fou Joan Baptiste de Bordils i Tamarit, nascut a Palma, i que fou poeta i militar de la Calatrava, el darrer representant del llinatge ja que, al morir el 1808 sense deixar descendència, bona part del seu patrimoni, va passar a la Confraria de Sant Pere i Sant Bernat.

Però les terres de Son Bordils i la casa de Palma ,van passar, per matrimoni d’una seva neboda, a ser propietat dels Villalonga.  Aquests foren  els  grans impulsors del desenvolupament vinícola de la finca SON BORDILS en les darreries del segle XIX. Amb l’arribada de la fil·loxera el 1891, els va obligar a arrencar totes les vinyes, ,malgrat això,   se’n van poder sortir per l’explotació d’altres sectors productius com cereals, lleguminoses,… tot i que els va paralitzar l’activitat del celler.

Vista de les vinyes de la finca Can Bordils (Inca)

Van tornar a replantar vinya a principis del segle XX. Emilio Vilallonga Moneo , el 1922 va vendre la finca a Domènec Alzina. Després de la seva mort, la finca es va dividir i després d’alguns litigis, la major part dels terrenys van passar a la Fundació Alzina, i després de vàries transmissions, avui la  nova Bodega de la Finca SON BORDILS és propietat dels germans Coll Pastor.

Per acabar, i deixant a part  la qüestió dinàstica i  successòria, fer esment del immoble urbà de CAN BORDILS, com hem dit al principi, encara avui subsisteix l’original amb algunes transformacions, aixopluga des de l’any 1982,  la seu de l’Arxiu Municipal de Palma.

 

XEVI JOU VIOLA.

 

• Censal: consisteix en el dret de crèdit a percebre i l’obligació consegüent de pagar indefinidament una pensió a una persona i els seus successors en virtut del capital rebut.
• Delme: Era el cobrament d’una desena part que, cobrava el senyor de les terres, als pagesos de remença.
• Plaça Albergueries: Aquest indret de la Girona mitjaval ja s’esmenta, per primer cop, l’any 1242. El nom fa referència als casals de ciutadans rics, construïts als seus voltants(albergs)
• Draparia: Aquí cal aclarir que els negocis dels draps, no feien referència al que avui entenem, sinó que volien dir una indústria tèxtil que abraçava filadors, teixidors, tintorers,…
• La Germania de Mallorca: fou unes revoltes anti-fiscals del 1521 al 1523. Fou a resultes de que no solament els nobles tenien excepcions fiscals, sinó que molts dels membres dels estaments superiors dels que  controlaven el govern, no pagaven  els impostos que devien.

 

NOTA: La font principal d’informació per elaborar aquest escrit, és el magnífic treball de recerca que va fer el Sr. Josep M.  Martí i Tarré i  que va publicar l’octubre del 2007 en el llibre: DE BORDILS a SON BORDILS.

 

 

BORDILENCS (V)

 En JOAN JULIÀ CANALS (Bordils 1911-1993)

Les prediccions del temps meteorològic amb procediments tradicionals, sempre han estat presents en indrets agrícoles i ramaders. L’home sempre ha intentat predir el temps que farà les properes hores o dies, ja que les  seves activitats solien ser a la intempèrie i per tant es veien influenciades per aquest factor. Per aquesta raó, sempre es fixava en fenòmens i situacions que li semblaven relacionades. Aquests coneixements s’anaven transmeten de generació en generació. És allò  que en podríem dir la memòria històrica de la cultura popular.

Ara amb l’existència de les previsions meteorològiques modernes (radars, satèl·lits, models numèrics,…) tenen més fiabilitat científica, però no deixa que aquells antic mètodes l’encertessin moltes vegades.

A Bordils, teníem en Joan Julià Canals, “En Joan Geniques”  que la gent  el tenia com  el que en podríem dir : el nostre home del temps. Per què ? Doncs perquè era un home molt observador i sempre estava emetent del temps que feia els tres primers dies del mes. La seva hipòtesi era  que feia el dia 1 corresponia a la previsió dels 10 primers dies, el que feia el dia 2 a la dels 10 dies següents i l’observació del dia 3 seria el que podria fer els 10 últims dies del mes . Per dir un exemple: si el dia 2, cap el migdia plovia , la hipòtesi era que cap el dia 14-15 d’aquell mes hi  hauria pluja.

En Joan Julià esguardant els núvols des de dalt del Teide.

A part d’això,  observava amb atenció els núvols; deia : – núvols a la Mare de Déu del Mont , cap on corrent? A quina alçada estan respecte de la muntanya? Marxen de mar cap a l’interior?  .Llavors anava  a mirar la soca d’una figuera que tenia a l’hort i, si havia bolets t’assegurava: – d’aquí dos o tres dies pluja al “canto”

Anunciava que possiblement era una arrencada de Llevant: i aconsellava:                – Arrancada dels núvols cap a l’interior, bolets a la soca de la figuera, abans de tres dies pluja. Si  voleu regar, espereu! Però si voleu segar la userda recolliu-la ràpid !

En canvi, –núvols de Rocacorba ?, poca aigua, pot caure algun ruixat, però de saó no gaire!

Els vespres mirava si llampegava a l’horitzó i segons la direcció que ho feia, tenia una hipòtesi sobre les llevantades de: -si llampurnejava cap a Figueres/Roses, pluja al “canto”, deia:  –aviat, abans de dos dies, regarem bé!,  aquí anirà plovent, però sàpigues que el riu  vindrà gros perquè aquesta pluja descarrega a la muntanya. Si els reflexos de la llampegada venien de Palamós  en avall, ell anunciava: -el riu no ho notarà gaire, però la riera de Sant Martí i el Torrent sí; aigua a morro per aquí  a Bordils, perquè descarregarà a la zona de les Gavarres i dels Àngels!

A més , es fixava en altres detalls que indicaven canvi de temps, com: observar si les pedres de dintre les cases quedaven humides, si queia sutge de la xemeneia, si el forrellats no feien soroll a l’obrir, si els mussols cantaven de dia,…Ara bé el seu indicador principal eren la flota de bolets de la soca de la figuera del seu hort.

Els veïns l’admiraven, però ell els deia: –només cal observar, no és ser més o menys intel·ligent.

Com a bon pagès sempre tenia en compte les “llunes” a l’hora de plantar a l’hort.  Et deia per demostrar la influència de la Lluna en aquest sentit: -mira, plantaré aquest fesol ara que no és “lluna bona”, i la setmana vinent plantarem aquesta altra i  veuràs com aquesta que haurem planat última atraparà a la que vam plantar primer, perquè la germinació serà més ràpida! . A ca seva sempre solia tenir El Calendari dels Pagesos*

En Joan Julià i la seva dona la Júlia Vidal

 I ja que parlem de llunes, ens ve al cap una anècdota d’aquest home que, com a mainada que érem, ens va captivar  i ens va tenir en suspens els dies previs a la revetlla de Sant Pere d’aquell 1969. Heus aquí el perquè:

Aquell era l’any que els americans tenien previst arribar a la Lluna (Projecte Apollo11). Vet aquí que un bon dia en Joan, venint del Ban, va quedar-se a mirar les operacions que els treballadors de la Hidroeléctrica del Ampurdán que passaven el fils elèctrics d’un costat a l’altre del Ter, mitjançant uns potents coets. Quan ja havien acabat els hi va sobrar un d’aquests artefactes voladors i ell els hi va demanar si se’l podia  quedar. A l’arribar a casa va retallar una foto del diari on hi havia l’Apollo 11 en la seva base de llançament i la va penjar en el seu quarto  de les eines. A les seves estones lliures, fent servir com a base aquell coet que li van donar, el va “tunejar “ copiant el model americà. Amb canyes va muntar un trípode o plataforma de llançament i va anar anunciant  que el dia del llançament (que a la mainada deia que arribaria a la Lluna) seria per la revetlla de Sant Pere que, com cada any,  es feia a la placeta que hi havia davant de la torre de Can Navarra. El dia D, ja des del matí el va tenir exposat i va venir molta gent a veure’l: fins i tot havia corregut la veu i, molta gent de fora que anàven al ball de la revetlla de Can Cinto, abans de començar van passar a veure el “Coet d’en Joan Geniques”. Emoció fins al final. Quan la metxa es va consumir… aquell enginy va començar a tremolar i va sortir esperitat cap el seu destí. Però vatua Déu, un aleró no va aguantar i es va despenjar;  la trajectòria del coet va agafar massa inclinació provocant que s’estavellés en els finestretes del pis de dalt de Can Navarra.  Decepció barrejada amb rialles plenes de benevolència; sort que uns dies més tard , els americans sí que van aconseguir arribar a la Lluna!

 

*Calendari dels Pagesos:  és un almanac editat a Catalunya des del 1861. És la publicació actual en llengua catalana que fa més anys que s’edita ininterrompudament, i inclou informació de llunacions, visibilitat de planetes, santoral, celebracions de fires majors a Catalunya i consells agrícoles i ramaders.

XEVI JOU VIOLA