EL BANTER DE BORDILS
L’any 1849, durant el regnat de Isabel II, fou quan es va aprovar el Decret dels “guàrdies” qu en un principi se’n deien “Guardias de Campo” i feien les tasques de vigilància de les propietats privades. Eren proposats pels mateixos propietaris i després de fer un jurament davant l’alcalde, eren nomenats ofiacialment, previàment havien passat el vist i plau de la Guardia Civil i del capellà del poble.
Podien portar escopeta i un uniforme comú de tots els “guàrdies”, amb una banderola de cuir amb la placa de llautó que l’identificava.Tenien permís per matar, si calia,i detenir a qualsevol que entrés a la propietat sense permís. Eren considerats com un agent de l’autoritat.
Per una Reial Ordre del 1876 se’ls va canviar el nom per “Guarda Jurado“, quedant sota el comandament de la Guardia Civil.
El nostre banter, es deia Francesc Bosch Prats i venia provinent del Molí de Cors municipi de Cornellà del Terri(Pla de l’Estany). Tota la seva família va desaparèixer al ser arrossegats per una riada que es va emportar el molí , només es va salvar ell, perquè no vivia allà, feia de mosso en una casa d’un poble proper.
Va ser llavors que va decidir marxar del lloc de la desgràcia i es va llogar a fer de guarda de les propietats dels senyors de Can Vinyals de Flaçà.
Al cap de poc, es va poder comprar una casa a Bordils, la casa coneguda com a Can Rialla( avui casa nº 3 del Carrer del Padró) i una mica de terreny per anar fent la viu- viu. Per això, a aquella casa, se la coneixia com a Cal Banter.
Quan ja vivia a Bordils, va deixar de treballar a les ordres dels Vinyals i va ser quan es va fer guarda al Ban de Bordils, pagat per la comunitat de propietaris. Al Ban, en aquells temps, no si podia anar a buscar res, ni llenya, ni anar a cacera, ni a buscar cargols,…) penseu que molta gent, per poder tenir llenya per a l’hivern, treballaven feixes i en tenien cura de que estiguessin ben cuidades sense cobrar res als amos, només amb la condició de que quan tallés o hagués esporgat, ells poguessin anar a fer llenya o a buscar cargols, bolets de soca, o parar alguna ballesta,…
Penseu que en aquell temps, els propietaris forestals eren molt estrictes amb la seva propietat; fins i tot, a la zona de les Gavarres, hi havia guarda boscos pagats pels grans propietaris , a més de que molts d’ells tenien els seus boscos tancats amb parets de pedra seca.
Però en Francesc, quan ja va ser gran, va deixar això de fer de guarda. Va “penjar “ l’escopeta Fourchette que, després, només la feien servir els seus fills per a fer punteria a les garses o als tords que veien pels voltants de la casa.
L’1 de setembre de 1904, el va substituir en Narcís Gestes Vert, d’aquí que a la casa de Can Rialla li va quedar el sobrenom de Cal Banter Vell i a Cal Banter era a Can Gestes de la Carretera de Palamós. A Celrà, al carrer Major, 24 també hi trobem una casa que és a Cal Banter, que es deia Josep Agustí Badia.
Va tenir dos fills: un noi ,en Josep Bosch Carles i una noia que es va casar amb en Xico Natzaret. Llavors es quan aquest fill va anar a la casa del Carrer Almeda (actualment nº 67 ) que encara avui es coneix com a Cal Banter, on encara hi viu un nét, fill del seu fill Joaquim Bosch Guich, en Josep Bosch Vila, en “Pep Banter”, que ha estat durant molts anys és el nostre Jutge de Pau de Bordils i també fou President del Club Handbol Bordils(1992-1999).
Actualment aquest vell ofici ja ha desaparegut i al Ban ja no li cal vigilància, o potser sí, ja que a vegades ha estat lloc triat pels que organitzen festes “Rave” o també anomenades “Free party”, grups de gent que ballen al so de la música electrònica i que dura tota la nit o a vegades més d’un dia. Tot canvia…!
ALTRES BANTERS bordilencs:
El 1893, el Sr. Josep Vinyals de Flaçà, va contractar els servieis de guarda a n’en Narcís Perich, que havia de vetllar totes les propietats dels Vinyals a Celrà, a més de la séquia i recs corresponents.
El 1905, en Narcís Gestes Vert, a més de fer de guardià del Ban de Bordils, el Sr. Marià Cors de Celrà, per vigilar les seves possessions de Celrà.
El 1913, a proposta del Sr. Josep Vinyals Pont, en Joan Ferran Estragues va pendre possessió del seu càrrec l’agost d’aquell any. Per, a més de la zona de Bordils, li controlés tota la séquia des de la presa de Campdorà , recs mestres i subsidiaris, com també el molí de Campdorà.
XEVI JOU VIOLA (BMD)