ENTERRAMENT AMB L’AIGUA A SOTA EL CUL
Com que encara tenim recents els efectes del pas de la tempesta “Glòria” i que el “Torrent” (Riera de Palagret) es va tornar a passejar pels carrers del poble de Bordils, hem repescat de les memòries escrites de Mn. Esteve Jou Parés, del llavors capellà de Bordils, que fa esment d’una torrentada del desembre del 1932 que els va obligar a haver d’enterrar el metge Sr. Esteve Pujol Aymerich*mort aquells dies.
Nota: El text(planes 149-150-151-I part-) està transcrit tal i com el va deixar escrit Mn. Esteve. Diu així:
“…Se convoquen eleccions municipals. Ve a casa un amic que es concejal, en Camil Pujol i diu : -Mn. Esteve, ara será un fet l’arreglo del Torrent.
Jo li faig: -Que hi ha eleccions?
–Jo li parlo del torrent.
-I jo de les eleccions. N´hi ha o no?
-Bueno si, però ara s’arreglará el Torrent.
Això del torrent es un problema greu a Bordils. Quan plou molt, l’aigua no te escorro i se vessa al damunt de la població, inundant els carrers i amenaçant entrar per les cases, a menys que hi posin a les portes un “batiport” una fusta amb guies, que amb ciment queda l’aigua impossibilitada d’entrar.
No hi ha manera de resoldre això sinó es desviant el torrent cap el riu, abans d’entrar al poble. Peró això vol dir expropiar moltes terres i molts diners per tan.
Per això una de les banderes polítiques de totes les eleccions es sempre “l’arreglo del torrent”.
En una d’aquestes diades d’aiguat, jo havia posat el batiport i m’entretenia fent barcos de paper i deixar-los anar avall del carrer. I si era al vespre, amb un diari gros, ences, tirat a l’aigua, creava un espectacle maravellós de llum i fantasia.
Amb aquestes sento crits dintre i es que l’aigua no podent entrar per la porta, entre per el safareig, per el desaigua.
Si que l’hem feta bona! I els baixos de la casa se van omplint de aigua.
Sort tenim de la valentia de Mossén Honorat Viñolas, que se trova aci fent practiques de magisteri, que se fica al safareig i tapa el pas de l’aigua.
Mentrestan amb mes d’un pam d’aigua, el mobiliari de els baixos queda tot deteriorat.
Precisament allavors me venen a buscar per atendre al metge Sr. Esteve Pujol, que esta molt greu. Hi vaig, amb aigua fins a mitja cama.
La defunció del Sr. Pujol ens planteja un problema, que va lligat amb el torrent.
Tots els carrers estan inundats, amb uns tres pams d’aigua. Hem esperat dos dies mes per l’enterrament, però l’aigua no mimva i encara amenaça pluja altra vegada; per lo que decidim fer l’enterrament.
El cadàver amb un carro, els seus tres fills i jo. Portem el difunt davant de l’esglesia parroquial i allí resem una absolta i, sense mes, cap el Cementiri, passant per el barri titulat “la carretera” a on no arriba la inundació, si be tot es moll i embarrat.
Ha sigut un enterrament d’aquells que se recordan sempre mes.
La família Pujol es una família amb la que he tingut mes lligam d’amistat i ajuda.
Está composta per els dos vellets, el fill gran Camil casat amb dos fills, i un noi Ricard, solter, i una noia, la Julia també soltera.
La Julia es la presidenta de les Filles de Maria** i en Ricard un company excel·lent, amb el que puc comptar sempre.
Es curios anotar que el Dr. Esteve Pujol, que acaba de morir, últimament estava assegut al portal de casa seva, no lluny d’allá on viu el TET, que es el pare del alcalde, doncs resulta que el Tet es un Curandero de fama comarcal de manera que cada dia venen molts malalts de fora per a fer-se visitar per ell, que lo que es en cuestio de osos diuen que hi entén molt.
Arriba un foraster i pregunta al Sr. Pujol :
-Escolti, que em faria el favor de dir-me on viu el Tet? Mira de preguntar al metge per el curandero…
I ell li fa, tot empipat: -Tireu endavant, que ja hi trobareu.
La seva edat i la seva experiència valien molt…”
Llinda on consta el seu nom i que fou casa seva al carrer Ample. Avui la casa és coneguda com “els pisos de Can Mallorca”.
*ESTEVE PUJOL i AYMERICH
Nascut a Bordils(Gironès) 23 de setembre de 1854.
Membre directiu de l’Agrupació Catalanista de Bordils (1898-1900).
Fill del propietari Josep Pujol Tió, de Vidreres, i de Dolors Aymerich Bardera, de Bordils.
Batxiller a Girona el 1871. Llicenciat en medecina el 1875. Exercí a Bordils.
Casat amb Anna Galí, de Cervià de Ter.
Va tenir tres fills : Camil, Ricard( que fou alcalde del 1942 al 1954) i Júlia
El seu nét, Josep M.Pujol Güell, fill de Camil, fou alcalde del 1960 al 1976)
** LES FILLES DE MARÍA,. Associació integrada en les activitats parroquial i en la participació de les múltiples devocions, una mena de realització social. Dins la mateixa mentalitat de l’època, calia educar a les noies per al dia de demà ser una bona mestressa, una bona esposa i, és clar, formar-les en una espiritualitat que fera d’elles unes dones catòliques i devotes En aquest context hem de situar la “Congregación de las Hijas de María”. Era un grup parroquial, dirigit i presidit pel rector de la parròquia i es constituïa com a una associació amb el seu Reglament.