INCAUTATS, UN ESPOLI OBLIDAT

Amb un Decret Llei del publicat el 17 de setembre de 1938 al “Boletín Oficial de l Estado” es prohibí taxativament la tinença del “paper moneda” posat en curs per la República sota l’amenaça de ser un acte de contraban i ordenant el seu ingrés en el dipòsit “FONDO DE PAPEL MONEDA PUESTO EN CIRCULACIÓN POR EL ENEMIGO”, de l ‘ auto constituït Banc d’Espanya del  govern de Burgos. La ciutadania de les localitats que anaven essent conquistades, quedava obligada a dipositar els seus estalvis o al citat Banc d’Espanya, o a una entitat bancària privada qualsevulla, o davant de les mateixes autoritats militars o als ajuntaments, en poblacions que no hi hagués oficina bancària(com el cas de Bordils), sota l’eterna amenaça de ser detinguda, sense saber que podia venir després de la detenció. Com a justificant, els entregaven un rebut amb el que sol·licitar una posterior restitució, sota equivalències que serien establertes, per pessetes de curs legal. En aquest Fondo van anar a parar tots els bitllets incautats amb el clar objectiu de posar fora de circulació els “diners rojos” i deprimir el seu valor al mercats.

Milers de persones i de famílies es van veure afectades per aquest fet i  les va sumir a la més absoluta misèria, i més aquí a Catalunya que va ser de les últimes àrees en ser ocupades per les tropes franquistes, ja que havien percebut salaris i rendes  en bitllets republicans durant més temps. Si  bé el Govern franquista es comprometé a tornar-los-hi , a data d’avui, encara no han estat degudament retornats.

A les comarques gironines,  hi ha constància de 32 municipis de la demarcació(dels pobles de La Llera del Ter només em consta Bordils i Celrà) que es veieren afectats per l’ordre del governador civil Antonio Francisco de Correa Véglison,  que obligava, als consistoris dels pobles que no tenien sucursal bancària aleshores, a recollir aquest diner republicà dels seus vilatans  per depositar-los, entre l’abril i el juliol del 3, al Banco de España. La gent  pensava que el Banco de España els hi canviaria aquells diners republicans per la moneda legal del nou règim. I no fou així!

En total,  es van lliurar un total de 45 milions de pessetes de l’època, que ara  equivaldrien a 627,5 milions d’euros actuals (segons càlculs fets per economistes de la UdG)

Per exemple, a Bordils està degudament documentat totes les persones i les quantitats  que van entregar en aquell moment; una suma total de 1.560.935,50 pessetes, és a dir avui equivaldrien a varis milions d’euros

L’Ajuntament de Sant Julià de Ramis ja ha iniciat els tràmits legals per reclamar a l’Estat el retorns de la moneda republicana confiscada pel franquisme i vol articular un front comú amb la resta de consistoris, de tot el territori  català per pressionar l’administració estatal. A veure quina resposta tindrà per part de la resta d’ajuntaments. Alguns consistoris de les comarques gironines, Ja s’hi ha afegit.

  En cas que aquests processos arribin a bon port, seria no un acte de nostàlgia, sinó justícia per restituir la memòria històrica a més del rescabalament del dany econòmic, la reparació moral, ja que encara està pendent.

                                                                                                Xevi Jou Viola                                                                                                                                   

Si cliqueu a l’enllaç de sota, accedireu al document* PDFcomplert amb la relació de gent que va entregar els seus diners

*Arxiu Històric de Girona(Fons de l’Ajuntament de Bordils) 135/1

  BordilsAHG,Bordils,135 1 (1) Clicar per veure document nominal

 

 

L’ESCUT HERÀLDIC*DE BORDILS

Aquest mes intentarem posar una mica de llum en el procés que hi va haver per  dotar al nostre poble d’un emblema adient. Ho farem en varis  episodis.

Any 1974. Un dels primers que van investigar aquest tema fou el Sr. Narcís Sureda, que fou aparellador municipal als anys setanta. Doncs bé, aquest senyor, va elaborar un informe on entre d’altres coses deia : “Els municipis i poblacions catalanes han fet ús d’escut des de temps immemorial , havent-lo adoptat com a propi.  A l’àmbit dels Països Catalans, els primers escuts reconeguts, daten del segle XI, tot i que es van generalitzar  als segles XII i XIII.

El 28 d’abril de 1849, segons decret del Ministeri de Governació, es publicà la reial ordre segons la qual  s’ordenava a tots els municipis a adoptar un escut, segell, o qualsevol símbol propi i diferencial”. 

El Sr. Sureda, va trobar que en  l’obra titulada “Diccionario Heráldico y Geneológico de apellidos españoles y americanos” dels ’autors Sr. Alberto i Arturo García Carraffa, editat a Madrid l’any 1959, que en un dels seus volums s’hi pot llegir: –“Bordils(o Burdils o Bordiles) linaje de origen catalán que se extendió a Baleares, estableciéndose desde muy antiguo en la villa de Inca. A últimos del siglo XVI pasaron a residir a Mallorca. El primer Bordils conocido se remonta al año 1343”

ARMAS : Los Bordils de Catalunya traen, en campo de oro, dos palos de azur.

(foto)

També Manuel Bassa Armengol, en la seva obra d’investigació “Els Escuts Heràldics dels Pobles de Catalunya”, aclareix que la majoria d’escuts que les poblacions adoptaren com a símbol, eren provinents de les armes del senyor que feren que naixessin les viles; en aquesta obra si pot llegir:-“Bordils, escut d’or, dos pals blaus,…”

Així mateix, el Sr. Sureda corrobora aquest símbol, amb la citació que fa la plana 233, volum III, de l’obra editada a Barcelona el 1753, que es titula “Adarga Catalana. Arte heràldica y prácticas y reglas del blasón, com ejemplos de las piezas, esmaltes y ornatos de que se compone un escudo, interior y exteriorment” de D. Francisco Xavier de Garma Duran, que fou secretari del rei i arxiver del Reial Arxiu de la Corona d’Aragó i Acadèmic Reial de Barcelona, on diu: ”Bordils de Gerona, trahe dos palos de azur en campo de oro”.

El Sr. Sureda, acaba la seva hipòtesi dient que havent unes dades abans de la invasió francesa del 1809, durant la qual foren destruïts la majoria dels arxius, ens fa suposar que aquest seria l’escut autèntic de Bordils.

 

L’any 1981, i a proposta de la Generalitat, patrocina que es facin oficials els escuts de tots els pobles de Catalunya; però pel que sigui, el projecte de legalització l’Ajuntament de Bordils no el va tirar endavant.

Febrer del 1985. La Generalitat(Departament de Governació) tornà a insistir que calia normalitzar els escuts heràldics municipals i demanaren que els ajuntaments els hi envies tota la informació històrica i gràfica per reunir-la en un Armorial Municipal de Catalunya.

Octubre 1985. L’Ajuntament de Bordils tramet la certificació de l’acord del Ple Municipal, perquè l’Administració redacti i aprovi l’ús de l’escut que fins aleshores s’havia utilitzat en documentació i actes no oficials, així com tota la documentació gràfica i bibliogràfica de que es disposava en aquell moment.

Març 1986.  L’Ajuntament de Bordils rep un informe del Sr. Armand de Fluvià i Escorsa, conseller heràldic , assessor de l’Arxiu Nacional de Catalunya i president de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica i Sigil.lografia , on exposa les seves investigacions: 1) Que a finals del segle XVIII, l’Ajuntament usà un segell rectangular horitzontal amb el nom de BORDILS (Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona -Col.leccció Sigil.logràfica Catalana)  2) Que a principis del segle XIX, l’Ajuntament de Bordils emprà un segell rodó amb el nom de BORDILS posat en orla (Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona. Col.lecció Sigil.logràfica Catalana).

Març 1988.  L’Ajuntament rep l’informe on la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, acorda dictaminar favorablement sobre el projecte d’escut proposat pel Sr.  Armand de Fluvià i, en el cas que l’Ajuntament hi estigués d’acord, demanava que l’aprovés en un Ple de la Corporació per a poder finalitzar la tramitació.

Juliol  1988.  L’Ajuntament de Bordils no  està convençut del dibuix assignat i fa una proposta amb uns retocs al símbol de la borda**

Març 1990. Al Ple del  6 de març de 1990, s’aprova, inicialment, l’escut del municipi (amb els retocs) i s’obre un període d’informació pública de trenta dies, cosa que es publica en el BOP de Girona.

Abril 1990. L’Ajuntament de Bordils sol·licita la inserció d’un anunci al Butlletí Oficial de la Província de Girona i es torna a obrir un termini d’informació pública de trenta dies.

Al cap de poc, l’Ajuntament rep una notificació del Sr. Armand de Fluvià on no s’accepta l’escut amb els retocs proposats per l’Ajuntament de Bordils; per tant aquí aquest tema va quedar encallat i des de llavors no se n’ha parlat més.

A partir d’aquí , aquest escut aprovat per l’Ajuntament de Bordils, va desaparèixer de tota circulació.

L’escut o més ben dit, l’imago tip*** que acompanya els programes i escrits de l’Ajuntament de Bordils, és l’arbre(el xop) amb tres línies ondulades blaves a sota (els tres rius de Bordils)

 

 

VOCABULARI:

*heràldic: relatiu o pertanyent al blasó(1) /Ciència que estudia els escuts d’armes/Conjunt d’emblemes que estudia aquesta ciència

(1) Blasó : Senyal o figura usats en els escuts, banderes i segells com a signes  distintius d’una família noble, d’una ciutat o  d’una corporació /Escut d’armes.

**borda: Cabana, barraca per a tenir la palla, el fem, les eines de conreu / Casa rústica aïllada, que depèn d’una masia.

***imago tip : Símbol amb una tipografia que l’acompanya.