2018_03_06_El Ban_001680

2018_03_06_El Ban_001680

La feina d’esporgar a les Bestretes. Març 2018.

Actualment aquesta feina es fa amb maquinària, cosa que facilita molt la tasca.

Abans ho feien amb una perxa des de baix, això comportava un perill ja que s’havia de estar molt atent amb la caiguda de  les branques. Ho feien per dos motius, un per donar més vigor a l’arbre i l’altra per aconseguir els brots més joves que es troben al capdamunt de l’arbre que més tard es plantarien, i hem de tenir en compte que un pollancre pot arribar a fer 25 metres d’alçada. Com hem dit, abans s’havien de proveir d’una perxa, que la gent es feia ella mateixa a partir d’un arbre que havia estat pelat i aprimat per tal de poder-lo agafar bé. La fusta del pollancre era ideal perquè pesava poc.En un extrem s’hi encaixava un “dai“,que era una mena de ganivet dissenyat especialment per a tallar els brots des de baix. De tota manera, a partir dels cinc o sis anys d’edat de l’arbre, ni tan sols amb aquesta eina s’arribava als brots més alts, i calia enfilar-se un xic per aconseguir-ho.

3- REPOBLAMENT DE SIERRA MORENA

REPOBLAMENT i COLONITZACIÓ de SIERRA MORENA

Aquest mes hem triat un tema que sembla que no ve al cas de Bordils, però és que el Sr. Miquel Pou ens ha cedit una carta del 1768 i que, segons ens explica, ell sempre l’ha vista per casa seva. L’autor ens parla sempre en primera persona sobre com va el repoblament de Sierra Morena. No hi ha signatura, no sabem qui l’ha escrita(en castellà, però amb reminiscències catalanes) però ens fa sospitar que havia de ser d’algú que d’alguna manera era, havia estat o tenia parentela o coneixences…o ves a saber que, a Bordils.

Abans de transcriure las carta, anem a fer una mica d’introducció del tema.

Fou el rei Carles III que va proposar-se construir una carretera general per anar de Madrid a Andalusia per Despeñaperros. Per fer això, calia netejar de bandolers aquelles terres que estaven pràcticament despoblades, i per això calia repoblar aquelles contrades i fomentar l’agricultura i la indústria. Va fer venir colons centreeuropeus catòlics, principalment alemanys, flamencs i suïssos. També s’intentava implantar una nova organització social més igualitària. La capitalitat s’establí a La Carolina, on tenia la seva seu l’intendent i una subdelegació a La Carlota. D’aquí naixerien els nous pobles.

Cada poble que es fundés, hauria de tenir de quinze a trenta cases com a màxim; cadascuna d’elles amb una extensió de terreny de cinquanta fenegas(1) que haurien de conrear en la seva totalitat. A més, cada poble hauria d’estar separat de l’altra per un quart de llegua(2), i cada dos o tres pobles s’agruparien formant una feligresía(3) amb un mateix capellà i un mateix alcalde. Al centre de la feligresía s’establiria una església, una sala pel Consell i una presó.

A mitjans del 1768 ja hi havia uns 2.300 colons a Sierra Morena. A aquestes famílies se’ls va concedir cinquanta fanegas de terra, la Corona els pagava a cadascun 326 reales de vellón(4), dues vaques, cinc ovelles, cinc cabres, cinc gallines, un gall i una truja, a més de les eines. Per altra banda se’ls eximia de pagar tributs durant deu anys. També se’ls hi donava cereals i llegums per garantir la seva subsistència durant el primer any d’establiment. Els colons eren, en la seva majoria, artesans, pagesos i vagabunds que van aprendre ràpidament el castellà, tot i que no es va aconseguir que tots fossin catòlics.

SIERRA MORENA  <<<  Clicar Document

Resum de la carta :  Fa una relació i estat que tenen els nous pobles de Sierra Morena el 2 de maig del 1768.

Des de Bailén a Magaña (8 lleguas) hi ha els nous pobles. A cada costat del camí hi ha les barraques que, més tard, esdevindran cases; aquestes estan a una distància de 150 passes unes de les altres. Qua ja fa temps que s’hi poden veure bonics horts que engalanen el camí i que són l’admiració de la gent que passa per allà. Diu que li sembla que està a França o al centre d’Itàlia (deduïm  que era un home viatjat).

Després fa una relació dels nous poblats que han aparegut, per aquest ordre: Garramán, Carboneros, La Pañuela, Venta de Linares, Santa Elena, Venta de Miranda, Magaña, Arguillos, Tapiadilla, Acebúchar, Vilches, sempre amb el nombre de cases de cadascun. A  La Pañuela, com a capitral de la zona, tenia 50 cases, dos hostals, un ple de gent decent i l’altra plena de “arrieros” i pobres .

Ens diu que ja s’ha començat a sembrar 1050 fanegos de terra a compte del Rei. Que cada casa dels colons tenen una vàlua de 3300 reales de vellón. Continua donant el nombre de colons que hi ha en la zona, 404 persones; que tenen molta aigua; que l’intendent donava un peso duro a cada colon que es fes un pou. Per això, n’hi ha molts pocs que no en tinguin.

Afegeix que els nois i noies van fent progressos amb l’idioma ja que els mestres no els deixen parlar cap més llengua que no sigui l’español. I acaba fent esment que aquestes muntanyes, abans tan aspres i abandonades, avui són una delicia i són l’admiració de tothom.

Xevi Jou(BMD)

  • (1)Fanegas: La fanega era una unitat de mesura històrica, anterior a l’establiment i la implantació del sistema mètric. Com a mesura de superfície a Castella una faneca de terra equival a 6.439,6 metres quadrats.
  • (2)La llegua és una antiga unitat de longitud que expressa la distància que una persona o un cavall poden caminar en una hora, és a dir, és una mesura itinerari.Equival a 4.828m.
  • (3)Filigresía: Organització territorial d’una diòcesis.
  • (4)Reales de vellón : monedes d’aliatge de coure i d’argent.