Geografia General de Catalunya, una obra dirigida per l’ historiador Francesc Carreras i Candi. La publicació consta de sis volums que es van publicar entre  1908 i 1918. Aquí reproduïm la part que fa referència al poble de Bordils, que podem trobar en el cinquè volum Província de Girona(1.154 pàg..), obra de Joaquim Botet y Sisó.

 

Què hi podem observar en aquesta descripció del poble de Bordils  de la segona dècada del segle XX ?

Bé, primer sembla que hi ha una errada en el recompte del nombre d’habitants(904), ja que si mirem la suma pels nuclis de població en surten 802.D’aquests bordilencs només sabien llegir i escriure un 41%. Menciona el veïnat de La Fleca, que avui coneixem com el barri de la Carretera; també el Mas Bech, que correspondria al triangle que avui formen el C. De la Creu – C. Migdia – Camí del Pla.

Observa que els camins no estan gaire ben cuidats i que per anar a Cervià no parla de cap barca, sinó d’un pas de gual. En quan als conreus, esmenta, entre d’altres, el cànem i alguna vinya. D’indústria només un molí fariner, però vàries premses d’oli. Dues escoles públiques(una de nois i una de noies) i una de particular o privada de noies. Com que encara no s’ha normalitzat l’ortografia catalana(Pompeu Fabra), al final comenta que creu que Bordils s’hauria d’escriure Burdils

CONSELLS DE GUERRA

 BORDILENCS REPRESALIATS PEL FRANQUISME.

 

Les tropes feixistes del general Franco van entrar a Bordils el 7 de febrer del 1939. Fou aleshores, que des de les instàncies  de l’Estat franquista, es van començar a aplicar en una munió de mesures repressives que es justificaven, per exemple, en els consells de guerra i en la posada en pràctica d’articulats legals recentment promulgats com la Ley de Responsabilidades Políticas i la Ley de Represión de la Masoneria y el Comunismo.

  Es calcula que al Seminari Diocesà de Girona hi va haver una població reclusa de més de 2.500 presos fins al 1942 i en el convent de Les Adoratrius de la mateixa ciutat s’hi concentraven més de 1.400 dones a la fi de 1940

L’1 de març ja en van celebrar el primers consells de guerra. Tot plegat va implicar l’endegament de nombroses accions depuradores sobre una gran proporció de la població gironina, que abans del mes de febrer de 1939 havia militat o simpatitzat amb les forces polítiques de l’esquerra. Aquell dia, els jutges militars feixistes només van necessitar  tres hores per portar a terme tres consells de guerra; en total foren 24 persones jutjades (11 de Bordils) i on els jutges van decretar la  pena de mort per a 11 persones ( una de Bordils).

Com eren aquells consells de guerra?

Eren un procediment judicial militar de caràcter sumaríssim, farcit d´irregularitats, ja que a més  del procediment d’urgència que s’aplicava, s’hi sumaven l’acumulació de causes sense cap mena de lligam entre elles, i que eren sotmeses a un mateix judici.  Per resumir-ho: Una farsa.

Era comú en els primers anys de la postguerra, quan es van fer el major nombre de consells de guerra, que en un mateix acte de judici es jutgessin de deu a vint persones, en un judici que no durava més enllà d’una hora.

Aquesta acumulació de causes que no tenien res a veure entre elles vulnerava el propi codi de justícia militar vigent, ja que només es podien acumular les relacionades amb delictes connexos i contra persones que haguessin participat en un mateix fet delictiu com a autors, inductors o encobridors. En aquests judicis, un mateix defensor assumia la defensa de tots els processats i, per tant, les poques hores que anaven des del seu nomenament fins al judici no tenia temps material per a preparar la defensa d’un acusat ni plantejar-se la prova que volia practicar en descàrrec. Menys encara podia atendre sis, deu o fins a vint acusats que se li encomanaven. A això hi hem d’afegir el fet que els defensors no solien tenir coneixements del

Dret, ja que no calia que fossin oficials advocats. En els procediments sumaris i sumaríssims no es podia designar un advocat particular sinó que ho havia de ser un oficial militar. Per això en la majoria dels casos veiem en les actes dels judicis que la defensa es limitava a demanar la clemència del tribunal.

Primer consell de guerra fou a 9:30 hores d’aquell matí del dia 1 de març. A les 11 hores del matí es va celebrar el segon consell de guerra on foren jutjats, els veïns de Bordils :

Rafael Serra Casadevall, de 39 anys, casat, ferrer, natural de Serinyà i veí de Bordils.
Marcel·lí Perich Expósito, de 34 anys, pagès casat i veí de Bordils.
Miquel Batet Sau, de 36 anys, casat, comerciant, natural de Culla i veí de Bordils. (Pena de mort)*
Josep Aliu Maurici, de 31 anys, casat, guarnicioner, natural de Salt i veí de Bordils.
Lluís Julià Guich, de 43 anys, casat, flequer i veí de Bordils.
Escolàstica Vila Planes, de 28 anys, casada i veïna de Bordils.

Antoni Tixé Casú, de 32 anys, casat, transportista i veí de Bordils.

*Miquel Batet i Sau fou afusellat el 8 de març a la tàpia del cementiri de Girona.

Altres bordilencs  que foren jutjats al cap de pocs dies:

Josep Garganta Torres (pena de mort) **

Joan Ferran Sau

Francesc Puig Perich

Pere Casademont Brugués

Antoni Garcia Pons

Martí Ribot Planas

Esteve Homs Xargay

El judici no deixava de ser un simulacre ja que les sentències estaven més que aprovades abans de començar la cerimònia.

Xevi Jou(BMD)