L’escrit que us presentem aquest mes , és fruit d’una llibreta que ens ha fet arribar en Josep Capdeferro Maureta. És una còpia d’una altra llibreta, que fou propietat de Camil Pujol, datada el 18 de juliol de 1955.
A la vegada, aquesta era una còpia d’una d’en Josep Sastre Pagès i que l’havia copiat el 15 de febrer del 1909 d’una signada per Esteve Pujol i que, aquest Esteve Pujol, l’havia tret d’una altra llibreta que va escriure un tal Joseph Sastre per ordre del seu pare Baldiri Sastre, pagès de Bordils, el 1867.
Què hi podem trobar? : Tres repartiments de de les feixes del Ban.
Però d’on ve el nom de Ban*?
*Ban : Segons la definició del diccionari de la Llengua Catalana: Crida, pregó, edicte, publicat per ordre d’una autoritat. / Disposició de caràcter general en forma d’ordre que l’autoritat imposa directament a la població.
ORÍGENS DEL BAN :
El que ara anomenem Ban de Bordils és una pollancreda artificial; però a principis del segle XVIII eren verals erms a tocar el riu Ter, plens d’arenys, aiguamolls i llots portats per les crescudes d’aquest riu; és per això que en els documents antics venen com arenals, aiguadeixos,…
Imatge actual prop de la llera, després de les avingudes del novembre 2018.Com podeu observar són terrenys totalment embardissats.
Són els anomenats aiguadeixos o arenys portat per les crescudes del riu. Doncs és així com ens hem d’imaginar com era tota la zona que ara anomenem el Ban a finals del segle XVII
Primerament, aquests terrenys salvatges i improductius, foren escripturats a favor de D. Juan Batlle i Prats de Flaçà, el 13 de març del 1673.
El 1704, aquestes terres, foren transferits al comú (ajuntament) i a particulars de Bordils mitjançant unes transaccions i la compra dels drets per 700 lliures, al nét d’aquell Juan Batlle.
Sembla ser que al 1725, els propietaris bordilencs van queixar-se a la Real Audiéncia perquè el marquès de Cartellà, el qual ja s’havia apropiat de la majoria dels arenys de Celrà (1722) i pretenia fer el mateix amb els de Bordils.
L’estira i arronsa per la possessió d’aquells paratges no es tancà fins el març de 1756, en que una sentencia dictada i refermada el 1 de juliol del mateix anys, pel Tribunal General del Principat de Catalunya, donava la raó als propietaris i regidors de Bordils, els quals van fer un Ban (edicte) donant la raó als afectats, davant la demanda interposada per en Joseph Guinard de Celrà.
Els repartiments dels aiguadeixos comunals, es va realitzar en diferents períodes i amb criteris, a vegades, no gaire imparcials.
Doncs bé, en aquest PDF, resum de la llibreta original, podreu veure alguns d’aquests repartiments.
REPARTIMENTS DEL BAN DE BORDILS
Repartiment del Ban Resum (Clicar aquí per obrir el PDF)
NOTES : Com a mesures de longitud, també parla de CANES** i PAMS***
**CANA o canya d’amidar (del llatí canna que prové del semític qanah, que significa canya) fou una antiga unitat de longitud, usada a la Corona d’Aragó, el migdia francès i el nord d’Itàlia. Equivalia a 8 pams), que són 1,555 metres
***Un PAM és una antiga unitat de longitud antropomètrica que es va estandarditzar en 20,873 centímetres. A Catalunya i les Illes era la vuitena part de la cana
Alguna dada ha estat treta del llibre de Josep M. Martí Tarré “De Bordils a Son Bordils”
Xevi Jou (BMD)