EL TREN PETIT
El Tramvia del Baix Empordà, conegut aquí com El Tren Petit, suposadament en comparació al tren de la línia Barcelona-Portbou, fou inaugurat el 23 de març de 1887 amb el recorregut que anava de Flaçà a Palamós. Més endavant, Bordils passà a formar-ne part de la seva xarxa quan aquesta va arribar a Girona el 1921. Aquest mitjà de transport, va oferir els seus serveis fins l’any 1956.
Hem de recordar que en la segona meitat del segle XIX, la indústria surera va provocar un boom a la comarca del Baix Empordà i això va fer que es veies la necessitat de proveir-se d’unes bones comunicacions per afavorir el moviment de mercaderies; recordem que la carretera que va de Girona a Palamós fou inaugurada el 1856 sota el regnat d’Isabel II i que l’únic mitjà de transport, tant de persones com de mercaderies, eren les tartanes i els carruatges
Hi havia diferents empreses que sortien de Palafrugell o de La Bisbal i que, després d’unes quantes hores plenes de sacsejades, arribaven a Girona per més tard desfer el camí a partir del migdia.
La prolongació Flaçà-Girona fou inaugurada el 26 de juny de 1921. Fou una època brillant per aquest mitjà de transport que va arribar a 14 serveis diaris i en algun cas extraordinari s’arribà a les 24 circulacions en un dia.
El recorregut pel terme de Bordils era el mateix que segueix la carretera i la via es desdoblava enfront de l’actual Plaça de l’Estació fins a l’alçada de Can Saliné. La parada de Bordils Km. 37,785 era considerada un “baixador”,per això no hi havia una estació pròpiament dita, i els bitllets s’adquirien en una petita taquilla que hi havia entrant al bar de Can Cinto.
La Companyia fins l’any 1930 anava bé, però des d’aleshores entrà una profunda crisi que féu que el 1933 només arribessin a funcionar cinc locomotores. Per salvar-la de la crisi, l’any 1936 es va constituir una cooperativa anomenada “Cooperativa Obrera de Transports del Baix Empordà” que se’n féu càrrec. Per racionalitzar la situació decidiren dividir el tràfec: les mercaderies les canalitzaven a través del ferrocarril i els passatgers en autobusos, els quals van iniciar el seu servei el 18 de juliol ¡
Amb l’esclat de la Guerra Civil, amb la requisa, la manca de combustible (les locomotores anaven amb llenya i rabasses de bruc), les accions bèl·liques (bombardeigs, sabotatges,…), el tren va haver de deixar de prestar els seus serveis. Amb la “retirada” de l’exèrcit republicà, es van volar molts ponts. La seva represa de servei, no fou fins all 27 de febrer de 1942 i després de molts projectes de modernització, sempre amb més bones intencions que no pas realitats, el tramvia anar quedant obsolet, fins que l’Administración de Madrid, en un decret del 23 de desembre de 1955, n’ordenà la clausura.
El dia 29 de febrer del 1956, el carrilet realitzava el seu últim trajecte!
Xevi Jou(BMD)