BORDILENC MORT A MAUTHAUSEN
En Josep Perich Oliveras va néixer a Bordils el 28 de juliol de 1900. Amb l’aixecament militar feixista del juliol del 1936, ell va prendre partit per defensar la República, cosa que li va valer haver de marxar cap a l’exili . Ho feu acompanyat d’un altre bordilenc amic seu, en Tomàs Batet. Van marxar de Bordils cap a Puigcerdà, el 29 de gener del 1939. Allà es van trobar que només deixaven entrar a França les dones i les criatures. En Josep i en Tomàs van dirigir-se cap a La Jonquerta ja que s’assebentaren que allà, la frontera era oberta. Entren a l’estat francès, però queden internats als esgarrifosos camps de concentració i, junts, van patir la inhumanitat del camp de les platges d’Argelers. Al cap de pocs mesos, van ser escollits entre els “voluntaris obligats” dels Batallons de Treballadors Internacionals per anar a reforçar la Linea Maginot*, ja que s’estava coent l’esclat de la 2ª Guerra Mundial per part de l’Alemanya nazi. Allà, pocs dies d’esclatar esclatada la II Guerra Mundial, cauen presoners dels alemanys i serà l’última vegada que aquests amics es veuran. Això era el juny del 1940. En Josep fou deportat i internat al camp de Mauthausen-Gusen
Mauthausen-Gusen fou un complex de dos camps de concentració i posteriorment també d’extermini prop de les localitats de Mauthausen i Gusen a l’Alta Àustria durant l’etapa d’ocupació d’Àustria durant el Tercer Reich alemany. En aquest camp es concentraren i s’exterminaren militants polítics, homosexuals, resistents russos, polonesos, objectors de consciència, detingudes femenines, persones d’altres nacionalitats (italians, hongaresos, anglesos, espanyols,…), gitanos i, sobretot, jueus dins del pla de la Solució Final. També a partir de 1941 començaren a arribar al camp grans quantitats de catalans junt amb republicans d’altres punts de l’Estat Espanyol, en el grup amb el triangle blau dels apàtrides i membres de la resistència francesa.
Probablement fou el primer camp de concentració dels nazis que funcionà com a camp d’extermini des del començament de la Segona Guerra Mundial fins al seu alliberament el 5 de maig de 1945.
Tanmateix, les condicions higièniques i de treball de Mauthausen i dels Comandos annexos eren suficients per morir. En Josep Oliveras morí afusellat, suposadament perquè ja no els servia per a treballar, el desembre de 1941.