ROURE DEL PLA DE LES ARENES. Desembre del 2018
Arbre protegit per l’Ajuntament de Bordils des del 2 de juny de 1993.És un arbre caducifoli de la família de les fagàcies que arriba als 15 metres d’alçada. El seu tronc mesura 3,5 metres en la seva volta més prima i 6,5 metres en la més gruixuda i la capçada és de 27 metres. La seva fusta és dura i compacta i és molt emprada en fusteria i ebenisteria. De la seva escorça també se n’obtenia tanins
Illa del Ter a la zona de la Canova. Desembre 2018
El Ter al Pas dels Carros(Cervià de Ter)després de les riuades del novembre.
Desembre 2018
Safareig de Can Carreras del Mas
Piscines per planter d’arbres. Ca l’Estevenet. 2018
Avinguda d’arbres en un paratge del Ban (Feixes Velles).2018
Concert de Nadal a l’església de Bordils a càrrec de la Coral Vergelitana.Desembre 2018
Cagatió al Casal del Poble.Nadal del 2018
El tió de Nadal (també dit simplement tió, tronc de Nadal, soca o xoca) Malgrat les múltiples variants locals, la tradició consisteix a aplegar un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal, normalment el 8 de desembre, dia de la Puríssima Concepció se’l col·loca en algun racó de casa amb una manta perquè no tingui fred i on se l’alimenta diàriament fins al dia que es fa cagar. Hi ha llars on el tió és simplement una peça de fusta (una o diverses cadires, per exemple), un tros de suro, o una caixa, de mides diferents segons convingui per l’espai i mides dels regals, que haurà de cagar
Es tracta d’una tradició amb segles d’història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d’hivern El tió és un ritual d’origen rural, significa l’abundància, un tronc vell i sec regala de les seves entranyes llaminadures i llepolies. És l’auguri del renaixement de la natura després de l’estació hivernal. Amb el temps i la desaparició del foc a terra de les llars, també ha desaparegut el costum de cremar-lo després de la cagada i també els costums al voltant de les cendres que quedaven. Aquestes eren utilitzades com a elements de protecció contra el llamp, les cuques, etc. a les cases i als camps.
També existeix la denominació cagatió referida a la festa de fer cagar el tió. És adequada per a referir-se a la festa, però no al tió en si mateix. La paraula té l’origen en les cançons tradicionals que comencen amb aquests mots, en què «caga» és un verb en imperatiu, per exemple: “Caga, tió,/ ametlles i torró”.
Soca de plàtan. El Ban de Bordils
Feixa tallada. Al fons a la dreta el mas de Can Batista(Barri de Rissec). Hivern 2018
Un cop plantat l’arbre, ja només cal esperar que creixi i que es faci prou gros per tallar-los. Normalment el cicle de creixement s’acabava al cap de deu o quinze anys.