*comunir ens explica el jesuïta Josep Braun, és la “devoció pública que va unida amb una benedicció per tal d’allunyar el mal temps i les males conseqüències que d’ell es segueixen per als fruits de la terra” i detalla que “segons el Ritual romà únicament s’ha de practicar quan amenaça un mal temps”. El mateix autor, constata com, comunir, “segons el Ritual romà consta de les lletanies de tots els sants, repetint la invocació A fulgure et tempestate, del salm Lauda Jerusalem Dominum, d’una llarga sèrie de versets, de cinc oracions que ja compareixen en part al Gelasianum, la quarta de les quals va acompanyada d’una benedicció del temps; i acaba el ritu amb una aspersió amb aigua beneita”. Igualment, afirmava que “els segles XIVè i XVè van ésser fecunds en la creació de tal fórmules que no sempre van estar lliures de supersticions” i, finalment, des de la perspectiva del primer quart del segle XX, acabava dient que “les benediccions del temps que tenim en el ritual actual són abreviacions de formularis de la darreria de l’edat mitjana”.
