Any: 1972

1972_01_01_Ensenyament_002272

Banc de Memòria Digital Bordils

Grup escolar. Escola de Bordils. Curs 1972-73

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: 1) Carlos Pulido 2-  Puig 3- Santi Vilanova 4- Puig 5- Joan Puig 6- Lluís Fàbregas 7- Amador Fernández 8- Josep M. Oliver 9- Jordi Bossacoma 10- Carme Pibernat 2) 1- Paquita Malagón 2- Isabel Olivé 3- Dolors Ribas //Encaranació Mariné(mestra)// 4- Mercè Ferran // Rosa Casellas(mestra)// 5-                     6- Assumpció Batet 7- Purificación Sánchez // Margarita Moret(mestra) i Josep Vidal(mestre) 3) 1- Alicia Álvarez 2- Gràcia Navarro 3- Puri de la Prida 4-                         5- M.Teresa Olivé 6- Miquel Batet 7- Joan A. Jiménez 8- Joan Ferran 9- Antoni Maneu 10- Margarita Ángel

 

1972_01_01_Església_002865

Banc de Memòria Digital Bordils

Cara devantera

Cara posterior

Una creu processional és un tipus de creu cristiana que es fa servir per encapçalar les processons religioses i altres rituals de l’església catòlica. Mentre no s’utilitza en les processons s’acostuma a mostrar al costat o a sobre de l’altar de les esglésies per presidir les celebracions litúrgiques

La creu processional es compon d’un pal o asta al capdamunt del qual va fixada la creu pròpiament dita.[2] Aquesta consta de dues cares. La davantera està presidida per la imatge del Crist crucificat i la posterior acostuma a presentar, al centre, la Mare de Déu o bé algun sant. Als extrems dels braços pot haver-hi els símbols dels evangelistes (tetramorf) o bé la Mare de Déu i Sant Joan (sintetitzant el Calvari) o bé Adam aixecant-de de la tomba, un pelicà (símbols de Jesucrist ressuscitat), etc, El punt d’unió de la creu amb l’asta constitueix el nus o magolla i acostuma a estar delicadament treballat.

La persona que porta la creu alçada durant les cerimònies religioses s’anomena cruciferari.

Les creus processionals acostumen a ser fetes amb metalls nobles i per tant acostumen a ser notables obres d’orfebreria i constitueixen una de les tipologies més freqüents en l’art religiós.

Aquesta de Bordils, no coneixem la data de la seva creació. Fou restaurada el 1996 (foto del 1972)

1972_01_01_Ensenyament_001999

Banc de Memòria Digital Bordils

Grup escolar de nenes de l’Escola de Bordils. Principis anys 70 (s.XX)

De dalt a baix i d’esquerra a dreta:

1) Lurdes Saliné 2- Carme Congost 3- Marta Rodríguez 4- Montse Poch 5 – Pilar Sanjosé

2) 1- Antònia Blázquez 2- Mercè Ferran 3- Alicia Álvarez 4- Maria Corominas 5- M.Rosa Brugués Mascarós 6- Carme Pibernat 7- Carme Planas

3) 1- Maribel Pou 2- Anna Feliu 3- Mercè Brugués Mascarós 4- Engràcia Navarro 5- M.Rosa Brugués 6- Anna M. Barris 7- Nuri Mas 8- Adelina Ribas 9- Josefa Marcos 10- Maria de la Prida 11- Anna M. Navarro

mestra: Sra. Encarnació Mariné

1972_01_01_Ensenyament_002268

Banc de Memòria Digital Bordils

Grup escolar mixt.Escola de Bordils. Curs 1972-73

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: 1) Carme López 2- Caridad Sánchez 3- Judit Vilà 4- Valverde          5-                      6- Eva Cabezos 7- José Valverde 8- Miquel Casas 9-                    10- Rosa Font 11- Dolors Prat  2) 1-Anna Palahí 2- Narcís Ribas 3- Josep Riera 4- Angelina Boix 5- Antonio Fernández 6- Josep Baranera 7- David Massot 8- Mercè Buch 9-                     10- Àngel Jiménez 11- Anna Trullàs  3) 1- Josep Moré 2- Ramon Mas 3- Albert Riera 4- Núria Batlle 5- Teresa Coma 6- Anna Boix 7- Fina Úbeda 8- M.Rosa Pibernat 9- Rosario Rodríguez 10- Elena Capdeferro 11- Xavier Matamala 4) 1- Pere Malagón 2-Manel Márquez 3- Maria Perich 4- Juan R. Fuentes 5- Joan Cassú 6- Jordi Amiel Escura

Mestra: Núria

1972_01_01_Oficis_003377

Banc de Memòria Digital Bordils

L’Amparo Solés Darder fent de “mocadera”. Any 1972

Les tasques de la mocadera són diverses, entre elles, dirigeix i coordina les persones que intervenen, classifica la carn, controla els temps de cocció…

En el moment de la matança i en coordinació amb el matador o mataporcs, recull la sang amb un gibrell i la remou per evitar-ne la coagulació, després la cola i la reserva per fer la botifarra negra. Quan l’aigua de la caldera està a punt, escalda els peus de porc, la llengua, la careta … Posteriorment fa la mocada: renta els budells amb aigua calenta i un ganivet, i de seguida els esbaldeix amb aigua bullent i treu tot el que hi ha dins, i quan són nets els frega amb aigua, llimona i sal. Després separa i classifica les carns segons el destí final; la carn per fer les botifarres l’amaneix, i seguidament fa el tastet. A continuació emboteix la carn, lliga les botifarres i les cou.