Any: 1955

1955_01_01_Ensenyament_001994

Banc de Memòria Digital Bordils

Grup de nenes de l’Escola de Bordils. Mitjans anys 50 (s. XX)

De dalt a baix i d’esquerra a dreta:

1) 1-Lolita Serra 2- Carme Olivé 3- Maria Medinyà 4- Montserrat Jou 5- Dolors Fortià 6- Alícia 7- Roser Oliver 8- M.Àngels Teixidor 9- Carme Jordi

2) 1– Dolors Maureta 2- Enriqueta Maureta 3- Dolors   4- Joana Medinyà 5- Margarita Moret 6- Teresa Noguer 7- Rosa Bisbe 8. M. Àngels Escura 9- Carme Ventura

3) 1- Roser Farrerons 2- M.Rosa Pomarola 3- Dolors Pagès 4- Antònia Sau 5 Maria Bonmatí 6- Maria Massot 7- Carme Julià 8- Montse de las Heras 9- Angelita Costa 10- Montserrat Capdeferro

4) 1- Carme Hospital 2- Glòria Casas 3- Dolors Quer 4- Margarita Congost 5- Núria Maureta 6-                    7- M.Teresa Bonmatí

1950_00_00_d_Festes religioses_001700

Banc de Memòria Digital Bordils

1950_00_00_d_Festes religioses_001700

Nens amb el palmó de Rams. Família Bosch-Torrent. Mitjans anys 50(s.XX)

Les palmes i els palmons són fulles de palmera tendra treballades artesanalment, que els padrins regalen als fillols el dia de Rams. Els palmons són peces més grans i senzilles, fetes a partir d’una fulla sencera de palmera. Les palmes, en canvi, requereixen molta més tècnica, perquè tenen les fulles trenades amb filigranes, seguint procediments semblants als de la cistelleria. Antigament les palmes eren més utilitzades per les nenes i els nens solien portar palmons.

Són típics de la festivitat de Rams perquè rememoren l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, on segons les escriptures va ser rebut per la multitud amb rams. Al principi de la missa del diumenge de Rams es fa una processó en què es beneeixen les palmes, els palmons i els rams de llorer. En algunes llars encara és tradició de penjar la palma beneïda al balcó i deixar-la-hi tot l’any, perquè hom creu que dóna protecció i bona sort. Abans d’aquesta festa molts pobles i ciutats fan fires especialitzades on es poden trobar palmes, palmons i tota mena de cintes, flocs, figuretes i llaminadures per a ornar-les.

 

1950_00_00_d_Festes religioses_001699

Banc de Memòria Digital Bordils

1950_00_00_d_Festes religioses_001699

Nenes amb la palma el dia de Rams. Mitjans dels anys 50 (s.XX). Família Bosch-Torrent

Les palmes i els palmons són fulles de palmera tendra treballades artesanalment, que els padrins regalen als fillols el dia de Rams. Els palmons són peces més grans i senzilles, fetes a partir d’una fulla sencera de palmera. Les palmes, en canvi, requereixen molta més tècnica, perquè tenen les fulles trenades amb filigranes, seguint procediments semblants als de la cistelleria. Antigament les palmes eren més utilitzades per les nenes i els nens solien portar palmons.

Són típics de la festivitat de Rams perquè rememoren l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, on segons les escriptures va ser rebut per la multitud amb rams. Al principi de la missa del diumenge de Rams es fa una processó en què es beneeixen les palmes, els palmons i els rams de llorer. En algunes llars encara és tradició de penjar la palma beneïda al balcó i deixar-la-hi tot l’any, perquè hom creu que dóna protecció i bona sort. Abans d’aquesta festa molts pobles i ciutats fan fires especialitzades on es poden trobar palmes, palmons i tota mena de cintes, flocs, figuretes i llaminadures per a ornar-les.

1955_01_01_Orquestra Catalunya_001191

Banc de Memòria Digital Bordils

1955_01_01_Orquestra Catalunya_001191

Orquestra Catalunya. 1955.  A dalt, a l’esquerra a la bateria, Gregorio Vaquero També a dalt, el trompeta del mig, Desideri Brugués.                                                                                                 (Font: Josep Loredo Moner)

L’any 1952 Desideri Brugués”En Deri” fundà la Cobla-Orquestra Catalunya. En Desideri, que ja havia fundat la Cobla-orquestra Casablanca de Girona, va fundar l’orquestra Catalunya degut a problemes de registre del nom de ‘Orquestra Casablanca  de Girona(a Barcelona hi havia una Orquestra amb el mateix nom registrat). La primera actuació de l’orquestra tingué lloc a Flassà pel març del 1952. En aquesta primera formació hi havia els músics bordilencs : Joan Garganta, Jacint Sau.

Les dues grans temporades de La Catalunya de Bordils foren les de 1956-58 amb músics joveníssims, entre el qual hi trobem en Josep Cassú , l’Antoni Moré, Narcís Perich i Gregorio Vaquero. I una mica més tard l’Esteve Palet i en Conrad Gou, a part del seu fill gran en Lluís Brugués.

Els membres de l’Orquestra Catalunya assajaven a Can Cinto. L’Orquestra es dissolgué aproximadament el mes de març de 1969 havent estat un  viver de notables professionals.