Can Bosch fotografiada en la dècada dels anys 1950. Al davant podem veure-hi una construcció inacabada que corresponia a un projecte social del franquisme que volia construir unes cases de protecció oficial; se les coneixia com les “cases barates” Començades, però que no es van acabar mai. Actualment és la Plaça Onze de Setembre.
Can Baldiret. Es tracta d’un mas datat de l’any 1629 situat al barri de Rissec i que figura a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Can Baldiret s’anomena així perquè el masover es deia Baldiri i era de baixa estatura, per tant prové d’un malnom individual. Anteriorment també havia dut el nom de can Pau Peres. En deien així en honor d’un antic habitant del mas.
Can Baldiret més que una casa és un conjunt, també es coneix com la Torre, a causa de la torre de planta quadrada i rematada amb balustrada. Fotografia de principis dels anys 1950.
Passeig Aimeric. Dècada dels anys 50
Bateig sortint de l’església
Tirant bateig. Cal Sr. Ramon Bosch/Núria Torrent.
Principis dels anys 50
Fa uns anys totes o pràcticament totes les famílies batejaven els nadons. El bateig es convertia en una gran festa familiar i en els pobles petits, tot un esdeveniment que transcendia i que feia sortir a veïns encuriosits que volien veure la gent convidada, els vestits i si era el cas, la litúrgia.
El nadó era el protagonista. Però per a la mainada, els qui tenien importància eren els padrins: el padrí i la padrina. Eren ells els principals encarregats de mantenir la tradició popular de tirar bateig, tot i que podien comptar amb l’ajuda d’altres membres de la família.
Tant si era el dissabte, com si era el diumenge, la mainada estava amatent al dia i l’hora del bateig i del so de les campanes que l’anunciaven. No per religiositat, ja us ho podeu pensar.
Es procuràvem una bossa i s’ esperaven amb expectació a la plaça de davant de l’església esperant que tothom sortís. Aleshores era el moment d’assabentar-se on es tiraria el bateig.
A l’inici era més habitual tirar-lo davant de les cases de la família que batejava, però poc a poc, la tradició es desplaçà a la plaça de l’església. I arribava el moment esperat: era l’hora de tirar i de collir bateig, segons del costat que es mirés.
Els padrins obrien bosses i capses i llençaven a l’aire caramels, monedes, foteses per a jugar,… La mainada fèiem mans i mànigues per ser els més àgils en encalçar i recollir-los, si era possible abans que arribessin a terra i posar-los a la bossa.
Jesús Garganta, interpretant “La Violetera“
Agrupació de teatre “L’Arc Bordilenc”
D’esquerra a dreta. Fila de dalt : Joaquim Font, Josep Cassú, Joaquim Cornellà, Miquel Combis, Jesús Garganta. Fila del mig : Dolors Font, Pilar Almar, Jordi Martí, Amparo Perich, Narcís Combis, Abelardo Ribas, Pere Samsó (director). Ajupits : Carme Jordi, Josep Mª Teixidor, Mª Àngels Teixidor.
Frontis, bastit amb carreuada, presenta una porta decorada i coronat per una galeria d’arcades i , en els extrems, per dues altes garites ornamentals de forma cilíndrica acabades en uns prominents i punxeguts pinacles cònics.
Grup escolar del col.legi de les Monges. 1950
D’Esquerra a dreta i de dalt a baix :
1- 1-Montse Jou 2-Margarita Batlle 3-Rosa Llinàs 4-M.Rosa Mateu 5-Dolors Font 6-Carme Jordi 7-Roser Farrarons.
2- 1-Dolors Quer 2-Angelina Camps 3-Angelita Costa 4-Maria Bonmatí 5-Maria Massot 6-Carme Julià 7-Sara Pumarola 8-Margarita Olivet.
3- 1-Rosa Costa 2- 3- 4-Teresa Bonmatí 5-Margarita Congost 6-Consol Magí 7-Carme Hospital 8-Vicenta Mas.
4- 1-Josep Colom 2-Joan Solés 3-Josep Cervià 4-Pere Costa Canals 5-Joaquim Ros.
Monges de l’esquerra a dalt :Germana Perpetua a baix: Germana Isabel Aguado.