2019_09_07_Saco_002516

Paret del saco a la Plaça del Poble de Bordils

Partida de saco a 4 (set. 2019)

El saco, sense por d’equivocar-nos, podríem dir que, suposadament, és l’activitat esportiva més antiga de les que s’han “jugat” a Bordils.

Com tothom sap, el saco és aquest joc que consisteix a enviar la pilota, picada amb la mà,  a la paret del campanar que dóna a la plaça del Poble, sempre mirant que toqui per sobre de la ratlla marcada a la paret i quan aquesta rebota, l’equip contrari l’ha de tornar sense que faci més d’un bot. Guanya el primer que arriba a 21 punts. Es pot jugar individual(1×1) o en parelles(2×2).

Aquest joc, practicat majoritàriament per homes  fins que es demostri el contrari, era l’activitat lúdica preferida per les generacions dels nostres avis i besavis , més que res perquè no hi havia gairebé res més. Els dies de més activitat eren els festius a la sortida de missa. Noms de jugadors mítics que han quedat a la memòria dels més grans, podem  citar a l’avi Llinàs i el seu fill Genís Llinàs,en Met “Barraca” (Prats), en Vador Feliu, els germans de Ca l’Ànec(Congost), en Miquel Combis, en Josep Casas, i una llista que no abastaria ja que gairebé tothom i jugava un moment o altre.

Des de fa un parell d’anys, hi ha un grup de joves i no tant joves que hem tornat als orígens i hem fet algunes trobades per jugar a saco. Han rememorat aquells disputadíssims partits per veure a qui li tocaria pagar el vermut a Can Sipi quan acabessin i amb la mà inflada i adolorida després de mirar de col·locar-la al “racó” , de fer “voleies” o de deixar-la “manyaga”.

2018_12_22_Costums populars_002211

Cagatió al Casal del Poble.Nadal del 2018

El tió de Nadal (també dit simplement tió, troncde Nadal, soca o xoca) Malgrat les múltiples variants locals, la tradició consisteix a aplegar un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal, normalment el 8 de desembre, dia de la Puríssima Concepció se’l col·loca en algun racó de casa amb una manta perquè no tingui fred i on se l’alimenta diàriament fins al dia que es fa cagar. Hi ha llars on el tió és simplement una peça de fusta (una o diverses cadires, per exemple), un tros de suro, o una caixa, de mides diferents segons convingui per l’espai i mides dels regals, que haurà de cagar

Es tracta d’una tradició amb segles d’història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d’hivern El tió és un ritual d’origen rural, significa l’abundància, un tronc vell i sec regala de les seves entranyes llaminadures i llepolies. És l’auguri del renaixement de la natura després de l’estació hivernal. Amb el temps i la desaparició del foc a terra de les llars, també ha desaparegut el costum de cremar-lo després de la cagada i també els costums al voltant de les cendres que quedaven. Aquestes eren utilitzades com a elements de protecció contra el llamp, les cuques, etc. a les cases i als camps.

També existeix la denominació cagatió referida a la festa de fer cagar el tió. És adequada per a referir-se a la festa, però no al tió en si mateix. La paraula té l’origen en les cançons tradicionals que comencen amb aquests mots, en què «caga» és un verb en imperatiu, per exemple: “Caga, tió,/ ametlles i torró”.