2018_12_22_Costums populars_002211

Cagatió al Casal del Poble.Nadal del 2018

El tió de Nadal (també dit simplement tió, troncde Nadal, soca o xoca) Malgrat les múltiples variants locals, la tradició consisteix a aplegar un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal, normalment el 8 de desembre, dia de la Puríssima Concepció se’l col·loca en algun racó de casa amb una manta perquè no tingui fred i on se l’alimenta diàriament fins al dia que es fa cagar. Hi ha llars on el tió és simplement una peça de fusta (una o diverses cadires, per exemple), un tros de suro, o una caixa, de mides diferents segons convingui per l’espai i mides dels regals, que haurà de cagar

Es tracta d’una tradició amb segles d’història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d’hivern El tió és un ritual d’origen rural, significa l’abundància, un tronc vell i sec regala de les seves entranyes llaminadures i llepolies. És l’auguri del renaixement de la natura després de l’estació hivernal. Amb el temps i la desaparició del foc a terra de les llars, també ha desaparegut el costum de cremar-lo després de la cagada i també els costums al voltant de les cendres que quedaven. Aquestes eren utilitzades com a elements de protecció contra el llamp, les cuques, etc. a les cases i als camps.

També existeix la denominació cagatió referida a la festa de fer cagar el tió. És adequada per a referir-se a la festa, però no al tió en si mateix. La paraula té l’origen en les cançons tradicionals que comencen amb aquests mots, en què «caga» és un verb en imperatiu, per exemple: “Caga, tió,/ ametlles i torró”.

1989_12_15_Costums populars_001434

1989_12_15_Costums populars_001434

Una de les tradicions més arrelades del Nadal i més difosa a  tota la Mediterrània és muntar el pessebre. La molsa, el suro i els troncs, juntament amb les figures del naixement, els pastors i el caganer, formen part dels símbols més nostrats. Fer el pessebre és una tradició popular d’arrels molt llunyanes en el temps.

Pessebre en construcció. L’autor, en Josep Congost, tenia  el costum de fer-lo  al seu garatge i  la gent que volgués, el podia anar a veure.    Any 1989