RECURS D’ABRIL 2018 (001731)

1935_10_06_Teatre_001731

Programa on es pot veure que, a Bordils,  als anys previs a la Guerra Civil  hi havia una companyia de jovent que feia teatre sota el nom d’ Aires del Ban. Era una grup (exclusivament masculí) que estava inscrit a la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Actuaven en un local del col.legi Ca les Monges.

RECURS DE MARÇ (001670)

INAUGURACIÓ del CENTRE REPUBLICÀ

repu 001

 

En aquest document i poden veure  que fou un acte  d’inauguració del Local Republicà de Bordils, quan feia escassament un mes que s’havia proclamat la Segona República Espanyola(14 d’abril del 1931). Que la seva seu estava situada a la Carretera nº 28, i que més tard rebria el nom de Avinguda de La República i amb la dictadura fou l’ Avenida del Generalísimo. Ves per on!

Hi hagué sardanes a la Plaça a càrrec d’una orquestra de casa:La Principal de Bordils. Seguit d’un míting en la mateixa Plaça on van parlar: N’Albert Quintana i de León, que a part de governador civil de Girona, fou el primer president del Girona F.C., fundat el 25 de juliol del 1930. En Laureà Dalmau Pla que, sa part de polític, fou metge i escriptor i a més  fou un dels diputats  ponents de l’Estatut de Núria(1932). En Pere Cerezo Hernáez, fou alcalde de Girona del 1937 al 1939, quan es veié obligat a exiliar-se. Morí a Buenos Aires. En Llorenç Busquets Ventura també morí a l’exili, concretament a Mèxic.

A destacar que en els actes polítics d’aleshores, no es cantava l’himne oficial actual “Els Segadors”, ja que aquest fou establert per llei del 25 de febrer del 1993, sinó que s’interpretava “la Marsellesa” himne nacional de la República francesa i en acabar “La Santa Espina”(1907) sardana d’Enric Morera( considerada un himne patriòtic pels catalans.

RECURS DE FEBRER 2017 (000001)

MULTA PER TREBALLAR EN DIA FESTIU

20160128_105804

Document  on  es multa a un vilatà de Bordils per treballar el dia de Sant Jaume, festa que l’Església Catòlica definia com a festa de precepte o de guardar.

Estem en un context temporal que fa pocs mesos s’ha acabat la Guerra Civil i el franquisme , juntament amb  l’Església Catòlica i Apostòlica, exercien una dictadura atroç. Aquest recurs, és un clar exemple del seu poder omnipotent i de la potestat del clergat per a castigar el poble que no es comportava d’una manera, diguem-ne, “cristiana”. Per això, en molts pobles el capellà tenia dret a posar multes als feligresos que treballaven els diumenges o festes de precepte o de guardar o que anessin a ballar per quaresma,… entre d’altres.

Aquestes multes eren comunicades a la Guàrdia Civil, que s’encarregava de fer-les efectives.