RECURS D’ABRIL 2018 (001731)

1935_10_06_Teatre_001731

Programa on es pot veure que, a Bordils,  als anys previs a la Guerra Civil  hi havia una companyia de jovent que feia teatre sota el nom d’ Aires del Ban. Era una grup (exclusivament masculí) que estava inscrit a la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Actuaven en un local del col.legi Ca les Monges.

RECURS DE MARÇ (001670)

INAUGURACIÓ del CENTRE REPUBLICÀ

repu 001

 

En aquest document i poden veure  que fou un acte  d’inauguració del Local Republicà de Bordils, quan feia escassament un mes que s’havia proclamat la Segona República Espanyola(14 d’abril del 1931). Que la seva seu estava situada a la Carretera nº 28, i que més tard rebria el nom de Avinguda de La República i amb la dictadura fou l’ Avenida del Generalísimo. Ves per on!

Hi hagué sardanes a la Plaça a càrrec d’una orquestra de casa:La Principal de Bordils. Seguit d’un míting en la mateixa Plaça on van parlar: N’Albert Quintana i de León, que a part de governador civil de Girona, fou el primer president del Girona F.C., fundat el 25 de juliol del 1930. En Laureà Dalmau Pla que, sa part de polític, fou metge i escriptor i a més  fou un dels diputats  ponents de l’Estatut de Núria(1932). En Pere Cerezo Hernáez, fou alcalde de Girona del 1937 al 1939, quan es veié obligat a exiliar-se. Morí a Buenos Aires. En Llorenç Busquets Ventura també morí a l’exili, concretament a Mèxic.

A destacar que en els actes polítics d’aleshores, no es cantava l’himne oficial actual “Els Segadors”, ja que aquest fou establert per llei del 25 de febrer del 1993, sinó que s’interpretava “la Marsellesa” himne nacional de la República francesa i en acabar “La Santa Espina”(1907) sardana d’Enric Morera( considerada un himne patriòtic pels catalans.

RECURS DE FEBRER 2017 (000001)

MULTA PER TREBALLAR EN DIA FESTIU

20160128_105804

Document  on  es multa a un vilatà de Bordils per treballar el dia de Sant Jaume, festa que l’Església Catòlica definia com a festa de precepte o de guardar.

Estem en un context temporal que fa pocs mesos s’ha acabat la Guerra Civil i el franquisme , juntament amb  l’Església Catòlica i Apostòlica, exercien una dictadura atroç. Aquest recurs, és un clar exemple del seu poder omnipotent i de la potestat del clergat per a castigar el poble que no es comportava d’una manera, diguem-ne, “cristiana”. Per això, en molts pobles el capellà tenia dret a posar multes als feligresos que treballaven els diumenges o festes de precepte o de guardar o que anessin a ballar per quaresma,… entre d’altres.

Aquestes multes eren comunicades a la Guàrdia Civil, que s’encarregava de fer-les efectives.

RECURS DEL GENER (000807)

1937_11_12_Informe alcaldia_000807

INFORME ALCALDIA

(MOTIUS PER TALLAR ELS ARBRES DEL BAN)

 

En aquest informe d’Alcaldia, autoritza la tala dels arbres dels terrenys col·lectivitzats del Ban amb els arguments següents : 1) Que els arbres ja eren grossos i que es podrien replantar aquell mateix any. 2) Per ser un acord unànime del Consell Municipal de Bordils recolzat pels sindicats i partits de la població. 3) Per ser plantes criades en terrenys municipalitzats. 4) Per cobrir despeses urgents i imprevistes, que el municipi necessitava, com podien ser: a) Atendre a un centenar de refugiats de guerra, que Bordils va acollir. b) Atendre gent gran que no tenien família. c) Donar feina a obrers desocupats. d) Per abastir de llenya a moltes famílies i altres  col·lectius. e)  Per evitar haver d’incrementar els impostos a la població i no deixar desatesos serveis que aleshores funcionaven. F) Perquè amb la tala augmentaries les terres de conreu, mentre els arbres replantats fossin petits, ja que la superfície de terres cultivables s’havia vist reduïda amb motiu de la construcció del Camp d’Aviació.

11 desembre del 1937

1938_01_12_Llista expropiacions del BAN_000672

20160128_110446

DECRET DE COL.LECTIVACIÓ DEL BAN

Aquest document  hi podem trobar els noranta tres propietaris de “feixes del Ban de Bordils” que es van veure afectats per l’Apropiació  per part del Consell Municipal(Ajuntament) el gener del 1938, en plena Guerra Civil.

Emparant-se en el criteri que un espai col·lectivitzat(apropiat) és un bé comunal obert a la comunitat i de profit per a tothom i justificant-se que antigament aquestes terres eren terres comunals on els pollancres eren plantats col·lectivament per la gent de Bordils i, generalment, destinades a un ús directe. Com que més tard, al segle XVIII es van transformar en propietat privada, esmicolada en parcel·les d’extensió variable segons el seu propietari i les seves possibilitats, en un procés de repartiment, ara les tornaven a declarar terres comunals.