HOMBRES en GUERRA

El llibre ‘Hombres en guerra’ d’Alvah Bessie, soldat voluntari de la Brigada Abraham Lincoln al front de l’Ebre, és un dels grans testimonis de la guerra civil. El publica en castellà Ediciones B, vuitanta anys després de l’edició original.

Hombres en guerra és un dels testimonis clau sobre la guerra civil que ens han deixat els combatents estrangers que hi van participar. Té un valor històric i ideològic comparable al dels films Spanish Earth, de Joris Ivens, amb guió d’Ernest Hemingway; Sierra de Teruel, d’André Malraux; i Terra i llibertat, de Ken Loach. Però hi ha diferències importants. Alvah Bessie es va jugar la pell al front de l’Ebre, diu veritats còmodes i incòmodes, i fa periodisme, no propaganda. Tres virtuts molt difícils de trobar en una persona que parla i escriu per al gran públic.

Alvah Bessie va aconseguir de publicar el llibre gràcies a la intervenció d’Ernest Hemingway, que havia conegut a Espanya durant la guerra de 1936-1939, com explica al llibre. ‘Agafa’l! Serà el millor llibre sobre els brigadistes americans a Espanya!’, li va etzibar el futur Nobel de literatura al seu editor de Charles Scribner’s Sons, quan aquest li’n va demanar l’opinió.

Men in battle va arribar a les llibreries el setembre del 1939, coincidint amb la invasió de Polònia per part de l’Alemanya nazi. Va tenir crítiques excel·lents. ‘És un llibre veraç, sincer, bell. Bessie escriu de manera franca i precisa de tot el que hi va veure… i hi va veure prou’, opinà Hemingway, que apunta amb la precisió que el caracteritzava les qualitats del llibre i de l’autor.

Llegir-lo avui és una apassionant lliçó d’història d’una gran vitalitat i d’una gran força. L’autor sap transmetre la realitat de la guerra, la vida i la mort dels soldats al front, els seus sentiments, un paisatge, un món. És el relat d’una experiència íntima i col·lectiva, emmarcat en un reportatge de guerra sincer i realista. Bessie relata el seu dia a dia i el dels seus camarades que, d’ençà que van travessar a peu, clandestinament, la frontera pirinenca, van lluitar i arriscar la vida amb més voluntarisme, imaginació i sacrifici que no pas armes, logística i organització. Quin desastre es van trobar, pobres.

Bessie, amb els seus companys, travessa el Pirineu a peu, passa per Figueres, Albacete, s’incorpora a la Brigada Abraham Lincoln, i participa en la batalla de Gandesa i en la batalla de l’Ebre sota les ordres del llegendari Milton Wolff. Amb ell ens endinsem en la geografia i el paisatge d’un país i d’una guerra que descriu amb habilitat gairebé documental.

La narració se centra en els fets i les anècdotes que expliquen més bé l’actitud d’un home lliure que ve a lluitar perquè hi creu. No tan sols la seva por, les reflexions i les sorpreses, sinó també els debats entre els combatents sobre la passivitat internacional, el desequilibri de forces obscè entre franquistes i republicans, la precarietat logística i armamentística dels rojos, juntament amb el paisatge, el fred, la gana, la sang i la mort. Et fa viure amb ells la incertesa de ser a les trinxeres, la desemparança, la incògnita permanent d’un futur inexistent.

És tan fort el seu compromís antifeixista i per la causa republicana, que les penúries i riscs brutals que ha d’assumir –jugant-se la vida amb una sabata i una espardenya– semblen transformar-se en un convenciment encara més gran, que reforça el seu esperit i militància. Sabem com eren els soldats que arribaven al front, els pobres jovenets de la lleva del biberó i l’acolorida varietat de personatges que hi havia entre els brigadistes internacionals, molts dels quals restaren soterrats eternament en aquells paratges de l’Ebre.

Alvah Bessie té una escriptura molt visual. Aquell soldat voluntari de la Lincoln ja havia fet de periodista a Brooklyn i, en el futur, esdevingué guionista de la Warner Brothers, fins que el van expulsar, acusat de comunista i antiamericà.

 

ADEU A TOT AIXÒ

Aprofitant que fa poc es va celebrar el centenari de l’acabament de la Primera Gran Guerra, i que el que ha traduït aquesta crònica excepcional, en David Guixeras Olivet viu a St. Joan de Mollet, el llibre del mes és:

Adeu a tot això és un llibre de memòries de joventut, publicat per primera vegada quan Graves tenia tot just trenta-quatre anys. Això no obstant, constitueix una crònica literària excepcional del desenvolupament de la Primera Guerra Mundial per part d’algú que en va fer una llarga i intensa experiència des de les trinxeres. L’escenari extrem de la guerra permet a Graves oferir-nos un retrat de l’ànima humana en tota la seva nuesa, sense renunciar a dosis importants de la ironia i la irreverència que l’han fet cèlebre i que, potser, són l’únic instrument que permet apropar-se amb la distància necessària a una realitat tan dramàtica. D’ençà de la seva primera edició (1929) i de la seva reedició revisada (1957), Adeu a tot això no ha deixat de sumar lectors entusiastes i s’ha convertit en un clàssic del gènere autobiogràfic de la literatura mundial.

AERÒDROMS REPUBLICANS DE GIRONA(1936-1939)

camp aviació 001

Aquest llibre recull les activitats i la història dels onze aeròdroms que van construir-se en les comarques gironines durant el període de la Guerra Civil espanyola. Mitjançant imatges de l’època i testimonis orals, els autors reconstrueixen els fets i la morfologia d’aquelles instal.lacions, aportant també un recull de les restes que encara sobreviuen, amb una voluntat de difusió patrimonial.

El llibre es complementa amb nombroses fotografies, plànols, mapes, dibuixos… que el fan més didàctic, àgil, rigorós i il·lustratiu.

 

NOTA: El capítol 3 : Aeròdrom 311 Celrà de  l’Artemi Rosell Ferrer, properament, amb el vist i plau de l’autor, estarà disponible en aquest apartat.