ESCRIT MES DE JUNY 2018

Geografia General de Catalunya, una obra dirigida per l’ historiador Francesc Carreras i Candi. La publicació consta de sis volums que es van publicar entre  1908 i 1918. Aquí reproduïm la part que fa referència al poble de Bordils, que podem trobar en el cinquè volum Província de Girona(1.154 pàg..), obra de Joaquim Botet y Sisó.

 

Què hi podem observar en aquesta descripció del poble de Bordils  de la segona dècada del segle XX ?

Bé, primer sembla que hi ha una errada en el recompte del nombre d’habitants(904), ja que si mirem la suma pels nuclis de població en surten 802.D’aquests bordilencs només sabien llegir i escriure un 41%. Menciona el veïnat de La Fleca, que avui coneixem com el barri de la Carretera; també el Mas Bech, que correspondria al triangle que avui formen el C. De la Creu – C. Migdia – Camí del Pla.

Observa que els camins no estan gaire ben cuidats i que per anar a Cervià no parla de cap barca, sinó d’un pas de gual. En quan als conreus, esmenta, entre d’altres, el cànem i alguna vinya. D’indústria només un molí fariner, però vàries premses d’oli. Dues escoles públiques(una de nois i una de noies) i una de particular o privada de noies. Com que encara no s’ha normalitzat l’ortografia catalana(Pompeu Fabra), al final comenta que creu que Bordils s’hauria d’escriure Burdils

ESCRIT MES de MAIG 2018

1

CONSELLS DE GUERRA

 BORDILENCS REPRESALIATS PEL FRANQUISME.

 

Les tropes feixistes del general Franco van entrar a Bordils el 7 de febrer del 1939. Fou aleshores, que des de les instàncies  de l’Estat franquista, es van començar a aplicar en una munió de mesures repressives que es justificaven, per exemple, en els consells de guerra i en la posada en pràctica d’articulats legals recentment promulgats com la Ley de Responsabilidades Políticas i la Ley de Represión de la Masoneria y el Comunismo.

  Es calcula que al Seminari Diocesà de Girona hi va haver una població reclusa de més de 2.500 presos fins al 1942 i en el convent de Les Adoratrius de la mateixa ciutat s’hi concentraven més de 1.400 dones a la fi de 1940

L’1 de març ja en van celebrar el primers consells de guerra. Tot plegat va implicar l’endegament de nombroses accions depuradores sobre una gran proporció de la població gironina, que abans del mes de febrer de 1939 havia militat o simpatitzat amb les forces polítiques de l’esquerra. Aquell dia, els jutges militars feixistes només van necessitar  tres hores per portar a terme tres consells de guerra; en total foren 24 persones jutjades (11 de Bordils) i on els jutges van decretar la  pena de mort per a 11 persones ( una de Bordils).

Com eren aquells consells de guerra?

Eren un procediment judicial militar de caràcter sumaríssim, farcit d´irregularitats, ja que a més  del procediment d’urgència que s’aplicava, s’hi sumaven l’acumulació de causes sense cap mena de lligam entre elles, i que eren sotmeses a un mateix judici.  Per resumir-ho: Una farsa.

Era comú en els primers anys de la postguerra, quan es van fer el major nombre de consells de guerra, que en un mateix acte de judici es jutgessin de deu a vint persones, en un judici que no durava més enllà d’una hora.

Aquesta acumulació de causes que no tenien res a veure entre elles vulnerava el propi codi de justícia militar vigent, ja que només es podien acumular les relacionades amb delictes connexos i contra persones que haguessin participat en un mateix fet delictiu com a autors, inductors o encobridors. En aquests judicis, un mateix defensor assumia la defensa de tots els processats i, per tant, les poques hores que anaven des del seu nomenament fins al judici no tenia temps material per a preparar la defensa d’un acusat ni plantejar-se la prova que volia practicar en descàrrec. Menys encara podia atendre sis, deu o fins a vint acusats que se li encomanaven. A això hi hem d’afegir el fet que els defensors no solien tenir coneixements del

Dret, ja que no calia que fossin oficials advocats. En els procediments sumaris i sumaríssims no es podia designar un advocat particular sinó que ho havia de ser un oficial militar. Per això en la majoria dels casos veiem en les actes dels judicis que la defensa es limitava a demanar la clemència del tribunal.

Primer consell de guerra fou a 9:30 hores d’aquell matí del dia 1 de març. A les 11 hores del matí es va celebrar el segon consell de guerra on foren jutjats, els veïns de Bordils :

Rafael Serra Casadevall, de 39 anys, casat, ferrer, natural de Serinyà i veí de Bordils.
Marcel·lí Perich Expósito, de 34 anys, pagès casat i veí de Bordils.
Miquel Batet Sau, de 36 anys, casat, comerciant, natural de Culla i veí de Bordils. (Pena de mort)*
Josep Aliu Maurici, de 31 anys, casat, guarnicioner, natural de Salt i veí de Bordils.
Lluís Julià Guich, de 43 anys, casat, flequer i veí de Bordils.
Escolàstica Vila Planes, de 28 anys, casada i veïna de Bordils.

Antoni Tixé Casú, de 32 anys, casat, transportista i veí de Bordils.

*Miquel Batet i Sau fou afusellat el 8 de març a la tàpia del cementiri de Girona.

Altres bordilencs  que foren jutjats al cap de pocs dies:

Josep Garganta Torres (pena de mort) **

Joan Ferran Sau

Francesc Puig Perich

Pere Casademont Brugués

Antoni Garcia Pons

Martí Ribot Planas

Esteve Homs Xargay

El judici no deixava de ser un simulacre ja que les sentències estaven més que aprovades abans de començar la cerimònia.

ESCRIT DEL MES D’ABRIL 2018

EL TREN PETIT

tren petit foto b

El Tramvia del Baix Empordà, conegut aquí com El Tren Petit, suposadament en comparació al tren de la línia Barcelona-Portbou, fou inaugurat el 23 de març de 1887 amb el recorregut que anava de Flaçà a Palamós. Més endavant, Bordils passà a formar-ne part de la seva xarxa quan aquesta va arribar a Girona el 1921. Aquest mitjà de transport, va oferir els seus serveis fins l’any 1956.

Hem de recordar que en la segona meitat del segle XIX, la indústria surera va provocar un boom a la comarca del Baix Empordà i això va fer que es veies la necessitat de proveir-se  d’unes bones comunicacions per afavorir el moviment de mercaderies; recordem que la carretera  que va de Girona a Palamós fou inaugurada el 1856 sota el regnat d’Isabel II i que l’únic mitjà de transport, tant de persones com de mercaderies, eren les tartanes i els carruatges

Hi havia diferents empreses que sortien de Palafrugell o de La Bisbal i que, després d’unes quantes hores plenes de sacsejades, arribaven a Girona per més tard desfer el camí a partir del migdia.

La prolongació Flaçà-Girona fou inaugurada el 26 de juny de 1921. Fou una època brillant per aquest mitjà de transport que va arribar a 14 serveis diaris i en algun cas extraordinari s’arribà a les 24 circulacions en un dia.

El recorregut pel terme de Bordils era el mateix que segueix la carretera i la via es desdoblava enfront de l’actual Plaça de l’Estació  fins a l’alçada de Can Saliné. La parada de Bordils Km. 37,785  era considerada un “baixador”,per això no hi havia una estació pròpiament dita, i els bitllets  s’adquirien en una petita taquilla que hi havia entrant al bar de Can Cinto.

La Companyia fins l’any 1930 anava bé, però des d’aleshores entrà una profunda crisi que féu que el 1933 només arribessin a funcionar cinc locomotores. Per salvar-la de la crisi, l’any 1936 es va constituir una cooperativa anomenada “Cooperativa Obrera de Transports del Baix Empordà” que se’n féu càrrec. Per racionalitzar la situació decidiren dividir el tràfec: les mercaderies les canalitzaven a través del ferrocarril i els passatgers en autobusos, els quals van iniciar el seu servei el 18 de juliol ¡

Ambo l’esclat de la Guerra Civil, amb la requisa, la manca de combustible (les locomotores anaven amb llenya i rabasses de bruc), les accions bèl·liques (bombardeigs, sabotatges,…), el tren va haver de deixar de prestar els seus serveis. Amb la “retirada” de l’exèrcit republicà, es van volar molts ponts. La seva represa de servei, no fou fins all 27 de febrer de 1942 i després de molts projectes de modernització, sempre amb més bones intencions que no pas realitats, el tramvia anar quedant obsolet, fins que l’Administración de Madrid, en un decret del 23 de desembre de 1955, n’ordenà la clausura.

  El dia 29 de febrer del 1956, el carrilet realitzava el seu últim trajecte!

ESCRIT DEL MARÇ 2018

REPOBLAMENT i COLONITZACIÓ de SIERRA MORENA

Aquest mes hem triat un tema que sembla que no ve al cas de Bordils, però és que el Sr. Miquel Pou ens ha cedit una carta del 1768 i que, segons ens explica, ell sempre l’ha vista per casa seva. L’autor ens parla sempre en primera persona sobre com va el repoblament de Sierra Morena. No hi ha signatura, no sabem qui l’ha escrita(en castellà, però amb reminiscències catalanes) però ens fa sospitar que havia de ser d’algú que d’alguna manera era, havia estat o tenia parentela o coneixences…o ves a saber que, a Bordils.

Abans de transcriure las carta, anem a fer una mica d’introducció del tema.

Fou el rei Carles III que va proposar-se construir una carretera general per anar de Madrid a Andalusia per Despeñaperros. Per fer això, calia netejar de bandolers aquelles terres que estaven pràcticament despoblades, i per això calia repoblar aquelles contrades i fomentar l’agricultura i la indústria. Va fer venir colons centreeuropeus catòlics, principalment alemanys, flamencs i suïssos. També s’intentava implantar una nova organització social més igualitària. La capitalitat s’establí a La Carolina, on tenia la seva seu l’intendent i una subdelegació a La Carlota. D’aquí naixerien els nous pobles.

Cada poble que es fundés, hauria de tenir de quinze a trenta cases com a màxim; cadascuna d’elles amb una extensió de terreny de cinquanta fenegas(1) que haurien de conrear en la seva totalitat. A més, cada poble hauria d’estar separat de l’altra per un quart de llegua(2), i cada dos o tres pobles s’agruparien formant una feligresía(3) amb un mateix capellà i un mateix alcalde. Al centre de la feligresía s’establiria una església, una sala pel Consell i una presó.

A mitjans del 1768 ja hi havia uns 2.300 colons a Sierra Morena. A aquestes famílies se’ls va concedir cinquanta fanegas de terra, la Corona els pagava a cadascun 326 reales de vellón(4), dues vaques, cinc ovelles, cinc cabres, cinc gallines, un gall i una truja, a més de les eines. Per altra banda se’ls eximia de pagar tributs durant deu anys. També se’ls hi donava cereals i llegums per garantir la seva subsistència durant el primer any d’establiment. Els colons eren, en la seva majoria, artesans, pagesos i vagabunds que van aprendre ràpidament el castellà, tot i que no es va aconseguir que tots fossin catòlics.

SIERRA MORENA  <<<  Clicar Document

Resum de la carta :  Fa una relació i estat que tenen els nous pobles de Sierra Morena el 2 de maig del 1768.

Des de Bailén a Magaña (8 lleguas) hi ha els nous pobles. A cada costat del camí hi ha les barraques que, més tard, esdevindran cases; aquestes estan a una distància de 150 passes unes de les altres. Qua ja fa temps que s’hi poden veure bonics horts que engalanen el camí i que són l’admiració de la gent que passa per allà. Diu que li sembla que està a França o al centre d’Itàlia (deduïm  que era un home viatjat).

Després fa una relació dels nous poblats que han aparegut, per aquest ordre: Garramán, Carboneros, La Pañuela, Venta de Linares, Santa Elena, Venta de Miranda, Magaña, Arguillos, Tapiadilla, Acebúchar, Vilches, sempre amb el nombre de cases de cadascun. A  La Pañuela, com a capitral de la zona, tenia 50 cases, dos hostals, un ple de gent decent i l’altra plena de “arrieros” i pobres .

Ens diu que ja s’ha començat a sembrar 1050 fanegos de terra a compte del Rei. Que cada casa dels colons tenen una vàlua de 3300 reales de vellón. Continua donant el nombre de colons que hi ha en la zona, 404 persones; que tenen molta aigua; que l’intendent donava un peso duro a cada colon que es fes un pou. Per això, n’hi ha molts pocs que no en tinguin.

Afegeix que els nois i noies van fent progressos amb l’idioma ja que els mestres no els deixen parlar cap més llengua que no sigui l’español. I acaba fent esment que aquestes muntanyes, abans tan aspres i abandonades, avui són una delicia i són l’admiració de tothom.

  • (1)Fanegas: La fanega era una unitat de mesura històrica, anterior a l’establiment i la implantació del sistema mètric. Com a mesura de superfície a Castella una faneca de terra equival a 6.439,6 metres quadrats.
  • (2)La llegua és una antiga unitat de longitud que expressa la distància que una persona o un cavall poden caminar en una hora, és a dir, és una mesura itinerari.Equival a 4.828m.
  • (3)Filigresía: Organització territorial d’una diòcesis.
  • (4)Reales de vellón : monedes d’aliatge de coure i d’argent.

 

 

 

ESCRIT DEL FEBRER 2018

BORDILENC MORT A MAUTHAUSEN

JOSEP PERICH OLIVERAS 25-03-1901 +16-12-1941

En Josep Perich Oliveras va néixer a Bordils el 25 de març de 1901. Amb l’aixecament militar feixista  del juliol del 1936, ell va prendre partit per defensar la República, cosa que li va valer haver de marxar cap a l’exili . Ho feu acompanyat d’un altre bordilenc amic seu, en Tomàs Batet. Junts van patir  la inhumanitat del camp de concentració de les platges d’Argelers.  Al cap de pocs mesos, van ser escollits entre els “voluntaris obligats” dels Batallons  de Treballadors Internacionals per anar a reforçar la Linea Maginot*, ja que s’estava coent l’esclat de la 2ª Guerra Mundial per part de l’Alemanya nazi. Allà, una vegada esclatada la guerra, cauen presoners dels alemanys i serà l’última vegada que aquests amics es veuran. Això era el juny del 1940. En Josep fou deportat i internat al camp  de Mauthausen-Gusen

Mauthausen-Gusen fou un complex de dos camps de concentració i posteriorment també d’extermini prop de les localitats de Mauthausen i Gusen a l’Alta Àustria durant l’etapa d’ocupació d’Àustria durant el Tercer Reich alemany. En aquest camp es concentraren i s’exterminaren militants polítics, homosexuals, resistents russos, polonesos, objectors de consciència, detingudes femenines, persones d’altres nacionalitats (italians, hongaresos, anglesos, espanyols,…), gitanos i, sobretot, jueus dins del pla de la Solució Final. També a partir de 1941 començaren a arribar al camp grans quantitats de catalans junt amb republicans d’altres punts de l’Estat Espanyol, en el grup amb el triangle blau dels apàtrides i membres de la resistència francesa.

Probablement fou el primer camp de concentració dels nazis que funcionà com a camp d’extermini des del començament de la Segona Guerra Mundial fins al seu alliberament el 5 de maig de 1945.

Tanmateix, les condicions higièniques i de treball de Mauthausen i dels Comandos annexos eren suficients per morir. En Josep Oliveras morí afusellat, suposadament perquè ja no els servia per a treballar, el desembre de 1941.

ESCRIT DEL GENER 2018 (000659)

RELACIÓ ALCALDES DE BORDILS

Teniu davant vostre la relació de persones que han ocupat l’alcaldia de Bordils,  des de principis dels anys 30 del segle  passat  fins avui.  Quins períodes hi podem diferenciar? 1)Primer període democràtic, abans del juliol del 1936 (època republicana2) Del juliol del 1936, al febrer del 1939 (Guerra Civil) 3)  Del  febrer del 1939 fins la mort del dictador novembre 1975 (règim franquista) 4)  del gener del 1976,  fins l’abril del 1979 (període de transició o pre-constitucional) i 5) de l’abril del 1979, fins avui (període democràtic).

Que podem comentar? Que l’alcalde JOSEP OLIVÉ MARTÍ, va ser executat pel Comitè Revolucionari, el 6 de novembre del 1936 a Foixà. Que en PERE GIBERT PRIM i en PERE ESTRAGÓ MELESI, van haver d’exiliar-se i no van tornar més a Catalunya. El primer va morir a l’Argentina el 1993 i el segon a Perpinyà. Que l’ALBERT SERRATS LLACH –alcalde actual-, és l’alcalde que ha estat elegit  més vegades (7) i el més efímer fou en JOSEP TORREMILANS MASSÓ (12 dies). Per acabar, dir que fins el  moment, només una dona ha ocupat l’alcaldia de Bordils, la MANELA BLÁZQUEZ BOYA.