JORNADES de PORTES OBERTES

MUSEU d’HISTÒRIA de Girona

El Museu d’Història de Girona us proposa un recorregut per la trajectòria de la ciutat, des d’una perspectiva que és històrica i cultural, però també social i artística. S’ubica en l’antic convent caputxí de sant Antoni, del segle XVIII, un edifici emblemàtic que conserva espais sorprenents, com el cementiri o la cisterna.

Aquesta activitat no requereix inscripció prèvia. Per assistir a l’activitat dirigiu-vos a la recepció del Museu abans de l’hora d’inici de l’activitat.

  • Diumenge 4 de novembre de 2018, a les 10.30 h
  • Diumenge 2 de desembre de 2018, a les 10.30 h

 

Visiteu la col·lecció permanent del Museu, cada primer diumenge de mes, de franc

 

 

 

MUSEU d’ART de Girona

En motiu de les Fires de Narcís, el Museu d’Art de Girona obre les seves portes a la visita gratuïta per part del públic. Serà l’ocasió de poder veure les recentment renovades sales 9 i 10, dedicades a exposar el Retaule de Sant Feliu. Així mateix podreu assistir a una visita guiada a les 12 h, a càrrec del Serveis Educatius del museu.

Organitza: Museu d’Art de Girona

Data: 4 de novembre

Horari: de 10 a 14 h

MUSEU d’HISTÒRIA dels Jueus

Data: 4 de novembre

 

 

JOC i JOGUINES a l’Antiguitat

11 de novembre de 2018

– Visita guiada a l’exposició 

Activitats exposició “Jocs i joguines a l’antiguitat”.

Visita guiada per descobrir a què i com jugaven els nostres avantpassats a l’antiguitat. Quins jocs han desaparegut i quins han sobreviscut fins els nostres dies. La visita es farà a través de peces arqueològiques conservades en diversos museus d’arreu de Catalunya i anirà a càrrec de la comissària de l’exposició, Esther Gurri, conservadora del Museu de Badalona. 

Data: 11 de novembre

Hora: 11,30 h

LLoc: Monestir de Sant Pere de Galligants

Preu: gratuït

Cal reserva prèvia a: macgironagalligants.cultura@gencat.cat o al 972 20 26 32

 

GIRONA PARADA i FONDA

Un itinerari basat en el llibre Hostals, fondes i hotels de Girona, segon volum de la col·lecció “La Gent de Girona”, 2018

Aquest itinerari per la Girona antiga té com a objectiu donar a conèixer la ciutat des d’una nova perspectiva seguint les traces d’algunes de les seves fondes, hostals i hotels.

A través d’anècdotes i impressions de viatgers i personatges històrics descobrim les mirades d’una Girona literària, de parada i fonda, d’uns establiments que eren centres de trobada i d’intercanvi d’informació, de sociabilitat de la vida gironina.

L’itinerari té previst set parades, que ens donaran informació dels indrets i dels establiments històrics que han deixat petja en la realitat cultural gironina.

A càrrec de Lluís Serrano i Àngel Madrià
Preu: 4 euros

Capacitat limitada es recomana la inscripció prèvia
Ho organitza: Museu d’Història de Girona
Hi col·laboren: Diputació de Girona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

 

VISITA ANTIC HOSPITAL de Sta. CATERINA

En actiu des de finals del segle XVIII fins a principis del XXI ,l’Antic  Hospital de Santa Caterina acull actualment la Delegació del  Govern de la Generalitat de Catalunya a Girona. L’edifici, d’època barroca, està situat damunt un barri medieval del qual avui dia encara es conserven restes arqueològiques

. L’entrada inclou la visita al pati de les magnòlies, amb esgrafiats de principis del segle xx, l’espai d’interpretació de l’Antic Hospital, el vestíbul  amb arrambadors del segle xvii, la farmàcia hospitalària d’època barroca i l’antiga capella, on s’exposa el quadre  El gran dia de Girona de Ramon Martí i Alsina (1826-1894).

 

HORARI DE VISITA

Dissabtes, diumenges

i festius de 10 a 14 h

 

Adreça i telèfons

Pl. de Pompeu Fabra, 1

(Edifici de la Generalitat)

17002 Girona

Tel. 972 20 38 34 /

972 41 40 58

reserves.girona.acdpc@gencat.cat

ESCRIT DEL MES D’OCTUBRE 2018 X

 

L’escrit d’aquest mes va lligat amb el llibre recomanat: “Llorenç Pagans, la veu dels impressionistes”. Per què? Doncs , perquè aquest personatge, tan poc conegut aquí,  fou un cantant molt valorat a Paris de l’època del corrent  impressionista. Nascut a Cervià de Ter(1833), va tenir relació amb Bordils a cavall de l’amistat amb Francesc Carreras Frigola, bordilenc de la saga dels farmacèutics CARRERAS.

Per cert, n’és coautor del llibre en Joan Gay i Puigvert, catedràtic d’Ensenyament secundari i professor del departament de Musicologia de l’Esmuc, i bordilenc d’adopció.

Això m’ha servit d’introducció per entrar en matèria de l’escrit d’aquest mes:

 

LA SAGA dels FARMACÈUTICS CARRERAS

El primer que haig de dir és que el llistat que ve a continuació és una relació dels farmacèutics col·legiats, extret d’una obra de recerca que va publicar-se amb el títol de COLECTÀNEA, de l’autor Ramon Jordi i González i editat per la Fundació Uriach 1838.  Com podeu comprendre possiblement hi hagi buits en la seva cronologia, jo he anotat fins arribar al  darrer farmacèutic de la saga dels Carreras: el Sr. FREDERIC de CARRERAS REIXACH. L’any entre parèntesi fa referència e a la seva inscripció al Col.legi de Farmacèutics. També cal dir , que els noms estan castellanitzats, des del 1714

– JOSÉ AYMERICH*         (1710). Pare d’Antonio i José Aymerich

– FRANCISCO CARRERAS (1719)

– MARTIRIÀ CARRERAS   (1719) . Fill de l’anterior. Va treballar a Barcelona.

– ANTONIO AYMERICH*     (1749). Fill de José, també farmacèutic de Bordils.

Va exercir a  Barcelona.

– JOSÉ AYMERICH *            (1760). Fill de José, també farmacèutic de Bordils.

Va exercir a  Barcelona..Germà de l’Antonio.

– JOSÉ AYMERICH(1781)*

– FRANCISCO CARRERAS FRIGOLA (1767) . Nét de Francisco Carreras(1719)

– JUAN CARRERAS PRAT (1798) .

-JOSÉ CARRERAS             (1864). Pare de Federico. Amic d’en Llorenç Pagans

-JOSÉ GOU SABAT           (1876). El títol fou expedit el 1876, però no ingressà al

Col.legi de Farmacèutics de Girona fins el 1899

– FEDERICO de CARRERAS REIXACH (1922)

– ENRIQUE MERCADER BAS (1926). Es va establir a Bordils el 1926, el 1936 consta a Celrà.

– FEDERICO de CARRERAS REIXACH (1936). Establert a Bordils el 1922, 1926. Consta inscripció del seu laboratori l’any 1924 sense    conèixer  l’any de la  seva desaparició. L’any 1936 també figura establert a Barcelona

 

Tot i que no hi són tots el noms, els de  la família Carreras  dominen. La primera Farmàcia Carreras de Bordils, es va fundar el 1668 per F.D. Carreras i en va ser el darrer de la saga fou en Federico de Carreras Reixach.

La Farmàcia Carreras tenia renom a la comarca i en indrets més llunyans, com a Barcelona, Saragossa, Madrid;  fins i tot a ultramar tenien sucursals de venda com a l’Havana i a la República Dominicana.

Reconeguda pels seus preparats curatius, fou premiada amb la medalla d’or per la qualitat i efectivitat dels seus “específics” a Nàpols el 1895 i amb el gran Diploma d’Honor a Barcelona-Tibidabo el 1915.

Doncs bé, el pare del darrer de la saga, Federico de Carreras, segons una carta de l’any 1935, escriu que el seu pare(mort el gener del 1902), havia estat un excels músic, i amb en  Llorenç Pagans, juntament amb d’altres joves companys, llogaren un teatre a Barcelona per fer-hi representacions d’òpera.

Aquest edifici, avui desaparegut, era on hi havia la Farmàcia Carreras. Fotografiat a mitjans dels anys 80 del segle XX.

Pagans s’establí a Paris el 1853, sembla que animat per un tal Carreras. No sabem, però, si es tracta del seu amic, en Carreras de Bordils o bé del gran organista i compositor Joan Carreras i Dagas, que en aquella època estava a fincat a França.

Els viatges del cèlebre tenor Llorenç Pagans per descansar i visitar la seva família solien ser anyals i coincidien freqüentment amb l’aplec de setembre del santuari de Ntra. Sra. dels Àngels.

La seva família vivia a Celrà i, amb la coral del poble i el seu amic Carreras de Bordils, tots bons músics i cantors, feien les delícies dels assistents a l’ofici. Diem això perquè ens porta a conèixer que hi ha dues misses composades per Pagans que cantaven amb el cor i ell de solista al santuari dels Àngels. Una d’aquestes misses és l’anomenada “Missa d’en Màrius” i està dedicada al santuari en prometatge pel guariment de Màrius de Carreras, el fillet del seu amic, que havia petit les tifoides.Fotografia de principis dels anys 40(s.XX) on encara s’hi pot pot veure el rètol de la farmàcia.

Xevi Jou(BMD)

* Aquests Aymerich (farmacèutics), van ser coetanis del filòsof, historiador i humanista Mateu Aymerich(1715_1799), també fill de Bordils. No ho he trobat, però potser podrien estar emparentats entre ells.