RECURS DEL MES DE GENER 2020 X

El recurs d’aquest mes de gener hem escollit una carta de l’any 1913 en la qual, més de seixanta veïns de Bordils que dirigint-se a l’alcalde li suplica que es mogui i vagi al Gobierno Civil  i a la Jefatura de Obras Públicas primer i si cal que ho  faci als més alts poders de l’estat, perquè es facin els treballs necessaris a la riera de Palagret ”El Torrent”, per facilitar el pas de l’aigua pluvial i eliminar l’amenaça que aleshores presentava.

La carta fa referència al temporal del 29 de setembre d’aquell any que va fer palès que el Torrent era una amenaça constant, ja que ens diferents èpoques, el poble,  havia rebut grans torrentades, i en particular recorden la de l’any 1862, en que el nivell de l’aigua va arribar a dos metres d’alçada en totes les cases del poble, ocasionant destrosses importants, que fins i tot es va demanar a la reina Isabel II una ajuda pels damnificats, cosa que va concedir amb una quantitat de 3 mil pessetes al Gobierno  Civil de la Província i que foren repartits als veïns afectats.

També esmenten que la llera de la riera de Palagret s’havia anat estrenyent per la invasió dels seus marges per part dels propietaris que hi confrontaven, motiu pel qual el Torrent no podia engolir tota l’aigua , en cas de pluges importants.

ESCRIT MES DE GENER 2020

Bar PLATA, Discoteca SILVER i,  HAWAIAN CLUB de Bordils

L’antic bar Plata

 Abans de parlar de la discoteca Silver de Bordils, hauríem d’ esmentar el que el   Bar Plata ha significat per Bordils, ja que aquest bar ha estat, des del seu inici,  un punt de trobada tant de la gent del poble  com dels pobles del seu voltants. Com molt bé encara molts recordareu, el local original l’hem de situar a l’altre costat de la carretera d’on avui està   emplaçat. Corria  l’any 1952 que  la família Follia – Tura: en Joan, la Matilde i els seus dos fills Josep ”en Pitu” i Joaquim ”en Quimet”, residents a Sant Martívell, va arrendar la casa de la Carretera de Bordils per fer-hi el primer Bar Plata, però era més que un bar, era un  lloc d’esbarjo per anar-hi a prendre un cafè, algun refresc, fer-hi el vermut amb alguna tapa i també poder-hi fer la partida de cartes: la botifarra, el truc, el mau-mau, el canari…  Uns anys més endavant,  si va poder veure una de les primeres  televisions del poble, en una època  en que la majoria de cases encara no n’hi havia, però a més van organitzar sessions de ball i algunes funcions de teatre al magatzem que tenia al costat. Però , a més, hi podies anar a jugar al billar ,al futbolí, al pin ball també coneguda com “la màquina del milió”, mentre podies escoltar un “hit”, cançó que havies seleccionat a la sinfonola o gramola, aquell aparell que et reproduïa discs de vinil ,si prèviament hi havies introduït cinc duros.

L’antic Bar Plata a la dreta de la imatge i a l’esquerra la discoteca Silver.Començament dels anys 70 del segle passat.

Però l’esperit emprenedor dels germans Josep i Joaquim Follia els va fer veure que no es podien quedar estancats amb el simple Bar Plata, i aquest neguit emprenedor els va empènyer a ampliar  l’oferta d’oci de la zona amb altres activitats complementaries; i val a dir que el projecte ideat, era una aposta molt atrevida i valenta,  però ells mai s’arronsaren davant el seu esperit empresarial.

 

Així que a principis dels anys 70 varen començar a rumiar quina seria la manera d’atraure més jovent no els de Bordils sinó també  de les comarques   dels voltants.

Què se’ls hi va ocórrer? Doncs muntar una discoteca. Dit i fet, al cap de poc ja s’estava construint la discoteca SILVER a l’altre costat de  la carretera, pràcticament davant del Bar Plata original.

 

Una vegada enllestides les obres de la discoteca i aconseguits tots els permisos i tràmits burocràtics, el 23 de juny de 1972, pe la  revetlla de Sant Joan, s’inaugurava la discoteca Silver.  Va  ser un èxit espaterrant i no només aquell dia sinó que, diumenge rere diumenge, es va anar convertint en una sala de les més populars i entranyables de la comarca, potser hi va ajudar el seu disseny tant de  l’edifici, la distribució, la decoració, la il·luminació, la música, …Tot va ser molt encertat, a més a més  estava equipat  d’aire condicionat.  El jovent dels pobles del Gironès,  de l’Empordà, i de més lluny, potser ajudava el fet que Bordils estava ben comunicat amb la S.A.R.F.A. i el tren, venien a ballar i  gaudir a la discoteca Silver; i fou en aquest marc psicodèlic on  moltes parelles  dels pobles del voltant s’hi varen conèixer.

 

Els Follia, escollien molt bé el personal : cambrers, seguretat, manteniment,…i també una feina que és clau en una disco: els discjòqueis.

 

Els germans Follia, sembla ser que ja havien pensat en més d’un per la tasca de discjòquei,  però al final  van decidir proposar-ho a en Ricard Masó de Bordils, ja que  en Ricard  tenia l’experiència d’haver treballat durant  alguns estius a la discoteca Oasis Parc de Lloret de Mar com a discjòquei . Ho va acceptar, però amb la condició que necessitava un  company que l’ajudés , i l’escolli’t, vaig ser jo,  en Jordi Barrera, també de Bordils , potser perquè en Ricard sabia que jo era bon coneixedor de la música del moment .

Com podeu imaginar-vos,  per mi va ser una gran satisfacció poder fer de discjòquei aquells anys. Amb en Ricard ja ens coneixíem sobretot per tema musical.

Doncs bé, ja tenim en Ricard i en Jordi compromesos en la tasca de fer ballar la gent i ser innovadors en la música que nosaltres  mateixos vam haver de seleccionar i comprar els primers discos , imprescindibles per tal de poder obrir la discoteca. S’ha de dir que no fou tasca fàcil això de saber triar la musica i discos adequats, però vam anar a la botiga Erato de Girona, que ja coneixien i n’eren clients habituals,. L’Erato era una botiga  especialitzada en discs, situada en un carreró de Rambla de Girona; en aquella època era una de les millors botigues de música que hi havia a les comarques gironines on s’hi podien trobar les últimes novetats musicals; els propietaris eren la M. Teresa Reitg i també l’ajudava el seu marit Santiago Roca-Delpech, artista i pintor. Quan entraves a aquella botiga s’hi respirava un ambient de The Beatles sobre tot, doncs ells n’eren molt fans, tenien una foto d’ells dos, travessant el mateix pas de vianants que hi ha a la portada de l’Abbey Road de The Beatles, i molts d’altres detalls, sobretot d’en John Lennon, però no hi faltava cap dels grans grups de l’època, Rolling Stones, Led Zeppelin, The Doors, Pinck Floyd, David Bowie, Lou Reed i un llarg etcètera interminable de tots els grups, bandes i cantants d’aquella època mítica.

 

Però a lo que anàvem, l’èxit de la primera època del Silver , com ja he dit, va ser brutal, els diumenges es formaven llargues  cues per poder-hi entrar, s’omplia sense cap mena de dubte cada diumenge, el preu de l’entrada, crec recordar, costava 200 pessetes amb dret a una consumició.

Una sessió d’un diumenge a la tarda solia durar al voltant d’unes cinc hores, entre les 6 de la tarda fins a les 11 de la nit, aproximadament, es començava posant música ambiental, tipus Booker T. &The MGS, Brian Auger &theTrinity-Bumpin’ on Sunset, Eumir Deodato, etc. fins que el local començava a omplir;  tot seguit es posava la primera sessió de musica “ràpida”, al voltant de tres quarts d’hora  aproximadament, que s’anava compaginant en sessions de música lenta. Cal dir que la música que es posava feia gaudir  molt al públic assistent en general; la“ràpida” per moure’t i desfogar-te, i la “lenta” per poder ballar agafats i com més a prop millor amb la parella que hi accedia embolcallats d’un ambient de càlida penombra.

Per citar alguns dels grups musicals ara em venen al cap: The Beatles, Pink Floyd, Simon & Garfunkel, James Brown, The Moody Blues, Elton John, Procol Harum, The Rolling Stones, Lou Reed, David Bowie, Billy Paul,  Carole King, Bee Gees, Barry White, Led Zeppelin, TheTemptations, Creedence Clearwater Revival, Deep Purple, Tina Turner, Crosby, Stills, Nash & Young  i un llarg, llarguíssim etc., que ara per mi i per molta  gent de la meva edat, aquella música encara ens transporta un piló de grans records,  emocions i sensacions, potser amb una certa nostàlgia de temps passats i de les  vivències que vam poder gaudir.  M’agradaria constatar, que no ho dic jo, sinó gent experta del món de la música, que  aquella música dels anys 60 i 70 va ser la millor o de les millors de tota la història de la música moderna.

Al cap d’uns dos anys, en Ricard Massó va plegar, i jo vaig haver d’escollir un nou company, que va ser en Josep Teixidor ”en Teixi” de Celrà, que ja érem companys i ens coneixem de  feia temps,  a més de ser un altre  apassionat de la música, la vivia i per ell era una  part molt important de la seva vida. En Josep Teixidor, malauradament, ja fa uns anys va morir a Menorca, que era on vivia

Cap a finals de 1975, jo vaig haver d’anar a la mili,  i llavors en Josep Teixidor va escollir un nou company, en Josep Saló “en Pitu”. Com que  a l’any següent en Josep Teixidor també va haver d’anar a la mili  , en Josep Saló ho va compartir amb en Josep Batet ”en Telu”,  ja més tard, va entrar-hi l’Antonio Úbeda,…però ja el boom Silver potser havia passat una mica.

 

Cal dir que cada discjòquei tenia el seu propi estil i les seves preferències musicals, però tots vam saber crear un ambient musical molt bo.

 

A la discoteca Silver, puntualment, també hi havia actuacions en directe de conjunts i grups musicals, per exemple en la gala de “despedida de quintos”  de l’any 1974, que recordo especialment,  va haver-hi la actuació de conjunt Lone Star. També recordo actuacions  com la de Janio Martí i el seu conjunt, molt popular en aquella època, i la que va marcar una fita fou l’actuació  de LA TRINCA, concretament el diumenge 25 de maig de 1975, penseu que   aquell diumenge es va omplir fins a “la bandera”, quasi no es podia transitar per allà dintre.

També aquell mateix mes, la nit del dimecres 28 de maig, vigília de Corpus, que en aquells anys era festiu, va haver-hi la celebració de MISS SILVER 1975, i van participar unes vint noies, va ser una vetllada  entranyable.  El jurat va estar format per, aleshores  l’alcalde de Bordils, Josep M. Pujol;  en Manuel Bonmatí  Romaguera, president de la Associació de la Premsa de Girona; Josep Ferrer, Joan Planas i Fidel Escura, enginyers; Emilia Xargay, pintora-escultora; Joan Saura, mestre industrial i decorador; Santiago Roca-Delpech, artista-pintor i la seva esposa Maria Teresa Reitg. L’acte va ser presentat per els reconeguts locutors de “La Voz de Gerona”, Mary Gisbert i Jaime Teixidor. Esmento les persones del jurat per il·lustrar el nivell de  l’establiment, que personalitats que en aquells moments eren rferent del món de la cultura i empresarial  acceptessin formar-ne part .

Això era una prova  del renom que havia adquirit arreu i fes que aquesta discoteca, cada dia que obria les portes, omplia de gom a gom les seves amplies i acollidores instal·lacions.

El 1976 i el 1977 també es va celebrar aquesta festa, amb nombrosa participació de candidates a ser escollides.

 

La Discoteca Silver el setembre de 1979

L’èxit de la primera època de la discoteca Silver, com ja he deixat constància, va  ser molt important, però malgrat aquesta acceptació inicial, la moda de les noves discoteques va canviar i va fer que el local entrés en progressiva decadència. Malgrat això, el 18 de març de 1983, vigília de Sant Josep, després d’haver fet alguns canvis de disseny per intentar superar la crisis, van provar de fer sessions de cinema en un àmbit del local , per canviar, fins i tot se li va canviar el nom,  s’anomenà  XIPETOTEC, tot i que els últims anys es va tornar a dir SILVER, l’esplendor que havia tingut, es va anar apagant  fins el seu tancament definitiu.

Edifici  que fou la discoteca Silver (finals de desembre de 2019)

Els germans Josep i Joaquim Follia, no es rendiren i encara van fer un pas més. El dissabte 18 de març de 1977, inauguraven el HAWAIAN CLUB, prop de l’aparcament de la discoteca Silver. Aquest nou i espectacular club, totalment diferent a la discoteca Silver, va ser únic, ni a Girona capital no n’hi havia cap d’aquell estil, havies d’anar a la Costa Brava, Lloret de Mar, Platja d’Aro o a Barcelona, per trobar quelcom semblant.

 

L’acte inaugural de HAWAIAN CLUB del dia 18 de març de 1977, van assistir-hi les primeres autoritats locals com també el President de la Premsa de Girona i província Manuel Bonmatí, entre d’altres.

Al mateix temps de posar en funcionament el Hawaian, es va habilitar un espai en el hall del club esmentat,  un bar tipus “Frankfurt”, on avui hi ha l’oficina de Correus, que amb una decoració innovadora va funcionar com restaurant en un ambient acollidor i confortable.

 

El diari de l’època  “Los Sitios” de 19 de març de 1977, deia…No hi ha cap mena de dubte que ens trobem amb un Club Cosmopolita e internacional de superior qualitat, dels que no n’existeixen masses en el nostre país; però indubtablement entre tots ells el mencionat Club es model en el seu gènere, estant sòlidament protegit per acreditats professionals de gran prestigi amb que ha estat acollit.

Hawaian Club compta amb nombroses plantes, destacant l’estil exòtic del que don nom al local així com el luxós hall amb una extraordinària barra i el acollidor saló propi per berenars típics i frankfurt.

Tots els assistents en l’acte inaugural van quedar sorpresos amb l’estil de Hawaian Club amb innumerables detalls i al·licients, escoltant els diferents comentaris per la bellesa i perfecció en l’acabat. Destacant les impressionats cascades multicolors i petits rius que travessen gran part del local. Els invitats varen poder admirar una monumental peixera i un sense fi de detalls com les canyes de bambú americanes muntades a la perfecció i que contribueixen a crear l’ambient propi del Club. Tampoc podem passar per alt l’aportació del millor coc teler tropical, Josep Garcia, artífex en tal difícil comesa i del qual coneixement els millors còctels i combinacions com les que porten portaven per nom Venus Hawaiana, Piña Selvática, Kratacoa, Dios del Trueno, Gruta de los Fetiches, Coco Brujo, PapeteNéctar de los dioses, Kumba, Brebaje Brujo, Espíritu Maléfico, i la Antigua Esfinge, amb una excelsa combinació de sabors deliciosos, elaborats amb formules i procediments desconeguts i que alguna forma ens recorda aquell meravellós país dels tròpics. En Josep i Joaquim Follia van fer molt felicitats per l’èxit aconseguit.

Edifici del que fou el Frankfurt i el Hawaian Club (juny del 1978)

L’any 1979 els propietaris del Bar Plata, veien que el bar original necessitava un canvi, fins i tot un canvi d’emplaçament, van decidir obrir el nou Bar Plata, el que coneixem avui, molt més espaiós . Hi havia diferents àmbits com  un saló esportiu que feia les delícies d’aquells a qui els hi agradava passar una estona jugant al billar, al futbolí, o gaudir dels partits de futbol en una gran pantalla de televisió, i els caps de setmana amb un l’ambient musical amb un apartat per si volies menjar tipus restaurant. En fi , el Bar Plata va seguir sent un  divertiment  per a  joves i no tant joves .

 

També al principi dels anys 80 varen obrir el Bingo que portava el nom del Club Handbol Bordils, entitat més emblemàtica de Bordils. Però això ja és una altra història.

 

Jordi Barrera Coll