LLUMS CROMÀTIQUES

 

LLums cromàtiques: de l’origen del vidre a l’alquímia dels colors

Diumenge  7 d’abril

 

Com sorgeix un element tan comú avui dia com és el vidre? Recularem a l’antiguitat per descobrir-ho. A més resseguirem l’època medieval per conèixer un dels seus usos: ser vitralls per als temples religiosos. Així entendrem el seu sentit simbòlic i funcional, com es realitzaven i com es cuida avui dia aquest patrimoni tan fràgil i alhora de gran bellesa.

Per parlar-ne visitarem el Monestir de Sant Pere de Galligants (MAC-Girona) i la Catedral de Girona.

El preu de l’activitat inclou l’entrada als dos monuments.

  • Data:  Diumenge 7 d’abril de 2019
  • Durada: 1,30 h
  • Horari: 12 h
  • Preu:  5 € (3 € estudiants o carnet club cultura)
  • Lloc d’inici: Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona. Monestir de Sant Pere de Galligants.

Aquesta activitat és possible gràcies a la col·laboració de la Catedral de Girona. 

Informació i reserves:

macgironagalligants.cultura@gencat.cat 

Tel. 972 20 26 32

ADES DE L’ACTIVITAT

On Monestir de Sant Pere de Galligants
Hora 12:00:00
Durada 1 h 30′
Preu 5 € (3€ estudiants o carnet club cultura)

 

EXPO FARGNOLI

 

MUSEU d’HISTÒRIA de GIRONA

Exposicions temporals

VALENTÍ  FARGNOLI. L’art en la fotografia

Un dels referents de la fotografia europea de les primeres dècades del segle XX.

07 ABRIL 2019 – 03 NOVEMBRE 2019   (Sala d’exposicions)

Ara fa 75 anys, Valentí Fargnoli traspassava a la ciutat de Girona, gairebé als 59 anys. Rere seu deixava un llegat excepcional confegit per milers d’imatges fotogràfiques fruit de més de quatre dècades de treball continuat en el conjunt de les terres gironines.

L’exposició incideix en l’aportació del fotògraf gironí en l’àmbit de la fotografia patrimonial i artística i, alhora, posa en relleu la rellevant contribució de Fargnoli a un projecte de catalogació d’una ambició Intel·lectual sense precedents: el Repertori Iconogràfic d’Espanya.

Comissariat: Joan Boadas Raset
Direcció: Sílvia Planas Marcé
Documentació: Centre de Recerca i Documentació de la Imatge. Girona
Producció: Museu d’Història de Girona
Organitza: Ajuntament de Girona
Hi col·laboren: Xarxa de Museus de les Comarques Gironines, Diputació de Girona i Generalitat de Catalunya

Entrada lliure

 

VISITES TEATRALITZADES

 

UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA DE SANT PERE DELS GALLIGANS

Diumenges 28 d’abril, 26 de maig, 30 de juny, 28 de juliol, 25 d’agost, 29 de setembre i 27 d’octubre a les 12 h en català. Diumenges 28 de juliol i 25 d’agost a les 10:30 h en castellà

Un divertit recorregut històric amb noves històries

Pare Abat, hi ha pelegrins! Així comença aquest divertit recorregut històric pel monestir de Sant Pere de Galligants, una de les mostres més notables del romànic català, del qual només en resten visibles l’església i el claustre, Actual seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona, tenim constància de la seva existència ja en el s. X si bé la construcció actual és del s. XII. En el monestir hi vivien monjos benedictins segons l’estricta regle de Sant Benet, que van teixir la seva història en relació amb la ciutat i amb el seu entorn.

Aquesta visita teatralitzada pretén acostar-nos, de forma entretinguda i divertida, a la vida i a la quotidianitat no tant sols d’aquells monjos sinó també de la gent del segle XII, a través de l’escenari tan emblemàtic que és aquest monestir.

Edat: totes les edats

  • Data: Diumenges 28 d’abril, 26 de maig, 30 de juny, 28 de juliol, 25 d’agost, 29 de setembre i 27 d’octubre a les 12 h en català. Diumenges 28 de juliol i 25 d’agost a les 10:30 h en castellà
  • Durada: 1,30 h
  • Horari:  12 hores
  • Preu: 1 € (menors de 8 anys gratuït)

Cal inscriure’s-hi prèviament:
Tel. 972 20 26 32
macgironagalligants.cultura@gencat.cat

 

ESCRIT MES de MARÇ 2019

 

Ca les MONGES (Ca les “HERMANAS”)

 

Edifici de Ca les Monges a principis dels anys 60(s.XX)

  En el Llibre de Documentos Recibidos I (1891-1969) de l’Arxiu Històric del Bisbat de Girona trobem a la Reverenda Madre Josefa Albert Vidal que exposa, segons les escriptures que va autoritzar el notari de Girona D. Jaime Genovés Codina, que el 9 de setembre de 1924 es va cedir a la Congregació la finca registrada a l’Ajuntament de Bordils de l’arxiu del Registre de la Propietat de Girona una propietat que consistia en una casa gran amb un terreny de 44,22 àrees en el poble de Bordils, per destinar-la a l’ensenyament primari i superior de nenes. Una altra de les clàusules, entre moltes que ara no vénen al cas, deia: sempre i en tot cas que la Congregación deixés d’ocupar aquesta finca, fos pel motiu que fos, aquesta passaria  a ser propietat de D.Salvador Tallada Masó o els seus hereters sense pagar ni un cèntim per cap concepte, àdhuc per obres o millores que s’haguessin realitzat en la propietat.

Però, també van deixar escrit que D. Salvador Tallada o els seus hereters vénen obligats, sempre d’acord amb el mossèn de Bordils, a cedir i entregar immediatament la finca a un altre Institut,Congregació o Comunitat religiosa de dones per dedicar-se a l’ensenyament de nenes.

 

En cas excepcional, també l’havia de cedir per l’ensenyament privat de nenes a càrrec de professores particulars nomenades per la família Tallada amb la intervenció i vist i plau de Sr. Bisbe.

En cas que sigui alguna congregació religiosa, sempre tindria preferència la Congregación de Hermanas Terciarias Regulares de Ntra. Sra.  del Carmen.

Així que davant el notari, la Rvda. Madre Josefa Albert Vidal signà aquests acords.

També, segons l’Acta del Secretari General, la casa-col.legi de Bordils va tancar el setembre de 1951 per la manca de mitjans de subsistència. La certificació definitiva fou signada per la Secretària General Hna. Sacramento Cardona el 20 de gener de 1955.

 

ALTRES DADES:

  • Fou inaugurada el 14 de setembre de 1924, segons la Virtudes Lluch.
  • Fundadores: Virtudes Lluch, Simona Sáez, Matilde Antón, Carmen Belmonte.
  • Virtudes Lluch va ser la primera responsable de la Comunitat, exercint de superiora en els primers anys de la fundació.
  • La Mª Àngels Badosa fou l’encarregada d’iniciar i preparar tot el procés burocràtic.
  • El permís perquè la Comunitat s’instal·lés a Bordils fou concedit pel bisbe d’Oriola el 2 d’agost de 1924.

REFERENT A L’ACTIVITAT PEDAGÒGICA :

  • Col·legi dedicat a l’ensenyament de pàrvuls i de nenes grans.
  • Una classe de 30 a 35 pàrvuls que dirigia la Simona Méndez
  • Una classe de unes 50 nenes, que dirigía la Adriana Belmonte.
  • Una classe de nenes més grans que portaven les Hnes. Matilde Antón, encarregada de la formació cultural d’unes 40-45 nenes i la Anas Mª Castillo que dirigia les labores de tarda.
  • Simona Sáez feia de cuinera i a la tarda, ajudava al parvulari.
  • L’alumnat no tan sols era de Bordils, sinó també de Celrà i Flassà.
  • Totes les alumnes pagaven una quota, tot i que les filles dels col.laboradors que tenien les monges (jardiners, manteniment,…) no pagaven.

 

Xevi Jou*

 

*També agrair la col·laboració de la Rosa Font Cassú, que ens va fer arribar dades de diferents fonts d’arxius.

DARRERA LES BARRICADES

A l’any 1936 el periodista John Langdon-Davies es va comprometre a defensar la llibertat de la segona República una vegada esclatada la Guerra Civil espanyola amb una sèrie d’articles i conferències al seu Regne Unit natal. La seva indignació en vers la falta d’implicació de les forces veïnes en el conflicte, el va portar a recórrer el territori republicà intentant impregnar-se de l’esperit llibertari per poder descriure amb fidelitat la defensa de l’aixecament militar.

En el relat, al principi va a una manifestació del dia del treballador a Madrid, on troba molta il·lusió de la gent per un futur millor que el sorprèn gratament. Posteriorment volta per vàries ciutats espanyoles parlant amb testimonis diversos, tot i que la base del llibre s’esdevé a Barcelona, ciutat on veu les vagues dels sindicalistes, l’assassinat dels famosos germans Badia al carrer Muntaner o els menjadors de l’Hotel Ritz convertits en populars perquè mengessin els proletaris.

Amb pròleg de Paul Preston, Darrere les barricades és un bon llibre com a document de la guerra (que es pot llegir en català a Angle Editorial o en castellà a Península) i de la forma d’escriure d’aquells temps, on molts periodistes feien un recull d’idees sense gaire ordre. Per cert, que també inclou una entrevista amb el president Lluís Companys que li va fer al mateix palau de la Generalitat al principi de la guerra.

Darrere les barricades és més aviat una compilació atractiva d’idees de la guerra, que un llibre per llegir de principi a fi. És, en tot cas, un document imprescindible per estudiar la vida del costat revolucionari als primers dies de la batalla, on la moral era molt alta i ningú podia preveure el tràgic final dels esdeveniments.

Darrere les barricades / John Langdon-Davies / Angle Editorial / 1ª edición, 2009 / Trad. al català de Pau Domènech Cardona / 288 pàgines / ISBN 9788492758234

Detrás de las barricadas españolas / John Langdon-Davies / Editorial Península / 1ª edición, 2009 / 304 páginas / ISBN 9788483078938