EMPÚRIES VIRTUAL

 

EMPÚRIES COM NO L’HAS VIST MAI !

Us proposem una visita molt especial al jaciment per submergir-nos en l’antiguitat a través de la tecnologia de la realitat virtual. Un itinerari per la ciutat grega i romana,  aturant-nos als espais audiovisuals oberts al públic: l’audiovisual de benvinguda (temporalment fora de servei)  i el del criptopòrtic de la domus dels mosaics. El punt culminant de la visita serà al  fòrum de la ciutat romana on podreu experimentar un autèntic viatge al passat a través de les ulleres i tauletes de realitat virtual que us permetran veure com era aquest espai durant l’època romana.

Dates i horaris

Els dissabtes, 19 i 26 de gener a les 11h

  • Preu: 10€ (inclou l’entrada al jaciment i al criptopòrtic). Menors de 8 anys, gratuït.
  • Sortida de les visites: Pati del centre de recepció de visitants
  • Durada de la visita: 1,30h
  • Llengues: la visita es fa majoritàriament en català, però es pot fer en diverses llengues alhora, depenent de la composició del grup

Aforament molt limitat. Imprescindible reserva prèvia

per telèfon al 972 77 59 76 o bé al correu reservesempuries@gencat.cat

ELS MAQUIS A CATALUNYA

Es tracta d’un acte commemoratiu per retre homenatge a tots els guerrillers llibertaris que, d’ençà del mateix 1939, en què Catalunya va ser ocupada per les tropes franquistes, van iniciar una llarga i aferrissada lluita contra la dictadura, fins el 1963 en que va ser mort en combat l’últim maqui, Ramon Vila Capdevila.

Va ser una lluita desigual en la que hi van deixar la vida centenars d’homes i de dones que no van acceptar la total negació de llibertats de la dictadura i van seguir lluitant fins el final per la llibertat. Ha estat una lluita de resistència de més de 20 anys, que ha estat negada i silenciada pels pactes de la transició i pel règim del 1978, i que es vol recuperar de l’oblit.

 

L’acte inclourà les següents activitats:

-Presentació: Ricard de Vargas-Golarons

-Declaració de la Marxa del Maquis

-Exhibició de l’audiovisual: 24 anys de guerrilla llibertària a Catalunya (1939-63)

-Lectura de les cartes dels exguerrillers residents a França, Joan Busquets ‘El Senzill’ i Àngel Fernández

-Recital poètic i musical a càrrec de Vicente (Vixca) Palao i Eusebio Saura

MEMORIAL CAMP DE RIBESALTES

MEMORIAL CAMP RIBESALTES

MUSEU D’HISTÒRIA DE GIRONA

Girona- Ribesaltes-Perpinyà

La Catalunya del nord i l’exili republicà: exclusió i supervivència política i cultural

DISSABTE 16 de febrer

Visitarem el Memorial del Camp de Ribesaltes, lloc on foren internats, a partir del gener de 1941, refugiats republicans i altres ciutadans europeus que, per les seves idees polítiques o identitat cultural i religiosa, eren considerats indesitjables pel Règim de Vichy. En acabat, ens dirigirem a Perpinyà, on dinarem i continuarem fent un recorregut guiat per diversos indrets de la ciutat que ens evocaran la situació d’emergència humanitària en què es trobava Perpinyà durant el primer semestre de 1939.

Els guiatges aniran a càrrec de:

Salomó Marquès, professor emèrit d’Història de l’Educació de la UdG

Jordi Font, director del Museu Memorial de l’Exili

Eric Forcada, historiador perpinyanès.

Places limitades
Inscripcions obertes, pagament a partir de gener.
Data límit d’inscripció i pagament: 22 de gener

de 8 a 20 h
Preu: 40 EUR – 35 EUR Girona Cultura, Amics MUME
[Inclou autocar+ dinar + entrada]

ESCRIT DEL MES DE GENER 2019

CAPBREUS DE BORDILS DEL SEGLE XVII

Primer cal dir que un capbreu és un document on anotava, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes o pels pagesos tenidors (podien ser de remença) als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals. Com a confessió per part dels vassalls de les rendes degudes al senyor, pot ser una bona font pel coneixement de les rendes senyorials i de l’organització de les comunitats agràries sota règim senyorial, però també pot permetre de conèixer molts aspectes de la societat agrària.

Un capbreu és un document fet davant d’un notari on els diversos tenidors d’un domini esmenten els béns que tenen per un senyor, fent menció de les característiques d’aquests béns, de llurs afrontacions, del que paguen per tindre’ls i de quan han de fer aquest pagament.

Bé, l’Ajuntament de Bordils va transferir (febrer del 2016) a l’Arxiu Històric de Girona, dos capbreus corresponents a la família dels senyors del Castell, els Santdionís.

Es tracta de dos llibres de format foli, enquadernats en pergamí, de 25 i 55 fulls i amb una cronologia que va de 1611 a 1619 en el primer cas, i de 1611 a 1702 en el segon. De fet, el segon és una còpia autenticada del primer, amb alguna actualització i incorporació d’època posterior.

Entre 1611 i 1619, els capbreus recullen les confessions de masos, peces de terra i també algunes cases situades a la cellera* de Bordils fetes per una trentena d’emfiteutes al seu senyor directe, concretament a favor del magnífic Galceran de Santdionís i el seu fill Manuel, domiciliats a la vila de Perpinyà. Les capbrevacions més modernes, d’entre 1669 i 1702, es fan a favor de la noble senyora Narcisa de Camprodon i Santdionís, descendent d’aquells. Sabem que els Santdionís van ser una família destacada en la Girona baix medieval i també que a la vila de Salt eren propietaris de la torre que porta el seu nom.

La trentena de capbrevants són gent, en la seva majoria, de la parròquia de Bordils, però també n’hi ha algun de territoris veïns, com Sant Martí Vell o Cervià de Ter. Cadascuna d’aquestes persones reconeixen els béns que tenen pel senyor directe, amb la seva situació i els pagaments i prestacions a què estan obligats. No tots aquests emfiteutes són pagesos, hi ha també gent d’ofici (fuster, picapedrer, mestre de cases, paraire, teixidor de llana i lli, bracer, etc.) que solen habitar en cases de la cellera; és a dir, en l’espai urbanitzat a l’entorn del temple parroquial.Primera plana del capbreu, on hi ha l’índex del contingut.

Entre els pagesos, podem destacar la presència de sis dones que apareixen com a senyores útils i propietàries dels seus respectius masos, i un pagès decorat amb privilegi militar. Caterina Amorosa, per exemple, senyora útil i propietària del mas Amorós, reconeix la seva condició de dona pròpia i sòlida del senyor i l’obligació de pagar-li cada mes d’abril un cens de 3 sous barcelonesos per raó dels sis mals usos**.

Aquests capbreus de Bordils tenen un gran interès des de diferents punts de vista. En primer lloc, per a l’estudi de les relacions socials que es generen a l’entorn de la terra en aquest territori a l’inici del segle XVII. Un segon aspecte és la importància que tenen per a l’estudi de la toponímia local: els noms dels masos, les peces de terra, els recs… o noms que ja havien canviat, com ara les Pelegrines (antigament les Tretes), les Arenes (abans Ribesaltes), el mas Amorós (antigament conegut com el mas Llobet), així com noms de masos que aleshores estaven ja derruïts, com és el cas dels masos Alomar (en el veïnat de l’Almet) i Ferrer.

No menys interessant és la informació que ens aporten per a l’estudi urbanístic de l’antiga cellera. L’anàlisi de les afrontacions de les cases, les referències als murs, el Castell, la plaça, la casa del benefici de Sant Miquel (que es diu que antigament havia estat hospital) poden ajudar a dibuixar com era el nucli antic de Bordils ara fa quatre-cents anys.

Elsa dos llibres, propietat de l’Ajuntament de Bordils, han passat a formar part de la Col.lecció de manuscrits de l’Arxiu Històric de Girona i ja es troven a l’abast de les persones interessades en la seva consulta.

Santi Soler i Simón(AHG)

Ara anem a veure la traducció d’una plana dels capbreus, per veure un exemple del que contenen. :

1611, octubre 9, Bordils

CAPBREVACIÓ feta per Joan Prats, teixidor de llana de Bordils, a favor del Magnífic Senyor Galceran de Sant Dionís, donzell domiciliat a Perpinyà, i del seu fill Emmanuel de Sant Dionís, donzell domiciliat a Perpinyà –absents en el moment de l’acte-, i en nom seu a Montserrat Camps, pagès, de Bordils, procurador dels Sant Dionís de Bordils, on el primer reconeix tenir dues cases pertanyents a la senyoria d’aquests, situades a la cellera de l’església parroquial de Bordils.

  • La primera, que havia estat la casa principal del Mas d’en Mascarós de la Vila, afronta, a l’est, amb un carrer públic; al sud, en part amb el mateix carrer i en part amb un terreny on el mateix Joan Prats s’hi ha construït una casa; a l’oest, amb la muralla, i al nord, en part, amb una propietat de Pere Ferrer, ferrer, i en part amb una propietat dels hereus d’Antiga Pla, difunta, esposa de Salvador Pla, pagès, que antigament havia estat una cambra de l’abans esmentada casa principal del Mas Mascarós de la Vila.
  • La segona, contigua a l’anterior i –com s’ha dit- recentment edificada per Joan Prats, afronta, a l’est, amb el carrer públic; al sud, amb la propietat de Guillem Moret, paraire; a l’oest, amb la muralla, i al nord, amb la primera casa anteriorment ressenyada.

En contraprestació per la tinença de les dues cases, Joan Prats reconeix que paga anualment dos parells de gallines, un parell per Nadal i un altre per Carnestoltes, a més de ratificar les obligacions feudals que se’n derivin.

Autor: Salvi Fàbrega, notari públic de Girona. Signat i legalitzat per Rafael Monràs, notari públic de Girona, per malaltia de l’anterior.

Noms de persones: Joan Prats, teixidor de llana, de Bordils / Magnífic Senyor Galceran de Sant Dionís, donzell domiciliat a Perpinyà/Emmanuel Sant Dionís, donzell domiciliat a Perpinyà, fill de l’anterior / Montserrat Camps, pagès, de Bordils, procurador / Pere Ferrer, Ferrer / Antiga Pla / Salvador Pla, pagès, marit de l’anterior / Guillem Moret, paraire / Jeroni Carrera, Fuster, de Bordils, testimoni / Francesc Forment, criat dels senyors Sant Dionís, testimoni.

*Sagreres i celleres són els dos noms amb què es coneixen a la Catalunya Vella els nuclis de poblament concentrat nascuts al voltant d’esglésies a partir del segle XI

**Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l’edat mitjana a la corona d’Aragó i també en altres països europeus. Aquestes obligacions es poden relacionar amb el Ius Maletractandi, un dret aprovat per les Corts de Cervera del 1202 que facultava els senyors per maltractar, empresonar i desposseir els pagesos dels seus béns.A mesura que avançava la baixa edat mitjana, amb la gradual recuperació d’usos propis del dret romà, els mals usos es comencen a veure com a abusius. No obstant això, a causa de la crisi de l’edat mitjana, molts nobles veuen reduir les seves rendes i el seu nivell de vida. La «reacció senyorial» fa reviure els mals usos per tal d’augmentar la seva recaptació, cosa que provoca revoltes importants.Signatura del notari