2018_02_24_Arquitectura_001652

2018_02_24_Arquitectura_001652

Aquesta casa va pertànyer a la família Barceló, tal com consta escrit al llindar d’una porta lateral on també apareix la data 1866. La casa té una àmplia galeria sobre la que hi ha una terrassa formada per uns arcs, detall afegit en una data més avançada a la de la construcció del mas. Durant 25 anys aquesta casa havia estat la seu d’un centre privat dirigit per les “Hermanas Terciarias Regulares de Nuestra Señora del Carmen”.

L’escola es va fundar l’any 1924 i les monges se’n van fer càrrec fins que van marxar l’any 1951. Aquesta casa havia estat escenari de representacions teatrals, i de les primeres projeccions cinematogràfiques a Bordils, abans de la guerra.

 

 

2018_02_24_Església_001705

2018_02_24_Església_001705

Església parroquial Sant Esteve de Bordils. 2018

Aquest edifici impressiona per la seva notable bellesa i interès com a mostra d’arquitectura religiosa del país , a la segona meitat del segle XVI. És d’estil gòtic tardà, amb certs detalls renaixentistes. Hi destaca l’esvelt campanar octogonal, amb altres obertures apuntades, gàrgoles i balustrades, les galeria d’arcades”finestratges”  i les torres amb garites ornamentals de forma cilíndrica acabades amb uns prominents i punxeguts pinacles cònics; són elements que donen una graciosa ostentació i una gra èmfasi al conjunt.

RECURS DE FEBRER 2017 (000001)

MULTA PER TREBALLAR EN DIA FESTIU

20160128_105804

Document  on  es multa a un vilatà de Bordils per treballar el dia de Sant Jaume, festa que l’Església Catòlica definia com a festa de precepte o de guardar.

Estem en un context temporal que fa pocs mesos s’ha acabat la Guerra Civil i el franquisme , juntament amb  l’Església Catòlica i Apostòlica, exercien una dictadura atroç. Aquest recurs, és un clar exemple del seu poder omnipotent i de la potestat del clergat per a castigar el poble que no es comportava d’una manera, diguem-ne, “cristiana”. Per això, en molts pobles el capellà tenia dret a posar multes als feligresos que treballaven els diumenges o festes de precepte o de guardar o que anessin a ballar per quaresma,… entre d’altres.

Aquestes multes eren comunicades a la Guàrdia Civil, que s’encarregava de fer-les efectives.

2- BORDILENC MORT A MATHAUSEN

BORDILENC MORT A MAUTHAUSEN

JOSEP PERICH OLIVERAS 25-03-1901 +16-12-1941

En Josep Perich Oliveras va néixer a Bordils el 25 de març de 1901. Amb l’aixecament militar feixista  del juliol del 1936, ell va prendre partit per defensar la República, cosa que li va valer haver de marxar cap a l’exili . Ho feu acompanyat d’un altre bordilenc amic seu, en Tomàs Batet. Junts van patir  la inhumanitat del camp de concentració de les platges d’Argelers.  Al cap de pocs mesos, van ser escollits entre els “voluntaris obligats” dels Batallons  de Treballadors Internacionals per anar a reforçar la Linea Maginot*, ja que s’estava coent l’esclat de la 2ª Guerra Mundial per part de l’Alemanya nazi. Allà, una vegada esclatada la guerra, cauen presoners dels alemanys i serà l’última vegada que aquests amics es veuran. Això era el juny del 1940. En Josep fou deportat i internat al camp  de Mauthausen-Gusen

Mauthausen-Gusen fou un complex de dos camps de concentració i posteriorment també d’extermini prop de les localitats de Mauthausen i Gusen a l’Alta Àustria durant l’etapa d’ocupació d’Àustria durant el Tercer Reich alemany. En aquest camp es concentraren i s’exterminaren militants polítics, homosexuals, resistents russos, polonesos, objectors de consciència, detingudes femenines, persones d’altres nacionalitats (italians, hongaresos, anglesos, espanyols,…), gitanos i, sobretot, jueus dins del pla de la Solució Final. També a partir de 1941 començaren a arribar al camp grans quantitats de catalans junt amb republicans d’altres punts de l’Estat Espanyol, en el grup amb el triangle blau dels apàtrides i membres de la resistència francesa.

Probablement fou el primer camp de concentració dels nazis que funcionà com a camp d’extermini des del començament de la Segona Guerra Mundial fins al seu alliberament el 5 de maig de 1945.

Tanmateix, les condicions higièniques i de treball de Mauthausen i dels Comandos annexos eren suficients per morir. En Josep Oliveras morí afusellat, suposadament perquè ja no els servia per a treballar, el desembre de 1941.